L'era Enrajolada

Des de fa poc temps que han instal·lat a la plaça de l’Era Enrajolada de Vilafranca del Penedès un plafó informatiu molt interessant. S’hi explica tot el procés de la batuda del cereal, des que arribava a l’era en garbes fins que el pagès s’emportava els sacs amb els grans nets i a punt per portar al molí fariner. La ubicació del plafó és del tot pertinent, perquè, com indica el nom, en aquest espai hi havia una era que estava enrajolada, per facilitar la recollida del gra. A més de textos explicatius, el plafó reprodueix quatre fotografies: una mostra dos pagesos garbellant i les altres mostren com era l’indret a mitjans dels anys cinquanta. S’hi veuen clarament les rajoles de l’era, el camí que portava a Sant Julià i a la Bleda i les poques edificacions que hi havia encara.

 
A banda de l’era, les fotografies ensenyen altres elements, com per exemple les últimes cases del carrer de Sant Fèlix. Se sap que aquestes cases eren prostíbuls i diuen que els principals clients eren els soldats de la caserna. Aquestes cases es veien des del darrere de l’escola Sant Ramon, fel pel qual el 1942 el superior de l'escola va entrar una instància a l’Ajuntament demanant plantar arbres de fulla perenne al carrer Sant Fèlix, per apartar de la vista les cases de l'esmentat carrer qualificades d'immorals (Llicències d’obres particulars ACAP20-2-T2-82888). El carrer d’Oriol només arribava fins a l’alçada de l’actual carrer de l’Arboç, però acabaria d’allargar-se a mitjans dels anys seixanta amb la parcel·lació d’un solar (que també es veu a la fotografia), amb parcel·les que també donaven al carrer de Sant Fèlix. Originalment, tot el barri havien de ser cases baixes, com les de les fotos, fins que la voràgine urbanística va fer acte de presència i l’Ajuntament va autoritzar la construcció dels blocs de pisos que hi ha actualment.

  
A l’altra banda de l’era hi havia un casalot vell: l’adoberia d’en Jané. Per aquest motiu Gaietà Vidal, en una llista d’eres publicada al Labriego (15/12/1887), aquesta l’anomena “la del Janer, propia del Comte de Moy, que subsisteix encara junt á la adoberia, prop de la carretera de Sant Martí”. Aquest edifici restà dempeus fins als anys vuitanta del segle XX i donava nom als camps d’horta i planter del Torrents i a tota la partida del voltant. Tocava al camí de la Bleda (“Doberia den Janer lindante con el camino de la Bleda” (Ple 17/08/1897)), que devia ser el caminet que baixava pel darrere de les cases del carrer del Progrés i que, urbanitzat, seria més tard el carrer de Moret (per cert, un nom que encara està per determinar l’origen amb seguretat). Antigament devia dir-se d’”Alemany”: “las Fontanillas, prop la Adobaria den Janer y antiguament dita la de Alamany” (Capbreu 1778/97). La trobem documentada també el 1854: “curtidoría den Jané en las afueras del portillo dels cuatre vents...” (Ple 20/01/1854).

En una fotografia aèria del 1948 es veu perfectament l’era, l’adoberia, els camps de planter del Torrents, les tres cases del final del carrer de Sant Fèlix i el camí de la Bleda (actualment, carrer de Moret).

Fotografia del 1948 (ACAP)

 
El nom de plaça de l’Era Enrajolada és oficial des del 17 d’abril de 1963. El 1973 s’arranja com a terminal d’autobusos, tot i que des del principi era considerada provisional i ja es parlava que la ubicació final fos al camp dels Rolls. Una vegada traslladada l’estació d’autobusos el 1994, l’espai es va destinar a petit aparcament. El 2009 es va transformar, ara sí, en una plaça amb arbres i un espai que recrea una era.

Construcció de l'estació d'autobusos (1973, ACAP)

L'estació d'autobusos (1973, ACAP)

Música i toponímia (II): els Cinc Ponts

Mesos enrere publicàvem el primer d’una sèrie d'apunts que dedicarem a obres artístiques inspirades en indrets singulars de Vilafranca. En aquella ocasió va ser la cançó “La font de la Mandra, de Pep Picas; i avui, la sardana que porta per nom Els Cinc Ponts. Aquesta sardana es va estrenar durant la inauguració d’una benzinera a la carretera de Barcelona, a tocar dels Cinc Ponts, i que encara està en funcionament. Va ser una iniciativa de José Ruiz Moreno, Delfín López Ballester i Josep Senabra Mestres (Panadés 12/06/1965), sota l'empresa Carssa, SA. 

A l’apunt que vam dedicar a aquests ponts tan característics i a la partida que els envolta ja ressenyàvem aquest fet. Dèiem que la sardana era obra de Jaume Ventura Tort, un compositor que va deixar més de 150 sardanes escrites. Gràcies a l’entitat Músics per la cobla, que té la finalitat de preservar el repertori de música per a cobla, hem aconseguit trobar les particel·les originals, manuscrites, i així poder saber com sona. No tenim constància que s’hagi editat mai ni que se n’hagi fet cap enregistrament.

Abans, però, observeu el contingut del pompós acte d’inauguració de la gasolinera en aquesta notícia del setmanari Panadés (5/06/1965). Com es pot llegir, l’autor va assistir a l’acte, en el qual la Cobla Principal Barcelonina va interpretar també altres sardanes del mateix autor, a més de la popular Bell Penedès, de Josep Saderra.

A la portada del plec de particel·les hi ha una dedicatòria de l’autor que fa així: Al bon amic Josep Sanabra, amb motiu de la inauguració de "Els Cinc Ponts", i perquè en aquesta nova empresa, tingui un èxit il·limitat, tal com li desitja de tot cor, l'autor d'aquesta sardana. Endavant, Pep! Senabra era un dels tres emprenedors que van aixecar la gasolinera. No sabem la relació entre ell i el músic, però és clar que hi havia un vincle.

Portada del plec de partcel·les

Particel·la del flabiol

 I per acabar, dues fotografies de la gasolinera:

Anunci de la gasolinera acabada d'inaugurar (Panadés 19/06/1965)

La gasolinera en l'actualitat

Les particel·les d'aquesta sardana estan a disposició de qualsevol músic a qui li pugui interessar..