Nissagues d'èxit

Sempre s’ha entès el fet que un indret sigui denominat amb un nom de persona com un honor per a aquesta persona, pels mèrits obtinguts al llarg de la vida o per algun fet que l’ha marcat. Però si una mateixa família té no només un, sinó més membres que denominen un lloc ja és un privilegi poc usual.

O no. A Vilafranca n’hi ha uns quants. No fa gaire, a la sèrie #endevinalelnomdelloc de Twitter i Facebook preguntàvem per una nissaga que servia per denominar un carrer, un palau i una escola. Es tractava del cognom «Baltà»: carrer de Baltà [Rodríguez] de Cela, l’escola [Josep] Baltà Elies (pare i fill) i el palau Baltà (referit a tots ells). Vegem-ne més. 

Una primera sèrie de pares i fills. L’un a continuació de l’altre hi ha el carrer de Claudi Mas i Jornet i el de Pere Mas i Perera, pare i fill respectivament, al barri de l’Espirall. Aquest darrer, a més, té una escola dedicada, situada precisament al carrer homònim. També tenim el passatge de Román de Saavedra (batejat 12 dies després de la seva mort, el 1959) i el carrer d’Anna M. De Saavedra, la seva filla, batejat el 2001. Finalment, el propietari i polític Rafael Soler, amb el nom del qual es coneix oficialment el popular passeig de la Via, era el pare d’Amàlia Soler, que dona nom a un dels carrers més llargs de Vilafranca. Per cert, tots dos carrers paral·lels entre si.

Uns germans: Pau i Manuel Milà i Fontanals tenen els seus espais a la vila, una plaça per a cadascú, respectivament. Però compte, el Manuel també té un monument i un institut.

I finalment, un lligam de tres generacions: el filòsof Francesc Xavier Llorens i Barba, amb plaça al Centre amb el seu nom, era nét de Manuel Barba i Roca, que té un carrer dedicat a la Barceloneta.

Nissagues d’èxit...

--------------------
Notes:

Sobre els Baltà: vegeu Jaume Baltà Moner "El Dr. Josep Baltà de Cela (1866-1937). Un pedagog prou desconegut a la seva vila" a Del Penedès (2011, pàg. 52). I també «Els Baltà del segle XVIII i el Palau (no reial) de Vilafranca» del blog Històries de Vilafranca i del Penedès, de Pep Bosch

Sobre els Soler: Daniel Sancho París, Amàlia Soler de Tord (1837 – 1918). La família, la seva història i el llegat.