Barbarimes toponímics (I)

El contacte de llengües genera interferències entre elles, però és sempre la llengua minoritzada la que rep més mots aliens al seu sistema. D’aquestes interferències (òbviament les no admeses), en català tradicionalment se n’ha dit barbarisme, en la majoria de casos del castellà i, per tant, i més pròpiament, castellanismes. La toponímia també ha rebut aquesta influència del castellà, tant com li passa a la llengua oral. Alguns d’aquests castellanismes són històrics i estan profundament arrelats en la parla dels vilafranquins, fins al punt d’arribar a perdre la noció de la seva agramaticalitat. La majoria estan en vies d’extinció, no pas per un nivell de coneixement de català més elevat de la població, sinó perquè els llocs a què fan referència o bé han desaparegut o bé van desapareixent. 

La font del Coro

La font del Coro és el nom popular de la plaça de Sant Joan. El seu nom ve de la Societat Coral el Penedès fundada el 1862, amb seu en un edifici que dona a la plaça, i, de retruc, del nom d’un popular bar. "Coro" és un antic nom popular per al normatiu "cor", estès per tot el Penedès. De tots els noms que esmentem en aquest article, aquest és, sens dubte, el que resisteix amb més força. 

No tan conegut és l’Asilo, nom popular que rebia (i encara rep) el convent de les Filles de Sant Josep o asil del Carme del carrer de Ponent, ja que va funcionar com a orfenat. Actualment gestiona l'espai el Col·legi Sant Ramon, com a parvulari.

La plaça dels Tocinos, alternativa menys usada que plaça dels Porcs o que l’oficial plaça de Manuel Milà i Fontanals, també és un exemple de castellanisme antic, ara per ara no admès pel diccionari normatiu. És curiós apuntar aquí que si bé en català li donem un significat sinònim de porc, en castellà aquest mot només significa cansalada. Apareix així en el Llibre Verd (s. XVII): "...que ninguna persona puga comprar en la plasa dels Tocinos de la present vila...". I també en diverses ocasions als llibres d'actes de l'Ajuntament ("plaza del Arrabal de la Fuente o de los Tocinos", Ple 12/11/1874) i el 1885 al Labriego: «una de les que procuraria realisar cuant antes, fóra la de l’arreglo de la plassa de la Font o dels Tocinos.» 

(19/06/1885:6). [Per cert, el Joan Solé em fa arribar un full publicitari d'un establiment de menjar ràpid marroquí que fa servir el nom Plaça Tocino com a adreça. És sorprenent que empri aquest nom popular (en singular) i que a més el prefereixi al més popular avui dia, que seria el de plaça dels Porcs.]

Continuarà.