Continuem amb un repàs de topònims de Vilafranca que són castellanismes.
La Perrera era el nom d'una dependència de la casa de la vila, amb entrada pel carrer de Santa Maria, on passaven la nit rodamons, borratxos i detinguts, fins al 1943. El nom li deu venir de quan hi tancaven els gossos incontrolats (Benach, 1978:202). Trens (1990:112) explica en un article del 1956 l'ús que hi donava l'agutzil de la vila, Joan Trius "el Nap": "la Perrera, una cambra de mals endreços amb finestra enreixada de calabós. La Perrera estava situada als baixos de la Casa de la Vila, a l'extrem de la façana que dona al carrer de Santa Maria. La porta s'obria amb un gemec de rovell i es tancava immediatament com la d'un convent de clausura. Per aquella porta només passaven el Nap i el delinqüent, i tot seguit quedaven embolcallats d'ombra i de fortor de romàtic". Beneyto (2019:254) documenta que "a la perrera” és una locució penedesenca que significa “ser detingut”. (Vegeu l'eentrada al Lèxic del parlar penedesenc)
 |
| La caserna (el quartel) (192?, Fons L'Abans, ACAP) |
El Quartel (o Cuartel) és com se’n deia, també, de la caserna de l’exèrcit espanyol situada a l’espai actualment ocupat per la plaça del Penedès i els edificis circumdants. També hi està relacionat el carrer del Transcuartel, nom amb què es documenta el carrer del Migdia durant el segle XIX (Obres 1881; Labriego 14/01/1883). És una aglutinació de l'expressió "calle detrás cuartel".
I finalment, la baixada dels Padres, un altre nom popular amb què era conegut popularment el carrer del Marquès d'Alfarràs (Bosch, 1994:73; Bernaus, 2000:375). Fa referència a la comunitat dels pares de la Sagrada Família que regeixen el col·legi Sant Ramon. Tot un costat del carrer és el lateral de l'escola. També hem trobat aquest nom aplicat al carrer de Ferran, al qual també dona el col·legi (Bertran, 1995:101).
 |
| La Farola (1945, Fons Vinseum, ACAP) |
És pertinent aquí fer una esmena a la publicació Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès: en parlar de la Farola, dèiem que era un castellanisme, i en realitat el mot sí que surt al diccionari, com a sinònim de far. La Farola era la forma com es coneixia popularment l'obelisc inaugurat per la festa major del 1942 a la cruïlla de la carretera d'Igualada i l'avinguda de Barcelona, símbol de la victòria franquista, "que tiene la triple utilidad de soporte inamovible para las banderas, encauzar las direcciones en el trànsito rodado e iluminar aquel sector descuidado de luz". Va ser enderrocat el 1969, oficialment per millorar la circulació d'aquest nus viari (Panadés 27/12/1969).