Vilafranca 1863 (1)

Fa molts anys, a l’Ajuntament de Vilafranca em van donar una fotocòpia d’un document que portava manuscrita la data de 1894. Hi havia una relació de 35 cases o grups de cases fora del nucli urbà de Vilafranca i se n’especificava la distància amb l’Ajuntament i si estaven habitats o no. Acabo de descobrir el document original i resulta que forma part d’un llibre, en 4 volums, titulat Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc., de las cuarenta y nueve provincias de España: dispuesto por riguroso órden alfabético entre las provincias, partidos judiciales, ayuntamientos, y entidades de poblacion. Es tracta d’una obra elaborada «bajo la dirección de la Junta general de Estadística», editada entre 1863 i 1870. Vilafranca apareix al volum 1 (pàg. 564, imatge 288), dins la província de Barcelona i el partit judicial de Vilafranca, òbviament. Per tant, és força més antic del que fins ara havia considerat. Essent com és la relació més antiga dels masos del terme que he vist fins ara, és una fotografia interessant del poblament fora vila. En farem alguns comentaris, sense gaire ordre ni concert. Tothom és convidat a fer-hi els seus. 

Pàgina del Nomenclàtor... dedicat a Vilafranca

El document permet confirmar que al terme hi havia dos molins fariners actius, el d’en Rovira i el de Morató, tots dos habitats, un a cada una de les rieres principals que travessen el municipi. També apareix el Molí de Vent, que no era hidràulic com els anteriors, és clar; l’origen del nom podria ser que fos perquè hi havia un molí mogut per l’aire que, al promontori on està situada aquesta casa, deu bufar força.

També apareix el celler d’en Soler, deshabitat, amb l’especificador de «lagar» (=»magatzem»). És el que posteriorment, abandonat, seria el Cellerot, que encara hem vist i que ha donat nom a la partida del voltant, fins que s’hi va construir el barri de la Girada i l’estació d’autobusos. Aquest «Soler» és en Rafael Soler, el del passeig i pare de l’Amàlia, gran propietari. 

La Sínia del Ponton ens ha fet ballar força el cap, però creuant algunes dades de què disposàvem ens atrevim a dir que és Cal Sabeta, una casa que hi havia molt a prop de la riera de Llitrà. Tenim documentat que prop d’aquesta casa hi havia un pontet per travessar la riera, que en algun lloc hem l’hem vist anomenat com a «pont del Taronja» (un renom vilafranquí). Per tant, aquesta casa podria ser també la del «Pontón» (segons el DRAE, «Puente formado de maderos o de una sola tabla»). És un nom que no hem vist mai més.

Ni l’hort “del Vicentó” ni el “del Rovireta”, ni la «granja de l’Isidret» existeixen, actualment, engolits per l’eixamplament urbà. El primer, que ara podem demostrar que era molt més antic del que havíem consignat al llibre, era a l’actual avinguda de Tarragona, on ara hi ha un hipermercat (tancat). Hi havia una casa i un hort tancat amb paret de pedra. En aquest punt hi havia hagut les grades de les curses de cotxes que organitzava la Penya Rhin els anys vint (Giner, 2015:127); el segon corresponia a la finca dita «pati del Gall», a la cantonada del carrer del mateix nom amb el carrer del Nord (on hi havia una casa amb un gall penell). L’últim estava situada al costat de l'actual carretera de Moja (i abans, camí de Rocallisa o de la Pedrera), just passat l'antic pont del ferrocarril.

Vista de l'hort del Vicentó, acabada de construir la primera nau del polígon Avinguda de Tarragona, la casa Tractor (1962. IGCC).

Continuarà...

Noms de lloc amagats (III)

Recollim 4 jeroglífics més de la sèrie #endevinaelnomdelloc que hem anat oferint a través dels nostres comptes de les xarxes de Facebook i Twitter. Sabeu quins són els topònims vilafranquins amagats?

La plaça més bella de Vilafranca. (7 lletres)

Un fort aplaudiment al davant d’aquest lloc (barbarisme inclòs). (8 lletres)

Nom popular (i molt vilafranquí) d’un cèntric carrer de #Vilafranca. (7 lletres)

 En aquest lloc, els vilafranquins hi han anat a comprar llet, s’hi han banyat i hi han ballat. (1 + 4 + 4 lletres)

Virus, bacteris i noms de Vilafranca

Estem passant un moment absolutament excepcional. La COVID-19 ha aturat el món sencer i ha tingut i està tenint efectes desoladors sobre tota la humanitat i tot el que l’envolta. Al llarg de la història, els humans hem estat víctimes d’infeccions provocades per virus, bacteris, etc. , i això, com qualsevol fet significatiu que afecti un grup humà, gran o petit, ha tingut incidència en la toponímia. Diversos noms i llocs de Vilafranca estan lligats a malalties infeccioses.

La partida de terra dels Caputxins Vells, situada al peu de la muntanya de Sant Jaume, té aquest nom probablement a causa d’alguna epidèmia. Entre 1582 i 1624 hi havia hagut l’antic convent dels Caputxins. Segons explica Pere Alagret (Apuntes 1887:262) era un lloc "de aguas encharcadas que en las Clotas había» i les malalties que solen haver-hi en aquests espais va fer que la comunitat construís un nou convent, on ara hi ha el cementiri. En aquest moment es convertí en els Caputxins Vells. I encara, Alagret també explica (op. Cit. 150) que entre 1809 i 1811 a l’hort de l’antic convent es va instal·lar un cementiri provisional per enterrar-hi víctimes d’una epidèmia de tifus.

A mig carrer dels Ferrers, a la confluència amb al carrer de la Fruita, hi ha la font de Sant Sebastià. Aquest va ser nomenat patró del carrer, perquè es creia que el 1651 havia deslliurat de la pesta els veïns d'aquest carrer i del de Santa Magdalena. L’epidèmia va causar l’esgarrifosa xifra de 1.600 víctimes a la vila, però cap del carrer. Per aquest motiu cada 21 de gener se celebrava, com a mínim des del 1883, actes relacionats amb el sant, amb estampes, ofici, xocolatada, ball, traca... Hi ha uns goigs del 1832 dedicat a aquest sant, patró del carrer, reeditats el 2016. 

Goigs de Sant Sebastià, editats el 2016, originals del 1832

Per altra banda, un altre sant, sant Cristòfol, sembla que també intercedí perquè entre els veïns dels carrers de la Font i de Puigmoltó no patissin víctimes de la pesta de 1558. Per això es degué batejar la travessia que els uneix amb el nom del sant.

Dos metges tenen carrer al barri del Molí d’en Rovira a causa de la seva incidència en els estudis i descobriments per lluitar contra virus i bacteris. El carrer del Doctor Fleming, del barri del Molí d'en Rovira, està dedicat des del 1959 a Alexander Fleming, biòleg, bacteriòleg i professor guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l'any 1945, famós per ser el descobridor de la penicil·lina, un antibiòtic per lluitar contra infeccions bacterianes. I per altra banda, el carrer del Doctor Pasteur està dedicat des de 1910 a Louis Pasteur, els estudis sobre microbiologia del qual foren decisius per la lluita contra les infeccions de tota mena.

Alexander Fleming i Louis Pasteur

I finalment, dos noms actualment desapareguts. Cita del Llibre Verd: "lo Hospital dit de Sant Làtzer per los masells [...] lo qual estava assentat en la quadra dita de Sancts y dels Masells, junt al Spirall». «Mesell» significa «leprós» i de la lepra també se'n diu "mal de Sant Llàtzer", una malaltia infecciosa produïda per un bacteri. Per tant, l'hospital de Sant Llàtzer situat en aquesta partida dels Mesells (aleshores apartada del nucli de Vilafranca, ara en ple barri de l’Espirall) on hi recloïen mesells, leprosos. Per cert, el carrer de la Trinitat també va ser conegut fins a principis del segle XVIII per «carrer dels Mesells».

Aquests són noms de Vilafranca relacionats amb malalties infeccioses. Diuen que de qualsevol desgràcia s’aprenen coses. M’agradaria pensar que ens ha permès conèixer alguns topònims vilafranquins i segur que també hem après a situar al mapa noms com Wuhan, la conca d’Òdena, la Llombardia... Trobarem aviat algun topònim relacionat directament amb el coronavirus?

