Més carrers recíprocs

Continuem amb la tanda de fotografies de plaques de carrers amb topònims recíprocs, és a dir, carrers que s'han dedicat mútuament Vilafranca i altres poblacions. Avui, Gelida i Igualada.

A dalt, la placa vilafranquina; a sota, la del carrer de Gelida.

A dalt, la placa del carrer vilafranquí; a sota, la placa d'Igualada.

Carrers recíprocs

Ara fa més o menys un any, publicàvem un apunt sobre les 32 poblacions de Catalunya i més enllà amb un carrer dedicat a Vilafranca. Dèiem que d’aquestes n’hi ha 20 en què hi ha reciprocitat, és a dir, la nostra vila té un carrer dedicat a aquestes poblacions, i aquestes en tenen un dedicat a Vilafranca.

Posteriorment vam entretenir-nos a publicar fotografies de les plaques: Puigdàlber, l’Alguer, el Vendrell, Sitges, Vilanova i la Geltrú, la Granada, l’Arboç, Barcelona, la Llacuna, Pontons i Sant Jaume dels Domenys. Amb aquest apunt i els successius ens disposem a publicar les que falten, llevat de dues: Canyelles (on no hem estat capaços de veure cap placa a la carretera amb el nom de la vila) i Bühl (on hi ha una plaça dita Platz Vilafranca, però que de moment ha estat impossible aconseguir una fotografia de la placa, si n’hi ha).

Aquí teniu els casos d’Olèrdola (on hi ha dos carrers) i de Sant Sadurní.
 

A dalt, el carrer vilafranquí; a sota, les tronades plaques del polígon Sant Pere Molanta i de la urb. Can Trabal.

A dalt, la placa de carrer a Vilafranca; a sota, la del de Sant Sadurní.

 

Llocs que són cognoms, que són llocs

Hem parlat diverses vegades en aquest blog de topònims vilafranquins que són noms de lloc de Catalunya i més enllà. En aquest apunt farem una volta de cargol a aquest assumpte.

Fa poques setmanes, de camí cap a Andorra, em vaig adonar que anava passant per pobles amb noms de persones que jo coneixia personalment: Castellet, Arboç, Pla, Vilanova, Òdena, Jorba, Calaf, Torà, Biosca, Sanaüja, Ponts... I d’altres que jo no coneixia però que em consten que són cognoms: Calafell, Capellades, Prats...

És ben conegut que l’origen toponímic dels cognoms és un dels més habituals (a més dels noms d’oficis, gentilicis, malnoms...). Sembla que data de temps ben remots, segles XII i XIII: un individu emigrava i afegia (o li afegien) al seu prenom el nom del lloc d’on provenia (cosa que encara es fa ara: jo conec el Pere de Maó, la Teresa de Valls, la Marisol de Salou...). I aquest nom, en un principi especificatiu d’una sola persona, amb el temps es convertí en llinatge i passava de pares a fills (veg. Francesc de Borja Moll, "Els llinatges catalans").

A Vilafranca hi ha tota una colla de noms de lloc l’origen dels quals són el cognom d’un individu, que alhora és un nom de lloc. Un mena de doble salt mortal... La llista que presentem a continuació no és exhaustiva ni està demostrat que l’individu de la nissaga en qüestió provingui realment del lloc coincident amb el seu cognom. Només són exemples d’antrotopònims d’origen toponímic.

• passatge, molí, coves i era d’Alcover: en referència a Joan Alcover Milà, propietari, o a la seva família.
• barraca del Bagà: suposant que aquest nom s’hagi d’esciure així...
• carrer d’en Bonastre: antic nom d’un tram del carrer de la Parellada.
• hort d’en Calaf: documentat el 1810. No tenim cap referència del personatge
• carrer, era i portal de Ferran: nissaga documentada des del segle XIV.
• vinyet d’en Garriga: documentat el 1704. No tenim cap referència del personatge
• cal Gelida: nom del propietari actual.
• carrer de Penyafort: nissaga documentada des del segle XIV.
• carrer i plaça de Puigmoltó: nissaga documentada des del segle XIV.
• palau i carrer de Rocafort: nissaga documentada el segle XIX.
• barri de cal Salines: en referència a la família Salines, del barri del mateix nom, tocant als Monjos.
• adoberia d’en Tàrrega: llinatge de mercaders i notaris documentats des del segle XIV.
• carrer de Valls: en referència a Pau Valls, un tarragoní amb negocis a la vila.

