La morera és un arbre típic de passeigs i jardins, per la seva generosa ombra. Per aquest motiu diversos estudiosos (Sabaté, Udina, Vidal...) troben referències a les dues rambles anomenades «de les Moreres». Potser abans dels plàtans actuals hi havia moreres? Ho desconeixem. També hi devia haver moreres en un terreny a la carretera de Tarragona, tocant al carrer de Tossa de Mar, ja que hi havia hagut el camp de futbol de les Moreres, estrenat per la festa major de 1917. Va funcionar com a terreny de joc del Vilafranca fins al 1934, en què els propietaris van reclamar el terreny per edificar-hi.
Fora vila, tenim documentat l’indret i el camí dits de l’Om del Peret. El camí surt del camí de Calandraix fins a la carretera de Sant Sadurní, resseguint la partió del terme fins a la carretera d'Igualada. És un nom modern, del segle XX, però no gaire conegut. Desconeixem on era o on és l’om.
A l’altra punta del terme hi ha l’encreuament del Magraner, confluència dels camins de la Bleda i de Cal Roig, tot i aquest nom només l'hem trobat en un mapa del 1999.
Dos noms antics de carrers: el carrer del Lledoner és un antic nom del carrer de Sant Jocund, vigent entre 1377 i 1634, potser per la presència d'aquest arbre. I el carrer del Llorer és el nom amb què es documenta el carrer de la Muralla de Sant Magí entre 1600 i 1636.
La figuera és un arbre que surt força vegades a la toponímia vilafranquina. Tenim el camp de la Figuera, el camp del Figueral, el Figuerar del Llorens, les Figueretes (tots aquests de situació incerta) i la plana del Figuerot, tot i que, en aquest cas, el nom «Figuerot» és el renom d’una família de cognom «Via».
I hem deixat per al final l’únic arbre monumental que tenim al terme: el Pi de la Serreta, destí d’innombrables excursions dels vilafranquins del segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada