Una que faltava: la Platz Vilafranca

A l'últim apunt de la sèrie sobre noms recíprocs llançàvem un SOS per aconseguir una fotografia la placa de dues poblacions que tenen una via urbana dedicada a Vilafranca i així poder completar la nostra peculiar col·lecció. N'acabem de rebre una d'elles, la més difícil i exòtica de totes: la Platz Vilafranca de Bühl. Aquí la teniu:

Només falta la de Canyelles.

[Gràcies a l'Agnès i l'Àlex!]

Una entrevista a Ràdio Vilafranca

Dilluns, 13 de novembre, vaig participar al programa Penedès Gamma Extra, de Ràdio Vilafranca, que presenta Sílvia Delgado. Concretament, la meva intervenció fou a la secció que condueix Daniel García Peris per difondre els blogs penedesencs i els seus autors, que conformen la Penedesfera, una comunitat de més de 1.300 bloguers. Durant els 20 minuts de la conversa, vam parlar del contingut i la gestió del blog i de la toponímia vilafranquina. Aquí teniu el podcast.

Noms de lloc repetits (i 2)

A l'apunt passat, parlàvem de l'existència inevitable de noms de lloc repetits i, malgrat tot, dels esforços de l'administració per forçar la distinció, afegint-hi, com a mal menor, algun especificador. I dèiem que, per nosaltres, aquesta distinció no s'havia de forçar. L’existència d’unes arrels i realitats geogràfiques, històriques, culturals i lingüístiques comunes (o molt semblants) faciliten el naixement d’un mateix nom, el que se’n diupoligènesi. Hi ha altres causes, no tan naturals, que expliquen l’existència de noms repetits: per calc (realitats geogràfiques semblants), per recreació (batejos d’indrets amb noms ja existents) i per transport (topònim > antropònim > topònim) (vegeu l’article “Toponímia transportada: el cas valencià”, de Xavier Terrado). 


Sense sortir de Vilafranca, hi ha dos camins de la Bleda i de Sant Pau, dues masies amb el nom Cal Ferret, dos camins Fondo, dos camins de la Pedrera, dos llocs dits els Quatre Camins... 

I aquests altres noms es repeteixen al Penedès i a tot Catalunya: cal Frare (és nom de més masies), la Serreta (nom de cinc nuclis diferents), les Clotes (com a nom de masies, paratges i urbanitzacions), els Cinc Ponts (paratges i barris), la Barceloneta (barris i pobles), el Poble Nou (barris), Vallmoll (poble), Sant Pau (muntanya), etc. Vegeu-ho en aquest mapa (feu clic al botó a l'esquerra del títol per conèixer els detalls):

Noms de lloc repetits (1)

Ja fa uns mesos va sortir en un diari un article que recollia les queixes de dos especialistes en cartografia (Ayar Rodríguez de Castro i Antonio Vázquez Hoehne) per l’existència (“encara”, deien ells) de noms repetits de municipis, pobles, vèrtexs geodèsics (en realitat, noms de cims), rius, pantans, etc. Això els portava a concloure que, atès que “generan actualmente muchos inconvenientes”, “es necesario un nuevo Foronda”. Es referien a Manuel de Foronda y Aguilera, un treball del qual va servir de base perquè un decret del Govern espanyol del 1916 (ara fa 101 anys) canviés el nom de 566 municipis d’Espanya que tenien el nom repetit (vegeu l’apunt en què tractàvem la incidència del decret al Penedès). Pel que es veu, consideren “preocupant” que hi hagi 57 cims que es diguin “Atalaya” (suposo que inclouen algunes “Talaia” catalanes),  o que hi hagi dos pantans “del Infierno”, o tres pobles dits “Renedo”, o dos municipis dits “Mieres”...

