Els noms “correctes”

A l’article “El correló o carreró de Sant Just”, publicat al setmanari La Fura del 4 al 10 d’abril de 2025, Pep Bosch demana que els correlons de Vilafranca siguin anomenats amb “el seu nom correcte i històric”. Tot ve de la recent instal·lació de les noves rajoles amb el nom dels correlons històrics de la vila, complint els acords del ple de l’Ajuntament del 21 de novembre de 2023 i de Junta Local del 27 de juliol de2024. Ara bé, què significa “el seu nom correcte i històric”? Vol dir que “correló de la Palma”, que és l’exemple en què se centra l’article, no és un nom ni correcte ni històric? Anem a pams.

En primer lloc cal dir que és absolutament general en la toponomàstica catalana que un carrer travesser d’un altre de més important (o que hi toca) tingui el mateix nom, amb un genèric diferent. A Vilafranca mateix, tenim les places i els carrers de l’Espirall, de Sant Julià, de Sant Joan, etc. Per tant, té la seva lògica, és correcte.

En segon lloc, suposo que amb l’adjectiu històric es refereix a un nom antic. En aquest cas, certament el nom de la “Palma” aplicat al correló no està documentat de gaire antic, com en canvi hi estan els noms que esmenta a l’article. Vol dir, doncs, que el carrer s’hauria de reanomenar oficialment amb un nom del segle XV com correló d’Ali Safana o de Sant Just? Ho justifica dient que així coneixeríem la història del carrer (cosa amb la qual hi estem d’acord, tot i que hi ha moltes altres maneres de divulgar la història). Doncs pel mateix motiu hauríem de substituir els noms dels carrers/places d’Hermenegild Clascar, Font, Dos de Maig, Misser Rufet o Manuel Milà i Fontanals, per exemple, amb els noms Corders, Sant Esperit, Miret, Fum o Montserrat, respectivament. Tots aquests són noms més antics que els actuals, però també són històrics (tenen més de 100 anys). Però a partir de quan un nom de carrer és històric? Estem totalment a favor de fer visible la història dels carrers, però estem preparats perquè s’hagi de fer amb un trasbals d’aquesta envergadura?

La solució és seguir fent difusió, com fa el Pep Bosch a través dels seus documentats i imprescindibles articles, altres publicacions d’altres autors o els que fem en aquest blog. O estaria també molt bé el que hem vist en poblacions com Perpinyà, Viladecans i altres, on posen el nom actual a la placa i en petit el nom antic.

Placa de carrer de Perpinyà, bilingüe i amb el nom antic sota l'actual

Ja tenim correlons

Ja s’han instal·lat les plaques noves per identificar els correlons de Vilafranca i, el més important, s’han culminat els acords del ple de l’Ajuntament del 21 de novembre de 2023 i de Junta Local del 27 de juliol de2024, seguint un dictamen de la Comissió de Nomenclàtor, de fer servir la forma correló en comptes de carreró, com fins ara. I es va optar per la decisió valenta de fer servir la grafia amb E, que tot i no ser (encara) normativa, esperem que, amb l’argumentació que existeix, passi a ser-ho aviat gràcies a les gestions que s’estan fent. Aquests 9 correlons s’afegeixen ara als 33 carrers oficials que ja existien a Catalunya amb aquest mot, tot i que escrit amb A.

Potser en el moment que el nom sigui oficial podrem veure les plaques dels carrers de Catalunya que tenen denominació corraló al genèric o a l’específic ho corregiran. No us penseu que en siguin pocs. N’hi ha 33. Concretament 15 casos de carrer (o passatge) del Corraló que, per cert, és un exemple de tautologia (del tipus, carrer de la Carretera): a Canyelles (on la placa està escrita correló), Masquefa (repetit en dos nuclis, a Masquefa i la Beguda Alta), Montcada, els Prats de Rei, Sant Quirze del Vallès, Vallbona d’Anoia, el Cogul, Os de Balaguer, el Vilosell, el Catllar, Prades, Santa Oliva, Vallclara i Vallfogona de Riucorb. I en altres 5 casos, el mot corraló l’acompanya un altre element: carrer del Corraló de la Fassina, carrer del Corraló de l‘Estació i carrer del Corraló de Cal Pluges (aquests tres tots a Masquefa) i carrer del Corraló de l’Espinac (Altafulla). A aquests cal afegir 8 altres carrers en què només el genèric és corraló i l’específic un altre element (a Sitges, el Pla del Penedès i Cornudella de Montsant). I finalment, destaquem un cas especial: a Sant Pere Sacarrera hi ha el carrer del Correló, únic cas, fins ara, en què la grafia del mot és amb E.

Per cert, s’ha dit que el mot, amb el significat de "carrer curt i estret", amb sortida o sense, és especialment estès entre les comarques del sud de Barcelona i les del Camp de Tarragona. I efectivament, veient la llista de poblacions on aquest nom és oficial, les que estan situades en aquest espai són les dominants, però fixeu-vos que d’altres són de més enllà, com Sant Quirze del Vallès, Os de Balaguer, Cornudella de Montsant, el Vilosell, etc. I si entréssim en l’ús col·loquial, fora dels usos oficials, ho podríem confirmar.

El Manolo Vital vilafranquí

Tothom parla, amb raó, de la pel·lícula El 47, que narra l’episodi de rebel·lia del conductor d’autobús Manolo Vital en favor d’un servei de transport públic fins al barri de Torre Baró, on vivia. Després de la gran rebuda en nombre d’espectadors i premis que ha tingut aquesta història, el desembre passat l’Ajuntament de Barcelona va aprovar que la rotonda d’accés al barri per on Vital va fer pujar l’autobús núm. 47 s’anomenés amb el seu nom, i que en el futur, quan es convertís en plaça, s’anomenés plaça de Manolo Vital.

La derivada toponímica del cas ens ha recordat noms de carrers vilafranquins que estan dedicats també a persones amb aquest esperit de lluita: pels drets dels treballadors (com Luis Mata, que té un passatge al seu nom, o Montserrat Junyent, a qui està dedicat l’auditori de l’Ateneu Municipal), per la dignificació dels barris (com Jaume Palau, que dona nom a una sala del local de veïns) o pel benestar de persones desafavorides (Assumpció Domènech, Enric Regull, etc.). 

Però el perfil que més s’acosta (salvant les distàncies!) al de Manolo Vital deu ser el d’Antonio Acedo de Sopetrán: persones vingudes de la província de Cáceres, residents a barris perifèrics (Torre Baró i l’Espirall) i amb profunda voluntat per millorar-ne les condicions de vida.

El carrer d’Antonio Acedo de Sopetrán (Valdemorales, Cáceres 1926 - Vilafranca 1989) està situat al barri de l’Espirall. Travessa ben bé pel mig els blocs dels habitatges de protecció social que es van construir entre 1969 i 1974. Acedo, que l'any que ve celebraria el centenari del seu naixement, va ser sindicalista del sector de l’alimentació, cosa que li va portar algun disgust. També va ser un activista veïnal des dels anys seixanta i el primer president de l'Associació de Veïns de l'Espirall, fundada per ell mateix i altres veïns el 1974. El 21 de juliol de 1994, a l'inici de les festes del barri de l'Espirall, se li va fer un homenatge i, amb la presència de l’alcalde i familiars directes, es va fer l’acte de descobriment de la placa del carrer. (més informació: glossa de Jordi Cuyàs al web Comissió Memòria)

Acedo, al centre de la imatge i darrere el micro, en un acte sindical el 1976 (ACAP)