Més toponímia recíproca

Més fotografies de plaques de carrers vilafranquins i de carrers a altres pobles de la comarca. Avui, Sitges i Vilanova i la Geltrú.

Placa del passatge vilafranquí (batejat el 1963) i, a sota, la del passeig a Sitges (que té aquest nom des de com a mínim el 1939) (situa al mapa)

Placa a Vilafranca (av. batejada el 1963) i, a sota, placa vilanovina (amb aquest nom des del 1989) (situa al mapa)

Toponímia recíproca

A l'últim apunt consignàvem els carrers de Vilafranca que estaven dedicats a una població i les poblacions que tenien una via urbana dedicada a Vilafranca. I dèiem que aniríem publicant una col·lecció de fotografies de plaques de carrers "recíprocs". Aquí en tenim un parell:

Placa del carrer a Vilafranca i, a sota, la sorprenent placa de l'Alguer (veg. aquest apunt) (situa al mapa)

A dalt, la típica placa vilafranquina i, a sota, placa al Vendrell (Coma-ruga) (situa al mapa)

El nom de Vilafranca als carrers de Catalunya

A l’últim apunt d'aquest blog parlàvem dels 61 carrers de Vilafranca que porten el nom d’una població. I acabàvem preguntant-nos si amb aquestes localitats hi havia reciprocitat. Quantes poblacions que a Vilafranca hi tenen un carrer dedicat anomenen alguna via pública amb el nom de la nostra vila? Doncs la resposta és que n’hi ha 20,¹ que hem agrupat de la manera següent. En primer lloc, hi ha les poblacions agermanades:²

• l’Alguer (carrer batejat el 1980)
• Bühl
• Melzo
• Tossa de Mar (carrer batejat el 1979)

Un segon grup són les poblacions on el carrer dedicat a Vilafranca ressegueix (o resseguia) el camí o carretera que hi porta. Són denominacions d’origen natural, però actualment amb rang oficial. Aquestes són les nou localitats on hi ha aquests casos, totes, òbviament, situades al voltant:

• Gelida
• la Granada
• Canyelles
• la Llacuna
• Pontons
• Sant Jaume dels Domenys
• Sant Sadurní d'Anoia
• Sitges (passeig batejat el 1995)
• Vilanova i la Geltrú (avinguda batejada el 1989)

Finalment,  hi ha les poblacions en què el carrer es troba al costat d’altres carrers amb noms de  poblacions. En aquests casos, el nom de Vilafranca forma part d’una selecció arbitrària de noms per batejar tota una zona urbana. N’hi ha set:

• l'Arboç
• Barcelona (carrer batejat el 1907)
• Igualada
• Olèrdola (Can Trabal)
• Puigdàlber (carrer batejat el 1971)
• Sant Joan Despí
• el Vendrell (Coma-ruga)

A partir d'aquest apunt publicarem, periòdicament, les plaques dels carrers de totes aquestes poblacions amb el nom Vilafranca, al costat de les plaques vilafranquines. Fem una crida a ajudar-nos a completar aquesta curiosa col·lecció d’imatges. Comencem amb aquestes:

Placa de Vilafranca

Placa de Puigdàlber (situa al mapa)

Però a Catalunya hi ha altres poblacions que tenen un carrer dedicat a Vilafranca, exactament dotze. Tots els casos, tret d'alguna excepció que especifiquem, els podríem incloure en el tercer grup, és a dir, els carrers "de Vilafranca" són en una zona on hi ha altres noms de viles i pobles:

• Cunit
• la Pobla de Claramunt
• l'Hospitalet de Llobregat (carrer paral·lel a la via del tren que porta a Vilafranca; i paral·lel a la via en direcció a Vilanova hi ha el carrer de Vilanova)
• Lloret de Mar
• Reus
• Sant Cugat del Vallès
• Sant Feliu de Llobregat (batejat el 1973, sense relació amb els noms del voltant)
• Sant Pere de Riudebitlles
• Sant Vicenç dels Horts
• Terrassa
• Tordera
• Tortosa

En total, doncs, entre Catalunya (29), Alemanya (1) i Itàlia (2) hi ha 32 pobles i viles que han dedicat un carrer a Vilafranca. 

-------------------

NOTES

1. Agraïm aquesta informació a Miquel Parella, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

2. Com vam dir al darrer apunt, incloem tant els agermanaments clàssics com altres agermanaments implícits.

Carrers de Vilafranca dedicats a una població

Al nomenclàtor de carrers oficial de Vilafranca hi ha 61 carrers dedicats a una població (incloem Olèrdola, Avinyonet del Penedès i Subirats, noms de municipis). Quins són els motius per dedicar un carrer a una població? A Vilafranca n’hi ha tres:

• l’agermanament: hi ha voluntat política d’establiment llaços d’amistat, d’agraïment o d’intercanvi cultural. Dins d’aquesta categoria hi ha els agermanaments clàssics: Vilafranca està agermanada amb Puerto Cabezas (des del 1990), Melzo (1994), Novo Mesto (1994) i Bühl (2002), i d'aquí neixen els carrers amb aquests noms. També hi ha els agermanaments  implícits, per alguna causa: Tossa de Mar (per l’auxili prestat per aquesta població en un accident que hi tingué l’autocar de l’expedició del FC Vilafranca el 1931), l’Alguer (a causa d’un viatge que hi feren els Castellers de Vilafranca) i Arroyomolinos (població de Cáceres d’on provenen molts vilafranquins), tots aquests noms de carrers de la vila.

• la direcció del carrer: la via en qüestió ressegueix el camí o carretera que porta a una determinada població. De vegades el bateig es fa de forma natural i d’altres de forma planificada. Es tracta de les vies següents: 
•  av. de Barcelona
•  c. de Guardiola
• c. d’Igualada
• c. i ctra. de Moja
• ctra. de Sant Jaume dels Domenys
• av. de Sant Martí Sarroca
• av. de Tarragona
• av. de Vilanova 

• l’orientació de la zona on es troba el carrer: la via és en una zona de la vila orientada a la població (moltes vegades de forma aproximada). Aquest sistema es va començar a aplicar el 1963 i encara ara es té en compte. Són la majoria dels casos:
• zona nord-oest de la vila: carrers de Font-rubí, la Llacuna, Pacs del Penedès, Pontons, Torrelles de Foix.
• zona nord-est: carrers d'Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, la Granada,Gelida, Lavern, Martorell, Puigdàlber, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Fe del Penedès, Subirats, Vilobí del Penedès.
• zona sud-est: Canyelles, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sitges, Vilanova  la Geltrú (plaça).
• zona sud-oest: carrers de l’Arboç, Banyeres del Penedès, Bonastre, la Bisbal del Penedès, Calafell, Castellet, Castellví de la Marca, Creixell, Cubelles, la Gornal, Llorenç del Penedès, la Múnia, la Ràpita, Sant Marçal, Santa Margarida i els Monjos, el Vendrell.

No encaixen del tot en aquesta classificació els carrers de les Cabanyes, Montblanc i Sant Miquel d’Olèrdola.

Hi ha tres casos especials: l’un és una avinguda dedicada a la mateixa Vilafranca del Penedès. Aquest fet singular és degut que es tracta d’un tram d’una avinguda que pertany, en la seva major part, al terme d’Olèrdola i que ja portava aquest nom. El 1990 aquest (i dos més) es manté per conservar la continuïtat. El segon és el carrer dedicat a Oviedo, un nom aprovat el 1939, dedicat a aquesta ciutat (segons Martí, 2014:142, per la vinculació que hi tenia el secretari de l’Ajuntament). I finalment, el carrer de Sant Joan Despí, aprovat el 1974 potser com a contrapartida perquè aquesta vila havia batejat un carrer seu amb el nom de Vilafranca.

I amb totes aquestes poblacions, hi ha reciprocitat? Això ho veurem al pròxim apunt.

El carrer d'Oriol

El carrer d'Oriol de Vilafranca és un carrer amb dos trams molt diferenciats: un primer, estret i antic, i un altre més ample desenvolupat a partir dels anys seixanta, primer amb magatzems i algun habitatge unifamiliar, i progressivament amb blocs d’edificis. Connecta el carrer de Sant Julià amb el d’Eugeni d’Ors, paral·lel a la carretera de Sant Martí.

Aquest carrer es va batejar l'11 de setembre de 1885, o sigui que la setmana passada va fer 130 anys que el ple aprovava el nom. Tot i que no hi ha cap mena d'explicació a l'acta, sabem que es pretenia recordar la figura de Filomena Oriol Fornelio. Aquest personatge era la propietària dels terrenys on, arran del seu projecte d'urbanització, es van obrir els carrers de Sant Fèlix i d’Oriol. Es continuava, així, la tradició vuitcentista de batejar carrers amb el nom del promotor-propietari del terreny, com els carrers de Valls, Amàlia Soler, Rafael Soler, Vidal, Magarola, Sarriera... (actuals); Moliner, Rollán, Folquet... (desapareguts). 

 

Portada del projecte datat el 10/02/1885

Sabem poques coses d’aquesta dona de cognom “Oriol”. Va néixer a Barcelona el 1841 i va morir a la mateixa ciutat el 7 de febrer de 1930. Estava casada amb Lluís de Sayol Olzinella, propietari i membre de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i de la Cambra Agrària de Maldà, mort a Barcelona el 1898. El domicili familiar era al carrer de n’Aglà, 6-8, darrere de la plaça Reial, i la parella va morir sense fills. No tenim constància de cap altra relació amb la nostra vila.

 

Esquela de La Vanguardia (8/02/1930)

Hem descobert que el nom Oriol també existeix a altres poblacions catalanes. És a Nou Barris (Barcelona), on sembla que fa referència al cognom d’un propietari (qui sap de la família de la nostra Filomena?). I també hi ha un carrer d’Oriol a Esplugues, però, per més que ho hem preguntat, en aquest cas desconeixem a què o a qui està dedicat. I finalment és a Cànoves, Santa Eulàlia de Ronçana, Llinars del Vallès i urbanització el Papagai de la Bisbal del Penedès. Ara bé, en aquests darrers l’origen del nom és l’ocell (Oriolus oriolus), ja que els carrers circumdants reben noms d’aus. [Per cert, és l'origen que semblen atribuir també al carrer vilafranquí els participants a un tal "sopar d'Oriols", atès que últimament enganxen la fotografia d'un oriol, l'ocell, a la placa del carrer.]

El carrer d'Oriol és un carrer discret i tranquil, de nom curt i pràctic, però que m'estimo perquè hi he crescut i l'he vist créixer.

El carrer de la Mitja Galta

El Josep Gràcia em fa saber que la seva família anomenava així el carrer del General Cortijo. De seguida em va cridar l’atenció, primer perquè no l’havia sentit mai ni a Vilafranca ni enlloc més, i segon perquè el nom és ben curiós. Una cerca a Google em fa descobrir que el nom no és pas tan extraordinari. Existeix als nomenclàtors de carrers oficials de Mataró, la Morera de Montsant, Benirredrà (València), Scala Dei, Tavernes de la Valldigna, Borriana, Valls... I havia existit a (Sant Pere de) Ribes (on se sent encara com a nom popular), Sant Sadurní d’Anoia, Cornellà, l’Hospitalet, Carcaixent...

Les explicacions sobre l’origen de tan singular nom són a tot arreu les mateixes i parteixen d’algunes accepcions que segons el diccionari té el nom “galta”, totes elles com a metàfora de “lateral”: en tots els casos corresponia a carrers edificats només en una banda.

Carrer de General Cortijo i tàpia de l'hort de cal Gallina (foto publicada a Retrats Vilafranquins)

Precisament, el carrer del General Cortijo, des del carrer d’Amàlia fins al passeig de la Via a una banda hi havia cases i a l’altra hi havia una tàpia que tancava el conegudíssim hort de Cal Gallina. Per tant, complia les condicions perquè aquest tram de carrer se’n digués d’aquesta manera. Tanmateix, el mateix informant reconeix que només ho ha sentit a casa seva, i nosaltres ho hem preguntat a diversos veïns i altres persones i no ens l’han sabut identificar. Això vol dir que es deu tractar d’un nom popular d’abast molt reduït, pràcticament restringit a una família (vegeu en aquest sentit l’apunt d’aquest blog “El carrer de la tieta”). Tot i això, un nom tan bonic mereix que aparegui en una llista de noms de carrers. Tal vegada algú, llegint aquest apunt, farà memòria i ens en sabrà donar alguna notícia?

NOTES:

1. A l’Hospitalet existeix la dita “semblar el carrer de Mitja Galta”.

2. El grup  Bulma, de Ribes, va fer aquesta cançó amb lletra de Josep M. Sans dedicat a un pagès i al carrer de la Mitja Galta. 

Vilafranca en un carrer de l'Alguer

A Vilafranca hi ha 55 noms de places o carrers que porten (o han portat) el nom d'un poble o municipi. Molts d'ells sorgeixen, des d'antic, per via natural, és a dir, camins/carreteres/carrers que prenen direcció a una població, propera o llunyana (carreteres de les Cabanyes, Vilanova, Barcelona, Tarragona...; camins de Sant Martí Sarroca, Moja, etc.). A Vilafranca també hi ha hagut el costum de batejar des dels anys seixanta carrers amb noms de poblacions situades en aquella direcció: carrers de Calafell, Santa Fe, la Llacuna, Canyelles...

D'altres noms de carrers amb nom de població s'estableixen en  motiu de llaços d'amistat (agermanaments, en deien, fins no fa gaire). A més dels agermanaments clàssics (Novo Mesto, Puerto Cabezas, Bühl i Melzo), n'hi ha d'altres d'especials, com el de Tossa de Mar (arran d'un accident que hi va tenir l'equip del CF Vilafranca) o el d'Arroyomolinos (d'on procedeixen força vilafranquins). I també hi ha el cas del carrer de l'Alguer.

Aquest mes d'agost he tingut l'oportunitat de visitar l'illa de Sardenya, i em vaig prometre de visitar l'Alguer i, per curiositat, de passar pel "carrer de Vilafranca del Penedès". Com se sap, el nom apareix el 1980 a la vila sarda després de la visita que hi varen fer els Castellers de Vilafranca el 1978 (aquesta visita s'explica a l'opuscle "Els Castellers de Vilafranca a Sardenya", 1978. No he pogut consultar-lo però sí extreure'n el contingut del blog de l'amic Xavier Brotons). Com a torna, el 1980 es va batejar el carrer de l'Alguer a Vilafranca.

El carrer de Vilafranca del Penedès és un carrer discret, en una zona residencial als afores de la vila. El que no esperava era trobar-me això:

 

Em costa d'entendre com es pot arribar a fer un disbarat així. Penso que seria convenient que institucionalment es fes alguna acció per corregir el nyap.