Puc arribar a entendre que en el cas de municipis i vies urbanes es busqui la univocitat, per facilitar la gestió administrativa. En els noms de municipis, ha estat habitual que en un dels dos noms repetits s’hi hagi afegit un apel·latiu comarcal (el recurs preferit ja el 1916. Per exemple, de “Santa Fe” es va passar a “Santa Fe del Penedès”). O també que en un dels dos noms repetits s’hi hagi adjuntat algun altre tipus d’especificatiu: Móra d’Ebre vs. Móra la Nova (adjectiu), l’Ametlla del Vallès vs. l’Ametlla de Mar (geogràfic), Torrelles de Foix vs. Torrelles de Llobregat (riu), etc.

Però fora de l’ús administratiu i de la toponímia major, la coincidència de nom de dos indrets és aboi sempre per una causa absolutament natural i trobo que això no s’ha d’alterar. Si la gent anomena un lloc amb un nom idèntic al d’un altre indret, quilòmetres (o molts quilòmetres) enllà, és que en ambdós casos descriuen un mateix fet, una mateixa situació, etc. I si ha calgut diferenciar, la llengua disposa de recursos naturals per fer-ho, com en aquests exemples de Vilafranca: amb diminutius (l’Argamassa / l’Argamasseta), amb adjectius (cal Parent / cal Xic Parent; el pont Vell / el pont Nou), amb renoms o cognoms (cal Pau Surià / cal Pau Cinto / cal Pau Milà / cal Pau Ventosa), amb el genèric (plaça de l'Oli / correló de l'Oli)...

Al proper apunt presentarem noms de lloc vilafranquins que es repeteixen per tot Catalunya.

[Dels noms repetits, els estudiosos al·ludits al principi d’aquest apunt en diuen isotopònims, terme del qual no he trobat cap referència en català i molt poques en castellà.]

Noms curiosos de carrers (1)

Oferim un primer lliurament de noms curiosos de carrers de poblacions de Catalunya. Podeu seguir el fil a Twitter amb l'etiqueta #nomscuriosos.

Plaques recollides a Terrassa, Barcelona, Elna, Castelldefels, Tarragona, Sant Joan Despí, les Cabanyes, Gavà i Sant Boi de Llobregat.

El referèndum de l'1-O i la toponímia

Ja s'ha dit i s'ha comprovat infinitat de vegades la influència dels avatars polítics en la toponímia urbana. A més de les evidents tres grans onades de canvis de noms de carrers (durant la república, a l'inici del franquisme i a l'inici de la democràcia), una multitud de petits i grans fets polítics han generat substitucions i batejos arreu.

El referèndum del passat 1 d'octubre a Catalunya ja ha provocat alguns canvis, oficials i no oficials, de signes diversos. Com ja va passar amb el 9-N (quan el petit poble de Montoliu de Lleida va dedicar un carrer a la data de la consulta), el poble de Montoliu de Segarra (quines coincidències, oi?) va ser el primer a batejar una plaça amb la data de l'1 d'octubre.

Montoliu de Segarra

Darrerament també hem vist que altres poblacions, com Tortosa i Sant Julià de Ramis, fortament castigades per les actuacions terroristes policials, han seguit l'exemple de donar el nom d'aquesta efemèride a un espai públic. També Aiguaviva. I a Balsareny es va fer un acte simbòlic, durant l'aturada del 3 d'octubre, de substituir una placa d'una plaça amb aquest nom.

Balsareny

Aiguaviva

A altres llocs, els canvis són d'altra mena, però lligats al referèndum. Cervera canviarà el nom d'un carrer, dedicat al Duque de Ahumada, fundador de la Guàrdia Civil, per un nom encara per decidir (per cert, un carrer on hi havia un col·legi electoral que havia estat la caserna de la "benemèrita"). I de signe contrari, Valladolid retirarà el nom d'un carrer dedicat a Rigoberta Menchú per haver criticat aquesta la repressió policial a Catalunya.

I encara hi ha una fotografia que circula per les xarxes, divertida (potser un mem?):

Que sapiguem, a Vilafranca no hi ha hagut cap moviment oficial en la línia dels casos exposats, però sí que hi va haver una acció espontània, de substituir artesanalment i simbòlica la placa de la plaça de la Constitució amb el nom de "plaça de la República" (per cert, un nom aquest que ja ha sigut oficial a la vila en tres períodes diferents (1892-1902; 1906-1927; i 1930-1939), aplicat a la plaça de l'Estació).

Vilafranca del Penedès

Calamitats toponímiques

Una de les coses que fan posar més nerviós no només a la gent que ens apassiona l’estudi dels noms de lloc, sinó també a tothom amb un mínim de sensibilitat lingüística és trobar-se un nom de lloc mal escrit en algun llibre, document oficial, cartell, mapa, etc. I a Vilafranca hi ha hagut casos, com a tot arreu, per posar-se les mans al cap, alguns que han acabat desplaçant l’original i després ha costat déu i ajuda d’esmenar (per exemple, Cal Salines).

Jo diria que el rècord de calamitats toponímiques el té el mapa (en realitat una minuta, un esborrany) “Término de Villafranca del Panadés” (Instituto Geográfico Nacional, 1:25 000), del 1914. Noms traduïts, desfigurats, desplaçats... Fixeu-vos: camino del Mallo, camino del Sort del Toro, Espiraiu, Santarina, Calcaña, el Vivet, la Sima del Sabeta...

Un altre focus clàssic d’errors han estat els populars mapes de l’Exèrcit, que malgrat tot tant havíem fet servir en les nostres excursions. Al full corresponent a la vila (ed. 1983, per exemple) apareixen dos turons amb el nom de san Pau [sic], que un dels quals ha de ser, naturalment, el de Sant Jaume. També hi surten els noms el Sallet i la riera de la Doveria (nom aquest també repetit posteriorment a diversos llocs).

Però no sempre el problema recau en el desconeixement de la llengua dels autors dels mapes, origen, creiem, dels errors esmentats fins ara. A l’edició del 1994 del mapa comarcal de l’Alt Penedès escala 1:50 000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya apareixia la capella de Santa Maria dels Morts (!!). I fins fa ben poc, en mapes i moltíssima documentació de l’Ajuntament encara esmentaven el barri de les Salines.

I no cal dir que de vegades, l’error no només és en l’ortografia del nom, sinó també, en el cas dels mapes, en la situació. Per exemple, la creu de la Pelegrina al mapa de l’Exèrcit susdit, situada al camí de Sant Pau.

I no tot són mapes: què me'n dieu d'aquest cartell a la seu del Consell Comarcal de l'Alt Penedès?

Com dèiem al principi, però, sempre hi ha algú amatent per denunciar els errors. Josep Estalella se’n queixa amargament ja el 1927, en un article dit “Mapes d’aquests encontorns” (que vaig consultar fa temps i ara no trobo: algú em pot ajudar?). I un article signat per “Uns vilafranquins” a les pàgines del Tothom (17/07/1982) denuncia sense pietat nombrosos errors, sobretot de contingut, però també de toponímics al capítol dedicat a Vilafranca de la Geografia Comarcal del Catalunya (1982): Molí [i riera] de la Rovira, palau del Fraret, plaça del Sagrat Cor i plaça de la Verdura, entre altres.

La llista de casos podria ser llarguíssima, però cansa. Oi?

[En el mateix ordre en què han aparegut, ressenyem les formes correctes dels topònims: riera de l’Adoberia, camí de Melió, camí de l’Hort del Tona, l’Espirall, Santa Digna, Cal Cana, el Viver, la sínia del Sabeta, el Celler, riera de l’Adoberia, capella de Santa Maria dels Horts, casa de Font-rodona o Cal Freixedes, Cal Salines, molí i riera d’en Rovira, palau de Cal Fraret, plaça de l’Estació, plaça de Sant Joan.]