Topònims yin i topònims yang

Diuen que el món es mou per moviments contraris, per forces oposades però complementàries, que es necessiten entre si per subsistir. El Bé i el Mal, la dreta i l’esquerra, blanc i negre, el Barça i el Madrid, el yin i el yang..., amb tots els respectes pels grisos. Vilafranca presenta força topònims contraris, alguns per casualitat i d’altres de buscats expressament.

Anem per ordre, de més antic a més modern. El 1871 s’aproven dos noms de carrers de significat contrari: el carrer de Ponent i el carrer d’Orient, situats, òbviament, en aquestes direccions respecte del centre de la vila. De la casualitat podem dir que ha sortit un altre contrari del carrer de Ponent, que és el polígon i el parc de Llevant, aquests noms ja del segle XXI.

Per altra banda, el 1893 s’aproven els noms dels carrers de la Lluna i el del Sol. El mateix dia s’aprova el carrer del Migdia, potser per completar els quatre punts cardinals, atès que el carrer del Nord s’havia aprovat el 1879.

De noms contraris també podem considerar els de les avingudes de Barcelona i de Tarragona, que marquen dues direccions contraposades, i el pont Nou i el pont Vell (ponts sobre el torrent de l’Adoberia).

El 1944 es bategen dos carrers amb dos noms que déu-n’hi-do de les posicions contràries que van mantenir: mossèn Coy i Claudi Mas i Jornet van mantenir una polèmica pública cap a 1911 arran d’un llibre publicat pel primer. Per cert, aquests carrers són paral·lels entre si i, per tant (i per sort!), no es trobaran mai.

Per acabar, els passatges de Dalt i de Baix són unes de les darreres incorporacions al nomenclàtor de carrers (aprovats el 2008). Corresponen a dos passos estretíssims que separen fileres de cases de la

zona anomenada els Til·lers, al barri del Poble Nou, un en un nivell més superior a l’altre (i encara hi ha el passatge del Mig). Dos noms en què no va caldre rascar-se gaire la closca... (i és que, a parer meu, potser és així com ha de ser i com va començar tot!). El mateix dia (14/07/2008) s’aproven uns quants noms de vents per a unes placetes de la ciutat jardí Sant Julià i, és clar, d’acord amb la rosa dels vents, alguns són contraris: Marinada i Terral, Mestral i Xaloc, Tramuntana i Migjorn, Gregal i Llebeig.

Encara podríem estendre més aquest apunt si fem una anàlisi diacrònica: per exemple, a Vilafranca ha existit el carrer de les Brigadas Navarras (l’atual carrer de l’Alguer entre 1859 i 1980) i ara tenim la plaça de les Brigades Internacionals (a la Girada); ambdues són unitats militars però de signe ben diferent...

I els últims exemples d'aquest món dual: hi havia la masia de Cal Diable i ara hi ha Ca l’Angeleta; hi ha el pati del Gall i la plaça de la Gallina; tenim la plaça de la Verdura i el carrer de la Fruita...

Les petjades de sant Jordi a Vilafranca

Una vegada passada aquesta estrambòtica Diada de Sant Jordi, desvetllem tot seguit el repte que llançàvem a les xarxes de trobar els noms de lloc de Vilafranca que s’anomenen amb el nom del patró de Catalunya.

El lloc més conegut és, de segur, el carrer de Sant Jordi. Està situat al barri de les Clotes. Es va batejar el 1889, juntament amb el carrer de Sant Jaume, que és paral·lel, i el motiu d’aquestes dues denominacions és que els carrers prenien la direcció d’aquestes dues muntanyes, la de Sant Jaume i la de Sant Jordi. S’imitava, així, el que es va acordar el 1851, quan es va batejar oficialment el carrer que sortia del Portalet amb el nom de “carrer de Sant Pau” i que enllaçava amb el camí del mateix nom (dit també “dels Pegats”) i que portava a la muntanya. Durant la Guerra Civil aquest carrer es va anomenar "Valentí Almirall".

Naturalment, al paràgraf anterior hem anunciat el segon nom de lloc amb el nom del patró de Catalunya: la muntanya de Sant Jordi. Per explicar-ho cal explicar també on era la capella de Sant Jordi. Aquesta estava situada al cim de la muntanya de Sant Pau, ja al terme de Pacs, exactament on ara hi ha un restaurant. Està ben documentada: "a muy corta distancia de esta ermita [la de Sant Pau] se ven las ruinas de una capilla que hubo con el título de San Jorge" (Madoz, 1845/50). Els autors no es posen d’acord en quan va quedar enrunada del tot, cosa que indica que devia ser un procés gradual entre els segles XVIII i XIX (Llorac, 2003b:171; Carbonell, 2003; Planas, 1935:153; 1948:118; Alagret, 1887:265). Sigui quan sigui, les ruïnes foren visibles fins al 1977, quan s'hi construí un restaurant.

Muntanya de Sant Pau o de Sant Jordi

I és clar, l'existència de la capella va fer que la muntanya també se la conegués amb aquest nom: "Pujant a la montanya dita de Sanct Jordi, pranent lo mitx de la capella..." (Llibre Verd I:315, segle XVII) i "cami al lloch de Pachs y a la muntanya y capella de Sant Jordi” (Capbreu 1632). El 1993 es beneí una capella a l'església de Sant Genís de Pacs dedicada a sant Jordi, com a successora de l'antiga capella (Llorac, op. Cit.), i diuen que els de Pacs encara coneixen la muntanya amb aquest nom.

I encara, l’antiga capella i l’antic nom de la muntanya devia fer que la font que hi ha al costat de l'entrada a l'esplanada de l'ermita de Sant Pau pujant des dels Pegats (actualment en molt mal estat) tingui aquest nom: font de Sant Jordi (vegeu el text gravat envoltat de pedretes inserides al ciment).

Font de Sant Jordi

Finalment, deixem constància d’altres petites traces del patró de Catalunya a Vilafranca, com la capella de Sant Jordi de l’església de Sant Francesc (que allotja el reputat retaule del mateix nom); o l’ara casal cívic del carrer de Peguera, que crec recordar que es deia Casal d’Avis Sant Jordi (tenia una rajola a la façana?); o la pedrera abandonada a la muntanya de Sant Pau (o sigui, de Sant Jordi), tot i que documentada només una vegada amb aquest nom.

-------------
Bibliografia:

• Madoz, Pascual (1845/50). Diccionario geogràfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Vol. XVI; pàg. 130-134. Madrid
• Llorac i Santis, S. (2003b). Pacs del Penedès. Un municipi en harmonia amb la natura. Ajuntament de Pacs del Penedès.
• Carbonell Virella, Vicenç (2003). 61 excursió a peu pel Penedès. Els turons de la Muntanyeta de Pacs: Lluern, Sant Jordi i Sant Jaume. IEP, CEP, et al.
• Planas, Josep (1935). Notes històriques de Santa Maria. Impremta de la Renaixença; (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca.
• Apuntes históricos de Vilafranca del Panadés y su comarca. Pere Alagret ed.; 1887

 

El carrer del 14 d’abril i altres cronovies (i 2)

Parlàvem a l’apunt anterior del carrer del 14 d’Abril i d’altres cronovies vilafranquines antigues. Com ja vam veure a Vilafranca hi ha hagut 5 cronovies (vies urbanes amb una data com a nom). Actualment, n’hi ha 3, en tots els casos amb fort simbolisme polític. Vegem-les.

carrer del Dos de Maig. Carrer del barri del Centre batejat el 1893 en referència a la data del 2 de maig de 1808, en què es produeix a Madrid un aixecament popular contra les forces napoleòniques ocupants que desencadena la Guerra del Francès. El carrer es va obrir el 1883 i es va denominar amb el nom de carrer de "Miret". Popularment, s'ha anomenat (i encara s’anomena) carrer de "l'Electra", ja que del 1901 al 1930 hi hagué la seu de la companyia Electra Vilafranquesa, la segona companyia de subministrament elèctric de la vila.

Targeta comercial amb el nom oficial i el nom popular

plaça de l'Onze de Setembre. Parc situat al barri de l'Espirall, inaugurat el 1992. El nom fa referència a la data de la diada nacional de Catalunya. Aquest dia es commemora la caiguda de la ciutat de Barcelona el 1714 i que donava fi a la Guerra de Successió. Aquesta és la cronovia més habitual a Catalunya, segons es pot veure en aquest estudi de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (2015): aquest nom el porten 258 municipis de Catalunya i ocupa el lloc 27 absolut de la llista de noms de carrers.

parc de l’U d’Octubre. Parc recentment urbanitzat sobre la llosa de la via. Fa referència a la data en què es va fer el referèndum d'autodeterminació a Catalunya, salvatgement reprimit per la policia espanyola. (Enllaç a la notícia de l'anunci. Desconeixem si el bateig és oficial.)

El carrer del 14 d’abril i altres cronovies (1)

Avui és 14 d’abril, una data que ha servit per denominar oficialment el carrer de Sant Pere entre el 6 de maig de 1931 i el 9 de febrer de 1939, en referència al dia que es proclamà la Segona República Espanyola. Segons l’acta del ple, va ser una petició de diversos veïns del carrer. Juntament amb l’acord d’un mes abans (en què es batejaven carrers amb els noms Fermín Galán, Francesc Macià, García Hernández i Pi i Margall), començava una tendència de redenominacions de molts carrers per donar entrada a conceptes i noms de persona afins al nou període polític que s’encetava, subratllada el 1936 i el 1939 (en el cas dels noms republicans, vegeu l’apunt «Noms vilafranquins i republicans» d’aquest bloc). 

"Acció", 16/05/1931

El carrer del 14 d’abril és una cronovia, una via urbana amb una data com a nom. Manllevo el terme del web www.cronovies.cat, una iniciativa extraordinària que recull 2.046 carrers de tot el món dedicats a una data. El zel posat en el projecte pels seus creadors i els nombrosos col·laboradors ha fet que hagin completat el calendari sencer: han documentat com a mínim un carrer amb totes les dates del calendari (366)!

Foto de la descoberta de la placa del carrer del 14 d'Abril.

La cronovia que avui ens ocupa és un nom antic, i com aquest n’hi ha hagut 4 més, tots ells amb interessos polítics contraposats (dues de cada bàndol). Ens vam inventar un joc en un apunt del 2016 per endevinar-los, però els repassem tot seguit.

Carrer del Dinou de Juliol. Nom del carrer del Bisbe Estalella a partir d'un acord municipal del 1936. La Comissió Gestora del 9 de febrer de 1939 el va suprimir canviant-lo pel nom actual. La data fa referència a l'endemà del cop d'estat, que fracassa a Catalunya. També coincideix amb la mort del primer brigadista internacional, l'atleta austríac Mechter.

Carrer del Primer de Maig. Nom del carrer de Sant Jocund entre el 1936 i el 1939. Està dedicat a la Festa internacional del treball, que se celebra l'1 de maig, com a festa reivindicativa del moviment obrer mundial.

Carrer del 21 de Enero de 1939. Nom del carrer del Casal entre el 28 de desembre de 1939 (desplaçant el nom de «carrer del General Riego») i el 1977. La data correspon al dia de l'entrada a Vilafranca de les tropes franquistes (concretament, la V Divisió de Navarra, les Brigadas Navarras, a més del Cos d'Exèrcit Marroquí i les Fletxes Verdes). La data de l'entrada de les tropes a cada localitat va ser un dels motius més repetits per canviar noms de carrers a moltes poblacions catalanes. El nou ajuntament va declarar aquest dia "fiesta oficial local a perpetuidad" i era una de les festes no religioses més importants de l'any.

Carrer del 18 de Julio de 1936. Nom del carrer de Pines des del 1939, que substituïa el nom de "Jaume Ferrer Cabra". La data correspon al dia de la rebel·lió franquista i era una de les festes que es van instaurar, la festa del "Alzamiento Nacional". El 1977 es recupera el nom tradicional actual.

Placa del carrer de Pines, amb el nom "18 de Julio de 1936" tapat per una senyera. 

Placa que estava col·locada a la façana de la Casa de la Vila recordant del 18 de juliol

Al proper apunt parlarem de les cronovies que hi ha actualment a Vilafranca. Quantes diríeu que n’hi ha?