diumenge, 23 d’agost del 2026

Històries i confusions rere els noms dels carrers

Passejant pels carrers d’un poblet pescador de Lanzarote, ens vam fixar en un rètol que deia “Calle Escandalosa”. De seguida ens va fer gràcia el nom i, com que la curiositat toponímica no descansa mai, vam començar a elucubrar sobre l’origen de la denominació. Però poc després ens vam adonar que buscar explicacions de forma precipitada ens pot portar a conclusions errònies.

Els carrers del voltant es deien Foque, Driza, Mesana, Mayor, Escota, Botalón... Tot eren termes nàutics, relacionats amb les veles i altres elements d'un vaixell. De seguida vam buscar el significat d'“escandalosa” i resulta que, a banda de l'accepció evident que tots tenim al cap, també és el nom d’una vela triangular que s'hissa per damunt d’una altra (la cangrea). Per tant, aquesta troballa va tallar de soca-rel qualsevol fabulació sobre sorolls, festes o trifulgues veïnals.

Sovintegen els casos en què, si ens falta el context o un mínim coneixement històric i cultural, relacionem un nom de carrer amb un origen equivocat. De vegades, la mateixa expressió de la placa del carrer ja hi ajuda (com explicàvem a l’apunt Pobre Rodríguez en aquest mateix blog). A Vilafranca, de fet, hi ha uns quants casos de confusions recurrents: 

  • El carrer de Valls: està dedicat a Pau Valls Ribés (com ja vam explicar aquí) i no pas a la ciutat de Valls.
  • El carrer d’Oriol: no fa referència a l’ocell, sinó al cognom d’una família de propietaris de finques de la zona; concretament, a Filomena Oriol Fornelio (Barcelona, 1841 - 1930).
  • El carrer de Verdaguer: no està dedicat al cèlebre poeta, sinó, tal com recull l'acta del ple de 1883, “como recuerdo al doctor D. José Antonio Verdaguer de Alberti, hijo y natural de esta villa, el cual fue Teniente Gobernador de Guayama, Auditor de guerra y marina en el ejército de Caracas y también Gobernador de la Habana por espacio de diez años”.
  • El carrer de la Vídua Almirall: s'ha atribuït equivocadament a Maria Torres Olivé, però en realitat està dedicat a Francesca Carbó Huguet, tia de Miquel Torres Carbó (podeu consultar l’apunt corresponent per saber-ne més).
Afortunadament, la tendència actual a afegir més informació a les plaques de carrers ha d'ajudar a desfer males interpretacions. Tanmateix, avui encara tenim dubtes sobre l'origen d'alguns carrers, com el de Moret i el de la Paloma, i d'altres tenen justificacions no del tot convincents, com el d'Oviedo o el de Bonaire. 

I ara digueu: teniu clar a qui o a què estan dedicats els carrers de la Germanor, de la Cortina o de l'Espiga?

diumenge, 9 d’agost del 2026

Toponímia astronòmica amb Sols, Llunes i Eclipsis

Fixar-se en els noms de lloc no és una activitat reservada a uns quants estudiosos o lletraferits tancats a la seva torre d'ivori. La toponímia està íntimament connectada amb la realitat, l'actual i l'antiga. Ara que ens trobem en plena voràgine informativa sobre l’eclipsi, ens podem preguntar quina relació té aquest fenomen amb la toponímia vilafranquina.

Doncs bé, hi ha una connexió, encara que sigui indirecta: tot i que a Vilafranca no tenim cap carrer que dugui el nom d'"Eclipsi", sí que en tenim dos de dedicats als dos elements indispensables perquè es produeixi: el Sol i la Lluna. Curiosament, tots dos astres van entrar al nomenclàtor local el mateix dia, l’1 d’agost de 1893, juntament amb el carrer del Migdia.

El carrer de la Lluna, situat al barri del Centre, fins al 1893 constava amb el nom de "Muralla de Sant Magí" (si més no, des d'unes actes d'obres de 1879). Per la seva banda, el carrer del Sol es troba al barri de la Barceloneta i no passa com a altres indrets, que té una direcció nord-sud i que justificaria el nom, en tocar-hi el sol gran part del dia.

Però, hi ha cap població a Catalunya que hagi dedicat mai una via pública al mot "eclipsi"? Doncs sí, i curiosament en trobem dues mostres sense moure'ns del Penedès. La primera és el carrer de l’Eclipsi del Vendrell, situat al nucli dels Masos, enmig d'un conjunt heterogeni de vials amb noms relacionats amb l’astronomia (com la Via Làctia, l'Arc de Sant Martí o l’Estrella Polar). La segona mostra és a Pontons, on trobem un altre carrer de l'Eclipsi dins d'una urbanització inacabada coneguda com la Ponderosa.

De moment, no hi ha constància que cap municipi hagi proposat batejar un nou espai urbà aprofitant l'avinentesa de l'eclipsi actual, però tenint en compte els precedents de la comarca, no m’estranyaria gens que aviat en tinguéssim notícies.

Per cert, una nota curiosa sobre l'eclipsi de Sant Fèlix de 1905, extreta de Acción Católica del 28/08/1947, citant un número de El Labriego de 1905: 


divendres, 7 d’agost del 2026

Difondre la toponímia en format concurs

Anys enrere, durant la pandèmia, la Comissió de la Memòria va organitzar el concurs Trivia Vilafranca, que incloïa algunes preguntes més o menys relacionades amb toponímia. Més endavant, des d'aquest blog vam llançar la sèrie de 100 enigmes "Endevina on soc", publicats a les xarxes del novembre de 2018 al novembre de 2020, que es van aplegar posteriorment en una publicació digital autoeditada, disponible gratuïtament en aquest mateix blog. L’històric d’enigmes i de comentaris original es pot recuperar també a les xarxes gràcies a l’etiqueta #endevinaelnomdelloc amb què els marcàvem.

Des de fa uns mesos, concretament el 19 de març, dos periodistes vilafranquins han posat en marxa l’Espurna, un projecte cultural i informatiu sobre Vilafranca, i que inclou la seqüela del concurs Triviavilafranca esmentat. Cada setmana, a Instagram, es fan dues preguntes (el dimecres i el diumenge). Entre altres temes, el joc incorpora preguntes específiques de toponímia, fins ara una desena, sobre els noms Cal Fraret, carrer de la Mitja Galta, plaça dels Cargols, Sant Julià, la Parellada, etc, tots ells explicats abastament en aquest blog o al nostre llibre Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès. Tot plegat contribueix a despertar la curiositat sobre espais que sovint formen part del nostre dia a dia, perquè conèixer-ne el nom comporta conèixer un bocinet d'història.

Es tracta, sens dubte, d’una iniciativa valuosa, per donar visibilitat i reconeixement a la toponímia local, un patrimoni immaterial tan rellevant com qualsevol altre element cultural del nostre entorn.