Topònims yin i topònims yang

Diuen que el món es mou per moviments contraris, per forces oposades però complementàries, que es necessiten entre si per subsistir. El Bé i el Mal, la dreta i l’esquerra, blanc i negre, el Barça i el Madrid, el yin i el yang..., amb tots els respectes pels grisos. Vilafranca presenta força topònims contraris, alguns per casualitat i d’altres de buscats expressament.

Anem per ordre, de més antic a més modern. El 1871 s’aproven dos noms de carrers de significat contrari: el carrer de Ponent i el carrer d’Orient, situats, òbviament, en aquestes direccions respecte del centre de la vila. De la casualitat podem dir que ha sortit un altre contrari del carrer de Ponent, que és el polígon i el parc de Llevant, aquests noms ja del segle XXI.

Per altra banda, el 1893 s’aproven els noms dels carrers de la Lluna i el del Sol. El mateix dia s’aprova el carrer del Migdia, potser per completar els quatre punts cardinals, atès que el carrer del Nord s’havia aprovat el 1879.

De noms contraris també podem considerar els de les avingudes de Barcelona i de Tarragona, que marquen dues direccions contraposades, i el pont Nou i el pont Vell (ponts sobre el torrent de l’Adoberia).

El 1944 es bategen dos carrers amb dos noms que déu-n’hi-do de les posicions contràries que van mantenir: mossèn Coy i Claudi Mas i Jornet van mantenir una polèmica pública cap a 1911 arran d’un llibre publicat pel primer. Per cert, aquests carrers són paral·lels entre si i, per tant (i per sort!), no es trobaran mai.

Per acabar, els passatges de Dalt i de Baix són unes de les darreres incorporacions al nomenclàtor de carrers (aprovats el 2008). Corresponen a dos passos estretíssims que separen fileres de cases de la

zona anomenada els Til·lers, al barri del Poble Nou, un en un nivell més superior a l’altre (i encara hi ha el passatge del Mig). Dos noms en què no va caldre rascar-se gaire la closca... (i és que, a parer meu, potser és així com ha de ser i com va començar tot!). El mateix dia (14/07/2008) s’aproven uns quants noms de vents per a unes placetes de la ciutat jardí Sant Julià i, és clar, d’acord amb la rosa dels vents, alguns són contraris: Marinada i Terral, Mestral i Xaloc, Tramuntana i Migjorn, Gregal i Llebeig.

Encara podríem estendre més aquest apunt si fem una anàlisi diacrònica: per exemple, a Vilafranca ha existit el carrer de les Brigadas Navarras (l’atual carrer de l’Alguer entre 1859 i 1980) i ara tenim la plaça de les Brigades Internacionals (a la Girada); ambdues són unitats militars però de signe ben diferent...

I els últims exemples d'aquest món dual: hi havia la masia de Cal Diable i ara hi ha Ca l’Angeleta; hi ha el pati del Gall i la plaça de la Gallina; tenim la plaça de la Verdura i el carrer de la Fruita...