 Es pot ampliar la informació sobre cada nom al llibre.

Dates als noms de carrers

Aquesta setmana s’ha conegut que l’Ajuntament de Montoliu de Lleida ha aprovat denominar un carrer amb el nom “9 de Novembre” per commemorar la consulta per la independència convocada el 2014. No cal dir que crida l’atenció dedicar un carrer a un fet tan recent, però no pas que es bategi amb una data. A tot el món ha estat i continua essent un recurs habitual utilitzar dates per batejar carrers. I neix, així, una cronovia. Manllevo el terme del web www.cronovies.cat, una iniciativa extraordinària que recull fotografies de plaques de 1.764 carrers de tot el món dedicats a una data. El mèrit és incommensurable, i més veient que ha aconseguit recopilar com a mínim una placa de carrer de cada dia del calendari, fins a bastir el que anomena el carrendari. Cerqueu qualsevol data i podreu veure a quin lloc del món hi ha un carrer o plaça amb la data en qüestió.

Si busqueu el 9 de novembre, trobareu 3 poblacions amb un carrer amb aquest nom: Quévy (Bèlgica), Coulmiers (França) i Sant Pere de Ribes (Catalunya). Cap d’ells, però, es refereix, com és natural, al mateix motiu que a Montoliu de Lleida, i aquest, encara, no hi surt

Per cert, la cronovia més habitual a Catalunya és “Onze de Setembre”, segons es pot veure a l’apartat del web que analitza les dades. Ho corrobora l’últim estudi fet per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (2015): aquest nom el porten 258 municipis de Catalunya i ocupa el lloc 27 absolut de la llista de noms de carrers.

Actualment, a Vilafranca hi ha dues cronovies: carrer del Dos de Maig i el parc de l’Onze de Setembre. Però n’hi ha hagut més. Us els presentem amb un joc: relacioneu els noms de carrer de la columna de l’esquerra amb el nom actual. Bona sort!

 

Cronovies pretèrites

Sobre noms de persona als carrers (i III)

Hem dedicat els darrers apunts a parlar del període de temps entre el traspàs d’alguna persona i el bateig amb el seu nom d’una via pública. Al·ludíem a la resolució 2 de la Vuitena Conferència de les Nacions Unides sobre Normalització de Noms Geogràfics (pàg. 49), que desaconsellava utilitzar noms de persona per denominar oficialment llocs i, si es feia, que s’esperés un temps prudencial per refredar la decisió. Però la resolució també especificava, en primer lloc, que utilitzar el nom d’una persona viva era del tot desaconsellable, perquè solia ser controvertida i, per tant, susceptible de canvis. 

Malgrat tot, és una pràctica que ha estat molt habitual i, en certa mesura, encara es fa ara (llegeixo a la premsa que existeix a Badalona la Piscina Mireia Belmonte). El cas és que si els esdeveniments de la vida torcen la reputació de l’homenatjat l’Ajuntament es veu obligat a tornar a fer un canvi de nom: l’Ajuntament de Palma va canviar el nom de la Rambla dels Ducs de Palma; i als municipis de Bonmatí i de Benavent ha passat una cosa semblant amb el carrer de Jordi Pujol. 

Quants carrers de Vilafranca s’han batejat amb el nom d’una persona en vida seva? Uns quants. Aquests són els actuals:

• passatge d’ (Joan) Alcover: batejat el 23/05/1876, traspassat el 1923
• carrer del General (Adolfo) Cortijo: batejat el 5/05/1891, traspassat el 1895                                 
• carrer del Bisbe Morgades, batejat l’1/08/1883, traspassat el 1901                
• carrer d’Amàlia Soler: batejat el 15/11/1877 (quan tenia 40 anys), traspassada el 1918
• carrer d’ (Filomena) Oriol: batejat el 1885 (quan tenia 44 anys), traspassada el 1930

I aquests, ja inexistents:

• carrer de (Manuel Vidal) Rollán: batejat el 1879 (quan tenia 44 anys); traspassat el 1897                   
• rambla de Francesc Macià: batejat el 1931; traspassat el 1933                       
• carrer d’Àngel Guimerà: batejat el 1920; traspassat el 1924    
• carrer del President Azaña: batejat el 1936; traspassat el 1940           
• carrer d’Alcalá Zamora: batejat el 21/12/1934; traspassat el 1949   
• carrer d’Albert Moliner: batejat el 1881 (quan tenia 27 anys); traspassat el 1918                
• carrer del Generalísmo Franco: batejat el 1939; traspassat el 1975 
• carrer de Pau Casals: batejat el 1936; traspassat el 1973                
• carrer de Joaquim Maurín: batejat el 1936 (quan tenia 40 anys); traspassat el 1973                
• plaça d’Alfons XIII: batejat el 1927 (quan tenia 41 anys); traspassat el 1941    

La majoria dels noms de persona de dimensió local eren propietaris de finques de les quals promouen la urbanització, i el carrer amb el seu nom travessa aquestes finques.

Sobre noms de persona als carrers (II)

A l’últim apunt explicàvem que la pràctica habitual de diversos ajuntaments era esperar un temps prudencial de cinc anys després de la mort d’una persona abans de donar el seu nom a una via pública. Aquest costum coincidia amb la resolució 2 de la Vuitena Conferència de les Nacions Unides sobre Normalització de Noms Geogràfics, la qual, encara que no fixava un termini, sí que constatava que donar noms de persona pot ser motiu de controvèrsia, i per això convé deixar refredar i valorar bé la decisió.

Tot això venia a tomb de la recent iniciativa de l’Ajuntament de Vallfogona de Riucorb de batejar un carrer amb el nom de Johan Cruyff (i hi podríem afegir altres casos recents, com el nom de Muriel Casals a un carrer de Prats de Molló) tan sols 2 mesos després de la seva mort. I ens preguntàvem sobre l’aplicació del criteri explicat a l’inici a Vilafranca. Vegem-ho.

Actualment a Vila hi ha 105 vies urbanes amb noms de personatges (sants exclosos) i n’hi ha hagut al llarg de la història 68 més que ja no existeixen. Òbviament, els noms de figures històriques compleixen amb escreix el criteri dels cinc anys (és el cas de noms com Cid, Jaume I, Manuel Barba i Roca, Jaume Balmes...), però tot i així els resultats són sorprenents: 30 noms de carrers actuals (i 23 noms ja substituïts), o sigui, una tercera part, porten (portaven) noms de persona traspassada menys de cinc anys abans de l’acord de bateig. Podríem pensar que devia ser un costum antic, de quan no hi havia tanta correcció política, però el cas és que d’aquests 30, 19 són del 1976 ençà.

Aquest és el rànquing de precocitat denominativa:

• carrer de Román de Saavedra: batejat 12 dies després de la seva mort (mort: 2/12/1959; acord de l’Ajuntament: 14/12/1959)
• carrer d’Hermenegild Clascar: 15 dies després (mort: 9/04/1888; acord: 24/04/1888)
• plaça de Marià Manent: 27 dies després  (mort: 24/11/1988; acord: 21/12/1988)
• passatge d’Antoni Sabaté Mill: 1 mes després (mort: 11/12/2002; acord: 13/01/2003)
• carrer de Pere Grases: 3 mesos després  (mort: 15/08/2004; acord: 15/11/2004)
• plaça d’Antoni Massanell i Esclassans: 4 mesos i mig després (mort: 29/11/1993; acord 11/04/1994)
• carrer de la Viuda Almirall: 7 mesos després, aprox. (març 1955; acord: 6/11/1955.

I altres carrers: Maria Mercè Marçal, Joan XXIII, Francesc Candel, Glòria Lasso, Lluís M. Xirinacs, Ignasi Iglésias, Pere Bohigas, Antoni Mestres Jané i 15 noms més.

I en el cas de noms de carrers ja desapareguts:

• carrer de (Buenaventura) Durruti: 5 dies després (mort: 20/11/1936; acord: 25/11/1936)
• carrer de (Gaietà) Font-rodona (Almirall): 5 dies després (mort: 24/02/1914; acord: 1/03/1914)
• plaça de Papa Pius XII: 6 dies després (mort: 9/10/1958; acord: 15/10/1958)
• placeta del Doctor Milà (i Fontanals): 8 dies després (mort: 24/07/1884; acord: 16/07/1884)
• carrer de (Enric) Prat de la Riba: 12 dies després (mort: 1/08/1917; acord: 13/08/1917)
• plaça del Doctor Robert: 19 dies després (mort: 10/04/1902; acord: 29/04/1902)
• carrer de (Teresa) Folquet: 3 mesos després (mort: 18/11/1878; acord: 10/02/1879)
• carrer de Francesc Ascaso: 4 mesos després (mort: 19/07/1936; acord: 30/11/1936)

I aquests altres: Jaume Carner, Luis Bello, Lluís de Sirval, Jaume Compte, Juan Álvarez, José Antonio Primo de Rivera i 7 noms més.

Sobre noms de persona als carrers (I)

El passat 9 de setembre es va inaugurar a Vallfogona de Riucorb un carrer dedicat a Johan Cruyff (guaita!: el dia 9 del mes 9, com el dorsal que portava al Barça). Feia aproximadament 5 mesos i mig des del traspàs del futbolista i entrenador, tot i que l’acord de l’Ajuntament ja s’havia pres el mes de maig (2 mesos després). El ressò mediàtic va ser absolutament colossal, amb notes de premsa aparegudes a tota mena de mitjans catalans i espanyols, i a molts d’Holanda, Itàlia, Hongria, etc.

Podríem opinar sobre la conveniència o no de la tria del nom en un poble sense cap altra relació amb el personatge que l’admiració, públicament reconeguda, que li professa l’alcalde i, segons diu, tants i tants veïns. El sorprenent del cas és la rapidesa: l’acord de bateig es pren només dos mesos després del decés.

A recer de les Nacions Unides existeix el Grup d’Experts en Noms Geogràfics, creat amb la funció d’assessorar els governs en els problemes tècnics per a la normalització dels topònims. Les resolucions sorgides de les conferències internacionals que organitzen cada cinc anys, en principi destinades als estats membres, són molt interessants.

El cas és que la resolució 2 de la Vuitena conferència (de l’any 2002) estableix el procediment recomanat en el cas d’assignar noms de persona a llocs. Es reconeix que és una pràctica generalitzada, però constata que sovint és controvertida i inestable, propícia a canvis posteriors. Per tot això, es recomana explícitament no batejar cap indret amb el nom d’una persona viva (pràctica que s’ha fet molt i, en certa mesura, encara es fa ara) i recomana, en el cas d’una persona traspassada, que a cada país s'acordi el temps que s’hagi d’esperar abans de donar el seu nom a un lloc. Aquest temps no el concreta, però hi ha una tendència a considerar un termini de cinc anys com a prudencial. Així apareix explícitament a les ordenances o normatives de diversos ajuntaments catalans (Barcelona, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Sitges...), i també a organismes internacionals (govern de la província d’Alberta, Canadà).

En el cas que ens ocupa avui, evidentment el termini de cinc anys no es compleix. Tot i que no és una obligació, ja s’ha dit que és recomanable. Es tracta d’adoptar un capteniment fred i objectiu i amb suficient perspectiva històrica per valorar la decisió.

I a Vilafranca, s’ha complert aquest termini en el bateig oficial dels 103 carrers amb noms de persona actuals (i els 33 pretèrits)? Ho veurem al pròxim apunt.