El camí de Pacs, dels Pegats o de Sant Pau

Imatge del camí amb el el coll dels Pegats al fons

Acaba de transcendir que el darrer episodi de pluges fortes, el dia 16 de juliol, va fer emergir restes d’un camí empedrat que pot ser d’origen medieval. La troballa ha fet activar un protocol per fer-hi una actuació d’urgència aquests dies i confirmar l’origen i estudiar-ho convenientment. En el moment de redacció d’aquesta publicació les restes ja estan tapades, per facilitar es treballs de verema, però es preveu continuar passada aquesta. La notícia s’ha publicat a diversos mitjans i parlen del camí de Sant Pau. Donem-ne algunes dades.

Es tracta del camí de Pacs, dels Pegats o de Sant Pau. Aquests són els noms que ha rebut a la documentació. Els motius són evidents, ja que és un camí que des de la vila porta a aquests llocs: Pacs és la població de l’altra banda de la muntanya de Sant Pau; els Pegats és la casa que hi ha al coll entre els munts de Sant Pau i Sant Jaume, ja en terme de Pacs, i el pas natural per anar a aquest poble; i Sant Pau és el nom de l’ermita i, per extensió, de tota la muntanya. 

El camí neix al final de carrer de Sant Pau, que té aquest nom perquè precisament prenia aquesta direcció, de la mateixa manera que els carrers paral·lels de Sant Jordi i Sant Jaume es diuen així per la direcció cap aquests turons del límit nord-oest de la vila. El fet que modernament hi hagi dos altres camins que travessin les Clotes per anar a Sant Pau, connectats entre ells, ha fet que per al camí que ens ocupa avui s’hagi preferit anomenar-lo amb els dos primers noms: com a camí de Pacs surt a diversos mapes de principis de segle XX i en una narració de Gaietà Vidal i Valenciano, parlant sobre l’aplec de Sant Pau: “...tomad con calma la subida de la cuesta que es agria por demás, y sobre todo evitad el tener que estar paradas frente el camino de Pachs, pues si bien la casa dels Pagats está cerca, contra los pasmos que pueden pillarse, no valen empastos ni ungüentos" (Artesano 30/01/1870:4). El camí de Sant Pau està documentat des del segle  XVI (”camí que va de Vilafranca a la capella de Sant Pau”, capbreu de 1632; "caminet que va del mig de las Clotas ala hermita de Sant Pau", capbreu de 1788): no podem saber quin dels tres actuals que s’adrecen a la muntanya és, però si és cert que les restes trobades són medievals, ha de ser aquest. I Bosch (2008:155) afegeix que el camí no era d'accés lliure, sinó que hi tenia drets el cavaller Huguet, castlà de la vila (s. XIV-XV): "cami de carro que Huguet te del seu castell de Pachs fins a Vilafranca".

Fragment d'un mapa de 1914, amb el camí dels Pegats i els altres camins de Sant Pau

Al llarg del camí es troben tres cases: el Camp Gran, només sortir de la vila, a mà esquerra, i ja arribant al coll dels Pegats, a l’esquerra hi ha cal Silvestre i a la dreta, Cal Caputxí, nom que ha de venir del primigeni emplaçament a la zona del convent dels Caputxins (posteriorment traslladats on ara hi ha el cementiri. 

Noms curiosos de carrers (10)

Desè lliurament de la sèrie #nomscuriosos de carrers trobats voltant per Catalunya. Aquests són d'Albió, Vilanova d'Escolnarbou, Guimerà, Prades, Blancafort i Bràfim. Podeu seguir el fil a Twitter amb l'etiqueta #nomscuriosos.