Unes “villas” vilafranquines desaparegudes

El creixement exagerat de la vila per totes bandes ha fet desaparèixer algunes cases per edificar blocs d’edificis o obrir carrers. En aquesta publicació, parlarem d’algunes vil·les (“villas”) desaparegudes. Lamentablement, no en tenim fotografies bones, malgrat que les hem buscat i demanat als darrers habitants. Si algun lector ens en pogués fer arribar de millors seria d'agrair.

La Villa Blanca (cedida per la família Solano)

La Villa Blanca era el nom d’una casa situada al costat de la Fassina del Just, paret per paret, al peu del camí antic de Sant Martí. Hi havia un jardí i hort amb arbres fruiters i un pou, del qual encara se’n poden veure traces a la rotonda de la carretera. La van expropiar per poder construir, el 1997, la rotonda i la confluència de les avingudes de Sant Martí i del Pla del Diable, i el vial de les Clotes (El 3 de Vuit 26/09/1997). La darrera família que hi va viure desconeix el motiu de la denominació, però és fàcil que sigui o pel color amb què estava pintada la casa o dedicada a alguna dona amb aquest nom. A la documentació surt als padrons del 1930 i 1936.

La Villa Soler estava situada en una finca tancada a la baixada de Sant Salvador, davant per davant de l’actual Institut Eugeni D’Ors. Un anunci al Panadés Republicano (26/08/1920) la relaciona amb el Turó Park (“Turò Parck Vilafranqués de Francisco Isach jardín...con abundantes pinares y plantas... terrazas... merendero... Carretera de Tarragona (Villa Soler)”), cosa que fa pensar que tal vegada formaven part de la mateixa finca. A la vistosa reixa d'entrada hi deia “Villa Soler. Año 1900”, però a la documentació apareix per primer cop al cens del 1910. Al costat de la casa principal hi havia la casa dels masovers, on va viure Carme Pros amb els seus pares abans de la Guerra, la qual ens va explicar que s’hi havien allotjat soldats del camp d'aviació dels Monjos. També hi havia un bosquet de pins. Segons Paquita Domingo (Retrats Vilafranquins, Facebook, 27/06/2014) el 1940 el propietari era un tal Esbert, de Torrelavit, cosa que no hem pogut confirmar. Es va enderrocar a primers anys vuitanta per construir-hi uns blocs de pisos i obrir un vial lateral a la carretera.

Reixa d'entrada a la Villa Soler (ACAP)

Avinguda de Tarragona i tanca de la Villa Soler (Fons Jordi Valls, ACAP, 1982)

Finalment, la Villa Carmen era una casa que estava situada a la Girada, exactament davant per davant del carrer de Melió, però a l'altra banda de l'avinguda de Vilanova, una mica més enllà de l’edifici del Cellerot. Va desaparèixer arran de la urbanització del barri i, especialment, la construcció del parc de la Pau. Alguns dels arbres de més entitat, com una mèlia, un cedre, una troana i un grup de pins, formaven part del jardí de la casa i es varen voler conservar quan es va dissenyar el parc. Surt en un padró del 1936. 

Villa Carmen, amb tots els arbres del jardí i el Cellerot en primer terme (Fons Vinseum, Jaume Noguera, ACAP)

Val a dir que també existeix la Villa Mercedes, dins la finca Pladellorens (dedicada a Mercè Clot, esposa de Magí Pladellorens), i existia la Villa Amparo, documentada als padrons del 1930 i 1936, però d’aquesta no en sabem res.

El camí de Pacs, dels Pegats o de Sant Pau

Imatge del camí amb el el coll dels Pegats al fons

Acaba de transcendir que el darrer episodi de pluges fortes, el dia 16 de juliol, va fer emergir restes d’un camí empedrat que pot ser d’origen medieval. La troballa ha fet activar un protocol per fer-hi una actuació d’urgència aquests dies i confirmar l’origen i estudiar-ho convenientment. En el moment de redacció d’aquesta publicació les restes ja estan tapades, per facilitar es treballs de verema, però es preveu continuar passada aquesta. La notícia s’ha publicat a diversos mitjans i parlen del camí de Sant Pau. Donem-ne algunes dades.

Es tracta del camí de Pacs, dels Pegats o de Sant Pau. Aquests són els noms que ha rebut a la documentació. Els motius són evidents, ja que és un camí que des de la vila porta a aquests llocs: Pacs és la població de l’altra banda de la muntanya de Sant Pau; els Pegats és la casa que hi ha al coll entre els munts de Sant Pau i Sant Jaume, ja en terme de Pacs, i el pas natural per anar a aquest poble; i Sant Pau és el nom de l’ermita i, per extensió, de tota la muntanya. 

El camí neix al final de carrer de Sant Pau, que té aquest nom perquè precisament prenia aquesta direcció, de la mateixa manera que els carrers paral·lels de Sant Jordi i Sant Jaume es diuen així per la direcció cap aquests turons del límit nord-oest de la vila. El fet que modernament hi hagi dos altres camins que travessin les Clotes per anar a Sant Pau, connectats entre ells, ha fet que per al camí que ens ocupa avui s’hagi preferit anomenar-lo amb els dos primers noms: com a camí de Pacs surt a diversos mapes de principis de segle XX i en una narració de Gaietà Vidal i Valenciano, parlant sobre l’aplec de Sant Pau: “...tomad con calma la subida de la cuesta que es agria por demás, y sobre todo evitad el tener que estar paradas frente el camino de Pachs, pues si bien la casa dels Pagats está cerca, contra los pasmos que pueden pillarse, no valen empastos ni ungüentos" (Artesano 30/01/1870:4). El camí de Sant Pau està documentat des del segle  XVI (”camí que va de Vilafranca a la capella de Sant Pau”, capbreu de 1632; "caminet que va del mig de las Clotas ala hermita de Sant Pau", capbreu de 1788): no podem saber quin dels tres actuals que s’adrecen a la muntanya és, però si és cert que les restes trobades són medievals, ha de ser aquest. I Bosch (2008:155) afegeix que el camí no era d'accés lliure, sinó que hi tenia drets el cavaller Huguet, castlà de la vila (s. XIV-XV): "cami de carro que Huguet te del seu castell de Pachs fins a Vilafranca".

Fragment d'un mapa de 1914, amb el camí dels Pegats i els altres camins de Sant Pau

Al llarg del camí es troben tres cases: el Camp Gran, només sortir de la vila, a mà esquerra, i ja arribant al coll dels Pegats, a l’esquerra hi ha cal Silvestre i a la dreta, Cal Caputxí, nom que ha de venir del primigeni emplaçament a la zona del convent dels Caputxins (posteriorment traslladats on ara hi ha el cementiri. 

Noms curiosos de carrers (10)

Desè lliurament de la sèrie #nomscuriosos de carrers trobats voltant per Catalunya. Aquests són d'Albió, Vilanova d'Escolnarbou, Guimerà, Prades, Blancafort i Bràfim. Podeu seguir el fil a Twitter amb l'etiqueta #nomscuriosos.