dijous, 4 de juny del 2020

Virus, bacteris i noms de Vilafranca

Estem passant un moment absolutament excepcional. La COVID-19 ha aturat el món sencer i ha tingut i està tenint efectes desoladors sobre tota la humanitat i tot el que l’envolta. Al llarg de la història, els humans hem estat víctimes d’infeccions provocades per virus, bacteris, etc. , i això, com qualsevol fet significatiu que afecti un grup humà, gran o petit, ha tingut incidència en la toponímia. Diversos noms i llocs de Vilafranca estan lligats a malalties infeccioses.

La partida de terra dels Caputxins Vells, situada al peu de la muntanya de Sant Jaume, té aquest nom probablement a causa d’alguna epidèmia. Entre 1582 i 1624 hi havia hagut l’antic convent dels Caputxins. Segons explica Pere Alagret (Apuntes 1887:262) era un lloc "de aguas encharcadas que en las Clotas había» i les malalties que solen haver-hi en aquests espais va fer que la comunitat construís un nou convent, on ara hi ha el cementiri. En aquest moment es convertí en els Caputxins Vells. I encara, Alagret també explica (op. Cit. 150) que entre 1809 i 1811 a l’hort de l’antic convent es va instal·lar un cementiri provisional per enterrar-hi víctimes d’una epidèmia de tifus.

A mig carrer dels Ferrers, a la confluència amb al carrer de la Fruita, hi ha la font de Sant Sebastià. Aquest va ser nomenat patró del carrer, perquè es creia que el 1651 havia deslliurat de la pesta els veïns d'aquest carrer i del de Santa Magdalena. L’epidèmia va causar l’esgarrifosa xifra de 1.600 víctimes a la vila, però cap del carrer. Per aquest motiu cada 21 de gener se celebrava, com a mínim des del 1883, actes relacionats amb el sant, amb estampes, ofici, xocolatada, ball, traca... Hi ha uns goigs del 1832 dedicat a aquest sant, patró del carrer, reeditats el 2016. 
Goigs de Sant Sebastià, editats el 2016, originals del 1832

Per altra banda, un altre sant, sant Cristòfol, sembla que també intercedí perquè entre els veïns dels carrers de la Font i de Puigmoltó no patissin víctimes de la pesta de 1558. Per això es degué batejar la travessia que els uneix amb el nom del sant.

Dos metges tenen carrer al barri del Molí d’en Rovira a causa de la seva incidència en els estudis i descobriments per lluitar contra virus i bacteris. El carrer del Doctor Fleming, del barri del Molí d'en Rovira, està dedicat des del 1959 a Alexander Fleming, biòleg, bacteriòleg i professor guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l'any 1945, famós per ser el descobridor de la penicil·lina, un antibiòtic per lluitar contra infeccions bacterianes. I per altra banda, el carrer del Doctor Pasteur està dedicat des de 1910 a Louis Pasteur, els estudis sobre microbiologia del qual foren decisius per la lluita contra les infeccions de tota mena.
Alexander Fleming i Louis Pasteur
I finalment, dos noms actualment desapareguts. Cita del Llibre Verd: "lo Hospital dit de Sant Làtzer per los masells [...] lo qual estava assentat en la quadra dita de Sancts y dels Masells, junt al Spirall». «Mesell» significa «leprós» i de la lepra també se'n diu "mal de Sant Llàtzer", una malaltia infecciosa produïda per un bacteri. Per tant, l'hospital de Sant Llàtzer situat en aquesta partida dels Mesells (aleshores apartada del nucli de Vilafranca, ara en ple barri de l’Espirall) on hi recloïen mesells, leprosos. Per cert, el carrer de la Trinitat també va ser conegut fins a principis del segle XVIII per «carrer dels Mesells».

Aquests són noms de Vilafranca relacionats amb malalties infeccioses. Diuen que de qualsevol desgràcia s’aprenen coses. M’agradaria pensar que ens ha permès conèixer alguns topònims vilafranquins i segur que també hem après a situar al mapa noms com Wuhan, la conca d’Òdena, la Llombardia... Trobarem aviat algun topònim relacionat directament amb el coronavirus?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada