Fa cent anys...

Abans que acabi aquest horrible 2020, encara tenim temps per recordar algunes efemèrides lligades a la toponímia vilafranquina. 

Fa 100 anys, concretament el 16 de juny de 1920, el ple de l’Ajuntament va acordar de dedicar el carrer de la Parellada a Àngel Guimerà, a proposta de 43 veïns. Aleshores tot anava més ràpid que ara: a l’acta del ple consta que l'endemà arribava l'escriptor vendrellenc i s'acorda anar-lo a rebre i a procedir al descobriment de la nova placa de carrer. El canvi va durar fins al 1926 (vegeu «La travessia d’Àngel Guimerà pels carrers de Vilafranca»).

I aproximadament dos mesos després, el 18 d’agost de 1920, l’Ajuntament va aprovar destinar els noms Menéndez Pelayo, Ramon Freixas i Font-rodona a carrers que s’estaven obrint als nous eixamples de Vilafranca, el Poble Nou i el Molí d’en Rovira. Els noms ja s’havien aprovat anys abans: el primer, el 21 de desembre de 1910; el segon, el 18 de setembre de 1913; i el tercer, l’1 de març de 1914, cinc dies després de la seva mort. A les actes explicita que s’aplicaran a uns carrers futurs. (vegeu "Noms de carrers prematurs (i 2)". Tots ells són noms de persona, vilafranquins de naixement o relacionats directament amb la nostra vila o amb el Penedès:

• Marcelino Menéndez y Pelayo (Santander 1856 – 1912), historiador de la cultura, va ser deixeble, a Barcelona, de Francesc Xavier Llorens i Barba i de Manuel Milà i Fontanals (tots dos presents al nomenclàtor vilafranquí). El 1908 va tornar a Vilafranca per posar la primera pedra del monument a Milà i Fontanals, el qual li havia llegat la seva biblioteca i el seu arxiu.
• Ramon Freixas i Miret (Vilafranca 1835 - 1903) va ser advocat, alcalde de Vilafranca (1876-1879) i autor d'estudis locals. Tenia una biblioteca i un arxiu destacats, que es van perdre durant la Guerra Civil. Com a alcalde, edificà la carnisseria, activà l'erecció de la capella del cementiri, començà la reforma de la plaça de la Constitució i del carrer del Vall del Castell, entre altres obres.
• Gaietà Font-rodona Almirall (Barcelona 1864 - 1914), advocat i propietari. Fill d'Ignasi Font-rodona Vila (1812 - 1890) i Francesca Almirall Vidal, aquesta descendent de la família de propietaris penedesencs Almirall de Puigdespí. Va heretar moltes finques a Vilafranca i la comarca, entre les quals la casa núm. 1 del carrer dels Corders (Hermenegild Clascar), que corresponia a l'antiga casa dels Quatre Vents. Reformada, aquesta casa esdevindria la casa Font-rodona, i posteriorment es vendria a Josep Freixedas Miquel i es coneixeria per Can Freixedas (seu del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, incomprensiblement retolada fins fa poc "Casa de la Font Rodona"). La circumstància curiosa és que el carrer escollit va ser l’actual de Sarriera, el qual ja s’havia batejat així el 1876. Sembla que l’acord no va tenir cap efecte, perquè el carrer es va continuar anomenant «Sarriera» fins a l’actualitat.

Per altra banda, el 1920 va morir Agustí Coy i Cotonat (Sort 1859 - Barcelona 1920), a qui tenim dedicat des de 1944 el carrer de Mossèn Coy, que fou capellà del regiment de Caçadors de Treviño 26 de cavalleria, destacat a la caserna. És autor de diverses obres de tema històric de la vila, alguna de les quals generà una forta controvèrsia amb Claudi Mas i Jornet. Va col·laborar a la premsa de Barcelona, sobretot a La Vanguardia, El Noticiero Universal, Las Noticias i El Día Gráfico.


I fa 200 anys...

El 1820 va néixer Francesc Xavier Llorens i Barba (Vilafranca 1820 - Barcelona 1872), filòsof, nét de Manuel Barba i Roca. Vilafranca li té dedicada una plaça al centre des del 26 d'abril de 1880. I en canvi, el mateix any va morir el marquès d’Alfarràs, titular del carrer que connecta la plaça de l’Oli i la carretera de Sant Martí. Joan Antoni Desvalls i d'Ardena (Barcelona 1740 – 1820), hisendat i científic, sisè marquès de Llupià, quart del Poal i marquès consort d'Alfarràs, propietari de l'immens edifici que fa cantonada amb el seu carrer i la plaça de l'Oli.