dilluns, 1 de gener de 2018

Sé on és i no sé què és...

És ben conegut i està ben explicat que els noms de lloc, pel seu caràcter fòssil, són una mina per a conèixer l’evolució de la llengua i tot el seu cabal lèxic. La toponímia històrica, de creació natural, ens parla del relleu, la flora, la fauna, els conreus, les persones, els oficis, la religió, el comerç, la guerra, les creences... Passa que hi ha molts topònims formats amb paraules que en la parla del carrer ja han caigut en desús, per bé que en seu el moment devien ser habituals (com ho devia ser la cosa a què es referien), o que tenen un significat diferent.

Vegem algunes d’aquestes paraules (i només algunes!) que perviuen a Vilafranca com a noms de lloc.
El carril, el pont del Carril i uns quants rolls (Fons ACAP)

  • Riera de l’Adoberia: una adoberia és un establiment on s’adoben les pells. Per a aquesta activitat es necessita aigua, i per això era a costat de la riera n’hi havia una, com també n’hi havia prop de la Font.
  • Pont del Carril: antigament del tren se'n solia dir el carril, vehicle que va damunt de barres de ferro fixades a terra, és a dir, els carrils (DCVB). Ho testimonia Mercader-Miret (2003b: 64): "...va ser en tren, amb el carril, que així encara jo l'havia sentit anomenar pels meus avis".
  • Torrent de les Comes: una coma és una depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya. Avui es fa servir arreu el mot «vall», però, antigament, en la toponímia penedesenca tot era ple de comes. Actualment, al Penedès es prefereix «fondo», mot que apareix al diccionari oficial amb el significat «Vall estreta i de parets espadades» i que no és exactament el que li donem. Al Pirineu una coma és un prat a gran alçada.
  • Carrer dels Escudellers: segons el diccionari, un escudeller és una persona que fa escudelles (és a dir, vas de terrissa, de pisa, etc. de forma de forma de casquet esfèric, on se serveix especialment la sopa, l’escudella, el brou), plats i terrissa en general (DIEC). 
  • Barri de l’Espirall: un espirall és un respirador i també un orifici per on s'escola l'aigua o a través del qual es fa un control del seu curs. Al llarg de la canalització des de la 
    La torre de l'Espirall (Tothom)
    mina de Calandraix hi havia diversos orificis (espiralls), que devien passar a designar tota l'obra que els acollia. La torre del repartidor general, també amb un espirall, es va apropiar del nom i l’ha perpetuat.
  • Partida dels Grecs: un grec era el nom d'una varietat de raïm, vi i cep, molt documentats en època medieval, probablement importats gràcies a l'expansió catalana a l'Orient, com la malvasia. Per tant, devia ser una zona plantada amb grecs.
  • Partida del Joc del Mall: un mall és un martell gros, però també també es documenta que és la maça amb què antigament es picaven unes botxes (una barreja de petanca i golf?). És segur que per la zona de Santa Clara es jugava a aquest joc, com atesta un capbreu del 1703: «devant Santa Clara y entre al principi de ahont comensan los jugadors ha picar las bolas quan jugan al Mall». 
  • Carrer de la Parellada: l’origen del nom ve de l’extensió de terreny que un parell de bous podia llaurar en un sol dia.
    Imatge del croquet, un esport germà del joc del mall? (Wikipedia)
  • Partida de la Sort: una sort és una peça de terra, una porció de terreny més o menys petita, que no forma masia (DCVB).
  • Rasa dels Vinots: el vinot és l'aigua bruta que surt de l'alambí després de destil·lar l'alcohol de la brisa. Sembla que el vinot s’escorria de les destil·laries situades fora del portal de la Font, anava pendent avall i formava la rasa dels Vinots, que desguassava a la riera de Llitrà. 
  • Camp dels Rolls: un roll és un tronc d’un arbre del qual es poden treure bigues i posts (DIEC). Arran de la via del tren, entre l'estació, el carrer del Bisbe Panyelles i el carrer de Santa Digna, hi havia un solar on hi apilava rolls una serradora instal·lada a la cantonada oposada.
  • Carrer de la Sínia del Manescal: una sínia és una màquina per elevar aigua d’un pou. Per extensió, el nom s’aplica sovint a la finca on està edificada i sol ser sinònim d’horta. I un manescal és un facultatiu que té per professió curar les malalties de les bèsties (DCVB), és a dir, veterinari.
  • Sínia del Nunci: el nunci era el funcionari municipal encarregat de fer els pregons (DCVB), o sigui, pregoner. Gaietà Vidal (1884) ens en parla: "...reunits aquells en la sala gran de la Casa de la Vila, prèvia una crida feta aquell mateix matí per boca del Nunci...", que en aquells temps era Salvador Pareta.
  • Carrer de la Muralla dels Vallets: Devia haver-hi uns valls (unes rases) de poca entitat del castell i devia seguir el traçat de l'actual carrer del mateix nom.
També hi ha molts altres noms desconeguts en la parla d’avui dia dels quals, a diferència dels anteriors, no n’hem tret l’entrellat. Només podem fer hipòtesis del seu significat (tasca sovint molt divertida, però només per a amants del risc): carrer del Papiol, el Catxo, la Bagaseta, carrer de Moret, partida de l’Oca Plomada, etc. De vegades, davant un nom poc o gens transparent, el parlant s’ho fa venir venir i l’altera fins que coincideix amb una paraula coneguda. És el que en diuen falses etimologies. Un dia en parlarem.

----
DIEC. Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.
DCVB. Diccionari català-valencià-balear.
Mercader-Miret, Jaume (2003b). Fets i circumstàncies.IEP.
Vidal i Valenciano, Gaietà (1884). “Narració descriptiva de la Festa Major de Vilafranca del Penedès” dins del programa de la Festa Major de 1981. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada