Masies veïnes

Al voltant de Vilafranca, fora el terme, hi ha tot un seguit de masies que, per la seva singularitat, l’extensió de la seva finca i que estan situades a frec de la línia de terme, han donat nom a tota una altra sèrie de llocs que sí que es troben administrativament dins de Vilafranca. Vegem-les.

Porroig. Aquesta casa monumental està situada a l’extrem del terme d’Olèrdola. La seva majestuositat justifica que sigui punt de referència i que doni nom a un camí, una riera i una partida de terra vilafranquins. El nom sembla una deformació de l’original «Puig Roig» i és antiquíssim, com a mínim del 1160: "illam pecie terre que est ante Pugrog in termino de Ferran». La masia és de tipus basilical amb galeries amb arcades a banda i banda i fou construïda el segle XVIII i reformada el XIX (Pérez, 2009:56).

L’Hostal Nou. Molt a prop de l’anterior, integrada dins del polígon industrial de Sant Pere Molanta, aquesta masia té gravada la data de 1722 a la porta. Era un lloc de postes al costat del camí de Barcelona que, després d'un llarg parèntesi de fer de casa de pagès, actualment es torna a dedicar a l'hostaleria com a restaurant. Cap als anys vint, la finca es converteix en una plantació de pins i xiprers i s'hi fan pous, d'on s'extreu aigua per al consum de la vila. Ha donat nom a la partida de terra del voltant, al camí que hi porta, a la riera que passa pels Cinc Ponts i a una mina d'aigua.

Mas Rabassa. Masia extraordinària, situada també al terme d’Olèrdola. La línia divisòria del terme coincideix amb el límit de les vinyes del voltant, amb giragonses capricioses que sembla com si les haguessin esqueixat del terme de Vilafranca. Les terres del voltant, ja en terme vilafranquí, reben el nom de partida de Mas Rabassa i el camí que hi porta, des de Vilafranca mateix, també s’anomena amb aquest nom. Aquest camí actualment surt de l'extrem del carrer del Bisbe Estalella (el qual ressegueix l'antic traçat del camí) i ha estat, sens dubte, un dels importants del terme. Està abastament documentat des del segle XVI fins a l'actualitat. Fa de divisió administrativa entre els barris rurals de Cal Pere Pau i Molí d'en Rovira. Pronunciat "Marrabassa". L'origen del nom pot explicar-se amb aquesta cita del 1386: "quadra vocata de Simó" que afronta amb els "honore Iacobi Rabaça, et ex alia parte cum quadram pecia terre capelle Beate maria de Ortis" (Coll, 1999:112).

Mas Pujó. Mas de Santa Margarida i els Monjos a tocar mateix de la línia de terme. Dona nom a la partida de terra situada cavall dels dos termes. Documentada des del segle XVIII. "Pujó" és el cognom de la família que consta com a propietària de la hisenda com a mínim des de principi del segle XVIII.

La Riba. Un altre gran mas, que pertany al terme de Santa Margarida i els Monjos. El camí que hi porta surt de Cal Frare. El Llibre Verd ja documenta aquesta via: "anant tot camí fins a unas quinsa passas de la cassa de Hiasinti Mascaró de la Riba" (I:314). Durant el segle XV, aquest nom es documenta diverses vegades, però desconeixem si es tractava concretament d'aquest camí: “camí que va del Viver a la Riba”, “camí que va de la Riba al Pas de na Calsada”, “camí que va del camí general a la font del Viver i cases de la Riba” (Bosch, 2009b:18). La Riba és una casa i una hisenda que va pertànyer a la nissaga dels Gual des del segle XIV.

Els Pegats. Està situada en un punt estratègic, al coll que formen les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume. Les seves terres inclouen bona part de la muntanya de Sant Pau, inclosa l’ermita. Pertany al terme de Pacs del Penedès. Dona nom al camí que connecta la vila amb Pacs. La casa té gravada la data de 1788, data en què la construïren Teresa Freixedas i son fill Joan Casanoves, provinents de la casa de Porroig (per aquest motiu, al principi fou anomenada també "casa de Porroig"; el nom "Pegats" vingué posteriorment, i fou degut a l'habilitat de la mestressa a fer cures amb pegats d'herbes) (Sadurní, 2005:77; 2010:13). Així ho reconeix Gaietà Vidal i Valenciano en la narració que fa de la romeria a l'ermita de Sant Pau: "...pues si bién la casa dels Pagats está cerca, contra los pasmos que pueden pillarse [de cansament per la pujada], no valen emplastos ni ungüentos" (El Eco del Panadés, 28/01/1866).

------------------

• Bosch, Josep (2009b). Evolució patrimonial d’un llinatge terratinent al Penedès al segle XV: els Gual. IEP.
• Coll Font, M. Carme (1999). El manual de Joan de Cabreny (1385-1386). Barcelona: Fundació Noguera.
• Pérez Arriaga, Josep Anton (2009). “El patrimoni cultural”. Olèrdola. Bressol del Penedès.
• Sadurní Vallès, Pere (2005). Can Sadurní de Sant Pere Molanta. Una casa pairal penedesenca. [Inèdit]