dissabte, 24 d’agost del 2024

Breu viatge per la toponímia bretona

Uns quants comentaris sobre un #ViatgeToponímic per la Bretanya. El bretó i el galó són les llengües autòctones de la regió: la primera treu el cap tímidament en el paisatge; la segona inexistent. Les matrícules dels cotxes inclouen la forma francesa (l’exònim: Bretagne) i la bretona (Breizh).

Des del 1985, està permesa la senyalització bilingüe a les carreteres. Algunes plaques d’alguns pobles també són bilingües, de forma més o menys equilibrada. 


Algunes plaques de carrer inclouen elegantment i exemplarment no només la forma bretona del topònim, sinó també l’origen o el nom antic.

 

A Vannes (en bretó, Gwened), hi ha una plaça dedicada a València, per haver-hi nascut sant Vicent Ferrer (no Ferrier) que morí mentre predicava per la regió. 


I per acabar, una classe de topònim que al qual no estem acostumats a veure gaire o gens per Catalunya: les rotondes tenen nom. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada