Toponímia juganera: la rutlla, el mall, la pilota

El joc ha ocupat bona part de la vida de l’home, des que és sàpiens. Totes les cultures l’han integrat en el seu ritme de vida. Hi ha determinats jocs que necessiten espais amplis i que la seva pràctica mantinguda en el temps ha provocat que hagin deixat rastre en la toponímia tradicional. A Vilafranca del Penedès tenim constància de diversos noms de lloc que deuen el seu origen al joc que es practicava. Són noms que es repeteixen a tot el Penedès i a tot Catalunya, cosa que fa pensar que devien ser molt estesos i populars. Així com ara tots els pobles tenen un camp de futbol, una pista de bàsquet, etc., és probable que en temps antics tots tinguessin trinquets o esplanades per jugar al mall, la pilota, la rutlla, etc. Vegem quins són aquests noms i quins jocs s’hi practicaven.

A la partida del Joc de la Rutlla es devia jugar a la rutlla, òbviament. Segons qui ho explica, aquest joc consistia a fer córrer un cèrcol amb la mà o un pal curt, o també era un joc de tir al blanc. El nom ja es feia servir (i, per tant, s’hi devia jugar) el 1500, si fem cas d’aquesta referència extreta d’un capbreu: “cami que va del portal den Soler al Joch de la rutlla”. I en tenim més: "lo cami real que va de la present vila [Vilafranca] a la ciutat de Barcelona per lo Joch de la Rulla”; “camí del portal de la Font al Joch de la Rulla” -capbreu de 1632-). El Joc de la Rutlla devia ser un lloc extramurs, actualment a la confluència dels carrers Dos de Maig i Pines, és a dir, entre el portal d'en Soler i el convent de Santa Clara, prop del camí de Barcelona. Però segons aquesta cita, tal vegada era més extensa, tocant al pont del Carril (o potser era un altre espai per jugar-hi?): "partida antiguament dita lo Joch de la Rutlla per ahont passa vuy la carretera nova que va de V. a Barcelona" (capbreu 1778/97). A partir del 1781 el nom desapareix de la documentació, però no vol dir que no es deixés de jugar.

Pintura de Pieter Bruegel (1560) (Wikipedia)

Un altre joc practicat en espais oberts era el joc del mall. Segons el Diccionari Català Valencià Balear, és un “Joc que es juga amb botxes, donant-los impuls amb una maça [un mall]”, que s’havien de fer passar per sota d’uns cèrcols clavats a terra. Calia una extensió de terreny considerable, uniforme. Aquest espai de joc i els voltants constituïen la partida del Joc del Mall, documentada els segles XVIII i XIX. Sembla que era entre el portal de Nostra Senyora, el convent de Santa Clara i la carretera de Barcelona. Coincideix amb la partida del Joc de la Rutlla, si bé aquest nom és més antic: "Joch del Mall antes dit lo Joch de la Rulla” (capbreu de 1703/04). 

Una il·lustració de Nouvelles Règles pour le jeu de mail de Joseph Lauthier (1717) (Viquipèdia)

És curiós, tot i que no en tenim més informació, que cap al 1652 es prohibís jugar "a les bitlles, pilota, a pal, ni a mall ni a rampeu" (Vidal, 2008:220), però és evident el costum va perviure uns quants anys més. Es confirma amb aquesta cita tan interessant d’un capbreu del 1703: "Joch del Mall [que termena] a solixent ab lo camí que va del portal de la Font passant devant Santa Clara y entre al principi deahont comensan los jugadors a picar las bolas quan jugan al Mall". És possible que amb l’expansió urbanística al mall s'hi hagués de jugar a altres punts del terme, perquè trobem referències de la segona meitat del segle XIX que el nom el situen en una altra banda, cap a la creu de Santa Digna: "en la carretera de Vilanova, quasi davant d’ahont es avuy la fundició del Cirera, en qual punt existí en lo temps vell lo “joch del mall" (Labriego 15/09/1887) i "punto denominado La Creu de Mosén Llaurador [creu de Santa Digna] o Joch del Mall para destinar-lo a ser ocupado a la prolongación de la calle del Comercio con su anchura de 12 metros desde el punto en que cruza el camino del Sepulcro o del Molí den Rovira" (acta del ple del 22/05/1894).

Finalment, l’amic Vicenç Carbonell ens fa arribar una referència d’un altre joc/topònim: el Joc de Pilota. En una escriptura notarial del 1842 troba el següent: «lo Arrabal del Portal de Nostra Señora y devant de lo joch de la pilota de dita Vilafranca, que antes hi havia, y en lo dia no es viste [no es veu?]”. En moltes altres poblacions, l’espai on es jugava (i encara es juga ara) a pilota amb la mà o una raqueta encara avui es coneix com el trinquet.

Dèiem al principi que l’existència d’aquests espais de trobada lúdica i comunitària s’evidencien a través de topònims a moltes poblacions. A la Bisbal i a la Geltrú hi ha el Joc de Pilota; a Sant Cugat Sesgarrigues, el Joc del Mall; a Torrelles, el joc dels Trucs (informació de Vicenç Carbonell). I a tot Catalunya: el Joc de Boles a Forallac, Baix Empordà; el Joc de l’Oca al Bruc, Anoia; el Joc de Pilota a Vandellòs, l’Hospitalet de l’Infant, la Pobla de Lillet i la Vall de Boí; etc. («Toponímia recreativa. Una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya», Assumpta Lleonart i Orri).