diumenge, 10 de març del 2019

Vell i nou

Sovint, amb la necessitat de distingir dos llocs o més amb una determinada connexió històrica, funcional o de localització, en toponímia recorre als especificadors, paraules que determinen o especifiquen el nom, idèntic, que aquests llocs tenen. Uns mots d’aquests, molt comuns, són els que situen el lloc en una línia de temps: els adjectius «nou» i «vell».

Tota una variada casuística té lloc al voltant d’aquest recurs de creació toponímica: de vegades coexisteixen en el temps la realitat nova i la vella i, amb elles, llurs noms (com per exemple els vilafranquins pont Nou i pont Vell); molt més habitualment el nom de la realitat vella no adopta l’adjectiu, però sí que ho fa la nova (com Mora d’Ebre i Mora la Nova); en altres casos desapareixen tant el nom com la realitat «vells» (coneixem la Sínia Nova però no la «Sínia Vella»); en d’altres hi tenen molt a veure processos colonitzadors (Nova Orleans) o migratoris (casa Nova de Ratera, habitada per gent que venien del barri de Ratera, de Castellví); moltes vegades allò nou no és, actualment, gens nou (com el pont Neuf de París, que actualment és el més antic que creua el Sena), etc.

Aquest procediment s’ha seguit en moltes llengües i països: ja hem esmentat el pont Neuf; als Estats Units trobem Nova York, Nova Jersey, Nova Orleans..., en referència a la metròpoli; i més: Novo Mesto, Nova Delhi, Neumünster, Nouvelles-Hébrides, totes les Villanuevas, etc. N’hi ha menys amb l’adjectiu «vell»: el Ponte Vecchio, la Vilavella...

A Vilafranca hem recollit 48 topònims amb algun d’aquests dos adjectius. D’aquests, només n’hi ha 17 d’actuals. Els altres, o bé s’han substituït per un nom actual o bé ja no existeix l’element al qual es referien i, per tant, han caigut en desús.

Els actuals són aquests:
  • la Casa Nova, a més del camí i la partida del mateix nom
  • partida, camí i riera de l’Hostal Nou (i també hi havia hagut una mina d’aigua amb el mateix nom)
  • barri i parc del Poble Nou
  • casa del Pont Nou, a més de la partida i la riera del mateix nom
  • el pont Vell, a més de la partida, la riera i el camí (també hi havia hagut una casa amb el mateix nom)
  • la Sínia Nova (casa)
És significatiu que domini l’adjectiu «nou», entre aquests noms actuals.

Per altra banda, els noms no actuals són els següents:
  • carrer de la Ballesteria Vella (carrer del Campanar)
  • la Barquera Nova (casa)
  • partida i carrer del Bordell Vell
  • casa i partida dels Caputxins Vells
  • partida de la Casa Nova de Ratera
  • era del Correu Vell
  • partida de la Creu Nova
  • casa dels Estiradors Vells
  • les Forques Velles
  • carrer de la Fusteria Vella (carrer del Campanar)
  • mina de l'Hostal Nou
  • molí, corral i pou Nou
  • rasa, carrer i creu del Pont Nou
  • el Pou Nou i carrer del mateix nom
  • teatre Vell
  • muralla Vella
  • casa del Pont Vell
En aquests noms pretèrits, hi ha el mateix nombre de casos amb els dos adjectius.

Com hem vist, només en un cas trobem la parella completa al nomenclàtor toponímic de Vilafranca: el pont Vell i el pont Nou. Ambdues construccions, separades per poc més de 200 m i segurament molt modificades, servien per passar el torrent de l’Adoberia, el primer mitjançant la carretera vella de Barcelona i el segon per mitjà de la carretera nova. Devien prendre aquest nom després de fer-se el pont Nou i la carretera actual de Barcelona, a finals del segle XVIII.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada