On són aquestes cases?

Últimament ens hem dedicat a estudiar amb detall les dades sobre les cases aïllades del terme que consten als padrons de població. Aviat publicarem tota la informació nova que completa o matisa (i també en algun cas corregeix!) el que apareix al llibre Noms de lloc... Però en aquest apunt relacionem alguns noms de cases que fins ara no teníem a la nostra “col·lecció” i que no hem estat capaços de situar ni d’identificar.

Per això, demanem que si algú té alguna notícia sobre alguna d’aquestes cases ens la faci saber com a comentari a aquest apunt o per c/e (toponimiavilafranca@gmail.com). Tingueu en compte que es tracta de cases aïllades, fora del nucli urbà. Al costat de cada nom anotem la poca informació de què disposem. Podeu dir-nos on és cada casa?, com s’anomena actualment?...

• quinta Aixelà: als padrons de 1921 i 1924 consta habitada pel matrimoni Colomé-Bertran, però al de 1936, pel matrimoni Carbonell Jofré.
• casa Alayal: als padrons de 1921 i 1924 hi viuen el matrimoni Galofré-Bertran i un fill seu casat, matrimoni Galofré-Sogas.
• vil·la Amparo:  a la “Villa” Amparo, segons els padrons de 1930 i 1936 hi viu el matrimoni Margalet-Perelló.
• vil·la Blanca: en aquesta casa de nom impúdic hi viu una vídua i la seva filla casada, matrimoni Fabregat-Cid.
• Bons Aires: curiós nom, sense cap genèric davant, que surt al padró de 1936, sense especificació dels seus habitants. Sabem que era a 800 m de la vila.
• cal Farré: una altra casa que surt al padró de 1936 de la qual només sabem que era a 3 km de Vilafranca.
• casa Figueras: aquesta casa surt al padró de 1936, situada a 300 m de la vila. Pot ser que sigui Cal Diable, que el 1930 està habitada pel matrimoni Figueras-Ventura?
• la Granja: aquesta casa surt a tots els padrons del 1921 al 1936; als primers, els habitants porten el cognom “Montserrat”; als de 1930 i 1936, el cognom Domènech. Ha de ser per la banda del Molí d’en Rovira. Diria que es tracta de la casa que actualment es diu Cal Ton de la Granja i que té una placa a l’entrada amb el text “Masia Montserrat”. Ho és?
• casa Llenas: també surt a tots els padrons entre 1921 i 1936, habitada pel matrimoni Llenas-Mussons. És a 600 metres de la vila.
• cal Mestre: només la tenim documentada al padró de 1930, habitada pel matrimoni Parés-Segura. Diríem que ha de ser a Cal Salines.
• cal Mironero (o Menonero?): hi ha dubtes sobre la forma exacta del nom. Sabem que el cap de família era “panadero”, fill de Sant Cugat. El matrimoni es diu Figueras-Magra (ella era filla del matrimoni Magra-Sala que el 1905 vivia a Melió). El nom només surt al padró de 1924. Ha de ser cap a la banda de Sant Pere Molanta.
• cal Montaner: surt al padró de 1936 i només sabem que era a 1,5 km de Vilafranca.
• vil·la Montserrat: segons els padrons de 1930 i 1936 hi viu el matrimoni Llosas-Jorba. Era a 800 m de Vilafranca.
• cal Prunera: casa que apareix als padrons de 1930 i 1936, habitada per la família Prunera-Coll. Ha de ser cap al Molí d’en Rovira o Santa Digna.
• casa Pujol: també apareix als padrons de 1930 i 1936, habitada per un tal Pujol.
• la Rajoleria: segons el padró de 1900, hi viu la família Solé-Pablo.

Dos carrers sense placa

Al nomenclàtor oficial de vies públiques de Vilafranca apareixen dos noms de carrers amb noms de poblacions de la comarca que per diferents motius no tenen cap placa. En canvi, als pobles al·ludits sí que hi ha un carrer amb el nom "Vilafranca" i la placa corresponent. Són els següents:

1) carrer de Pontons: el nom es va aprovar el 1963, però encara està per obrir. El carrer anirà des del carrer del Progrés fins al de Ferran, prolongació del carrer de la Llacuna, però actualment és una parcel·la privada. A Pontons sí que hi ha la carretera de Vilafranca, amb aquesta placa:

2) carretera de Sant Jaume dels Domenys: tot i que és nom oficial i que té assignats números de policia, al llarg de la carretera no hi ha col·locada cap placa. Aquesta és la que hi ha a Sant Jaume:

I encara més noms de carrers recíprocs

Un parell de casos de carrers vilafranquins amb nom de població, i les plaques de carrers d'aquestes poblacions (ben diferents!) amb el nom Vilafranca. Reciprocitat toponímica.

A dalt, la placa de carrer vilafranquina, i a sota, la de Barcelona (Gràcia), nom aprovat el 1907 (situa al mapa).

A dalt, la paca de carrer de Vilafranca, i a sota, la del poble de la Llacuna (situa al mapa).

I més noms recíprocs

Afegim dues parelles més de noms de carrers recíprocs: carrers vilafranquins amb noms de poblacions que també tenen un carrer dedicat a Vilafranca.

En primer terme, el carrer a Vilafranca i, en segon terme, el de la Granada (situa al mapa)

A dalt, el carrer vilafranquí i, a sota, el carrer de l'Arboç (situa al mapa)

Més toponímia recíproca

Més fotografies de plaques de carrers vilafranquins i de carrers a altres pobles de la comarca. Avui, Sitges i Vilanova i la Geltrú.

Placa del passatge vilafranquí (batejat el 1963) i, a sota, la del passeig a Sitges (que té aquest nom des de com a mínim el 1939) (situa al mapa)

Placa a Vilafranca (av. batejada el 1963) i, a sota, placa vilanovina (amb aquest nom des del 1989) (situa al mapa)

Toponímia recíproca

A l'últim apunt consignàvem els carrers de Vilafranca que estaven dedicats a una població i les poblacions que tenien una via urbana dedicada a Vilafranca. I dèiem que aniríem publicant una col·lecció de fotografies de plaques de carrers "recíprocs". Aquí en tenim un parell:

Placa del carrer a Vilafranca i, a sota, la sorprenent placa de l'Alguer (veg. aquest apunt) (situa al mapa)

A dalt, la típica placa vilafranquina i, a sota, placa al Vendrell (Coma-ruga) (situa al mapa)

El nom de Vilafranca als carrers de Catalunya

A l’últim apunt d'aquest blog parlàvem dels 61 carrers de Vilafranca que porten el nom d’una població. I acabàvem preguntant-nos si amb aquestes localitats hi havia reciprocitat. Quantes poblacions que a Vilafranca hi tenen un carrer dedicat anomenen alguna via pública amb el nom de la nostra vila? Doncs la resposta és que n’hi ha 20,¹ que hem agrupat de la manera següent. En primer lloc, hi ha les poblacions agermanades:²

• l’Alguer (carrer batejat el 1980)
• Bühl
• Melzo
• Tossa de Mar (carrer batejat el 1979)

Un segon grup són les poblacions on el carrer dedicat a Vilafranca ressegueix (o resseguia) el camí o carretera que hi porta. Són denominacions d’origen natural, però actualment amb rang oficial. Aquestes són les nou localitats on hi ha aquests casos, totes, òbviament, situades al voltant:

• Gelida
• la Granada
• Canyelles
• la Llacuna
• Pontons
• Sant Jaume dels Domenys
• Sant Sadurní d'Anoia
• Sitges (passeig batejat el 1995)
• Vilanova i la Geltrú (avinguda batejada el 1989)

Finalment,  hi ha les poblacions en què el carrer es troba al costat d’altres carrers amb noms de  poblacions. En aquests casos, el nom de Vilafranca forma part d’una selecció arbitrària de noms per batejar tota una zona urbana. N’hi ha set:

• l'Arboç
• Barcelona (carrer batejat el 1907)
• Igualada
• Olèrdola (Can Trabal)
• Puigdàlber (carrer batejat el 1971)
• Sant Joan Despí
• el Vendrell (Coma-ruga)

A partir d'aquest apunt publicarem, periòdicament, les plaques dels carrers de totes aquestes poblacions amb el nom Vilafranca, al costat de les plaques vilafranquines. Fem una crida a ajudar-nos a completar aquesta curiosa col·lecció d’imatges. Comencem amb aquestes:

Placa de Vilafranca

Placa de Puigdàlber (situa al mapa)

Però a Catalunya hi ha altres poblacions que tenen un carrer dedicat a Vilafranca, exactament dotze. Tots els casos, tret d'alguna excepció que especifiquem, els podríem incloure en el tercer grup, és a dir, els carrers "de Vilafranca" són en una zona on hi ha altres noms de viles i pobles:

• Cunit
• la Pobla de Claramunt
• l'Hospitalet de Llobregat (carrer paral·lel a la via del tren que porta a Vilafranca; i paral·lel a la via en direcció a Vilanova hi ha el carrer de Vilanova)
• Lloret de Mar
• Reus
• Sant Cugat del Vallès
• Sant Feliu de Llobregat (batejat el 1973, sense relació amb els noms del voltant)
• Sant Pere de Riudebitlles
• Sant Vicenç dels Horts
• Terrassa
• Tordera
• Tortosa

En total, doncs, entre Catalunya (29), Alemanya (1) i Itàlia (2) hi ha 32 pobles i viles que han dedicat un carrer a Vilafranca. 

-------------------

NOTES

1. Agraïm aquesta informació a Miquel Parella, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

2. Com vam dir al darrer apunt, incloem tant els agermanaments clàssics com altres agermanaments implícits.