El 17 de maig de 1959 (avui fa seixanta anys i trenta dies) es va descobrir la placa del carrer de Zamenhof, un carrer que ressegueix el camí del Bertran, dit així pel pas a nivell amb aquest nom, i que és un tram de l’antiquíssim camí de Barcelona. No hem trobat cap document municipal (acta de ple o de comissió de govern) que certifiqui el bateig, però hem de creure que en algun moment alguna autoritat devia prendre la decisió, atès el que s'anuncia al setmanari Acción dins de la programació de les Fires de Maig:
 |
| Acción, 9/05/1959 |
Esperanto Ligua
El domingo se concentraron en nuestra villa más de 500 esperantistas de toda la provincia. Precedidos de banderas y pancartas, se dirigieron hacia la carretera de Igualada para descubrir la placa que da el nombre del Doctor Zamenhof a una calle sita al final de la misma, en honor del autor de la lengua internacional, y coincidiendo con el centenrario de su nacimiento.
L’acte formava part de la III Concentració Provincial d’Esperantistes de la província de Barcelona, a la qual assistiren, com hem vist, unes 500 persones.* El creador de l’esperanto va ser Ludwik Lejzer Zamenhof (Białystok, actualment Polònia 1859 - Varsòvia 1917), oftalmòleg jueu. Aquell 1959 se celebrava el centenari del seu naixement i per això, com havia fet Manresa i farien més endavant Terrassa, Sabadell i Moià, entre d’altres, se li dedicarien espais públics en la seva memòria. Però per què a Vilafranca?
La presència d’aquesta llengua a la vila es remunta a la primera dècada del segle XX. Amadeu Martorell, que vivia entre el Vendrell i Vilafranca, i treballava al forn de Sant Magí, va aprendre l’esperanto i va col·laborar a crear el grup Vilafranka Esperantistaro l’abril de 1908, el primer president del qual va ser Aureli Robreño i Güell. El grup va tenir poca activitat, a diferència dels companys del Vendrell. Posteriorment, la figura clau de l’esperantisme vilafranquí va ser Ricard Sans Compte, que regentava un taller de reparació de bicicletes. El 1909, tres mesos després de conèixer la llengua, segons declaracions seves, va assistir al V Congrés Universal d’Esperanto celebrat a Barcelona i va arribar a estrènyer la mà del mateix doctor Zamenhof!
Al voltant de Sans s’hi aplegaren altres entusiastes de la llengua de cognom Sogas, Torner, Domingo, Plans, Sans, Segui Müller, Giralt, Canet...** Tots ells, sota l’aixopluc de la Societat La Principal, el Casal, crearen el 1959 la Secció d’Esperanto (el «Vilafranka Esperanto-grupo»), que s’encarregà d’organitzar, pràcticament simultàniament a la seva fundació com a grup, la III Concentració Provincial d’Esperantistes de la Província de Barcelona a Vilafranca de què hem parlat abans. Ho reconeix el mateix Ricard Sans al Diario de las Ferias de Mayo (núm. 5, 17/05/1959).
Els anys següents, aprofitant l’embranzida, es dedicarien a difondre la llengua amb actes diversos (una exposició al vestíbul del Casal, cursos...) o a través del butlletí del Casal. Encara tindrien temps d’organitzar un altre acte prou sonat el 1961, com la cloenda del III Congrés d’Esperantistes Ferroviaris de Barcelona, també coincidint amb les Fires de Maig. Els 500 congressistes feren una visita a Tarragona i de tornada a Barcelona feren una parada a Vilafranca, on van visitar el Museu del Vi i «altres llocs destacats» i es va celebrar l’acte de clausura del congrés, amenitzat per «una actuación folklórica por grupos vilafranqueses» (La Vanguardia 11/05/1961).
Pel taller de bicicletes del Sans hi passava el farmacèutic Lluís Hernández Yzal, al qual cap al 1962 va convèncer perquè s’interessés pel moviment esperantista, i ho va fer tant que el 1968 va inaugurar a Sant Pau d’Ordal, on vivia i treballava, el Museu de l’Esperanto, encara avui existent. Sans i Hernández van voltar plegats, des d’aleshores, per tots els congressos internacionals.
Si bé no ho podem certificar, per totes les dades que hem recollit hem de creure, doncs, que en Sans, com a far del moviment esperantista vilatà, i la seva colla de la Secció d’Esperanto del Casal devien intercedir perquè Vilafranca tingués un carrer dedicat al doctor Zamenhof precisament en el centenari del seu naixement, el 1959.
-------------
*Boletín de la Federación Esperantista Española, núm. 116, 1959
**Hejs, butlletí de la secció juvenil de la Federació Hispana d'Esperanto, núm 53, 1967.
-------------
- Joan Inglada Roig. "De Subirats al món, amb bicicleta, l'ona curta i l'esperanto", Del Penedès, 2010.
- Aleida Bertran Salceda. "L’esperanto com a llengua internacional. L’esperanto al Penedès". Treball de recerca de 2n de Batxillerat, 17/10/2010. [inèdit]
- Pedro M. Martín Burutxaga. “Història del moviment esperantista del Vendrell”, dins Història de l’esperanto als Països Catalans. Recull d’articles, de Francesc Poblet i Feijoo, coord.
- Joan Solé Bordes. Societat d'Esbarjo, Cultura i Esports, La Principal: llibre del centenari. Societat "La Principal", 2004.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada