Noms populars de carrers i d'espais de Vilafranca

El passeig de la Via (ACAP 1982)

A l'apunt anterior explicàvem el contingut de l'acord de la Junta de Govern Local sobre toponímia municipal. En general, s'aprovaven les propostes de la Comissió Tècnica del Nomenclàtor. La més destacada era la identificació oficial, a partir d`ara, dels carrerons històrics de la vila amb el genèric correló (vegeu la publicació anterior "A Vilafranca hi ha correlons"). Però també hi havia altres decisions importants: per exemple, la revalorització dels noms populars d'alguns indrets dins de la vila. Es partia d'una proposta inicial d'una moció del grup municipal de Junts aprovada pel ple del 24 de novembre de 2024. Al final, els noms populars que s'han determinat n'han estat uns quants més: 

• Plaça dels Porcs-El Firal (actual plaça de Manuel Milà i Fontanals)
• Carrer de les Mosques (actual carrer dels Consellers)
• Carrer de les Senalles (actual carrer dels Escudellers)
• Carrer de les Banyes (actual carrer de Graupera)
• Carrer de les Angúnies (actual carrer de Pere Alagret)
• Carrer de la Cera (actual carrer d’Oviedo)
• Carrer de l’Estació (actual carrer de Misser Rufet)
• Plaça de la Verdura (actual plaça de Sant Joan)
• Plaça del Triangle (actual plaça de Josep Anselm Clavé)
• Passeig de la Via (actual passeig de Rafael Soler)
• Carrer de Sant Francesc (actual carrer de Sant Pere)
• Carretera de Sant Martí (actuals carrers del General Prim, d’Hermenegild Clascar i del Progrés)
• Els Quatre Cantons (actual cruïlla del carrer de la Parellada amb els carrers de la Indústria i de la Font)
• Les Voltes (actuals espais porxats de la plaça de la Constitució i del carrer de la Cort)
• El Vaticà (actual illa de cases de planta baixa del barri de Sant Julià entre els carrers de Sant Antoni Maria Claret, de Jaume Balmes i de Pau Benach).
• El Velòdrom (actual espai entre els carrers de Tossa de Mar i de Montblanc)
• Pujada de Sant Salvador (actual avinguda de Tarragona, entre el carrer d’Eugeni d’Ors i el carrer de Moja-Francesc Macià)
• Carrer del Cementiri (actual carrer de Santa Magdalena)
• Carretera de Vilanova (actual carrer de Santa Digna)
• Els Pins (actual espai delimitat pel carrer de Moja, el carrer d’Amàlia Soler i el carrer del Camí Fariner)
• Font de la Mandra (actual xamfrà dels carrers d’Amàlia Soler i de la Germanor)
• Cap de Creus (actual cruïlla dels carrers de la Cort, de la Parellada i dels Ferrers i de la plaça de la Constitució).

Com veieu, són noms populars de carrers que tenen un altre nom oficial, i noms d'espais diversos. I què s'ha de fer ara? El que s'ha aprovat és de preservar el nom i podem avançar que les idees que hi ha sobre la taula són afegir una placa identificativa al carrer o a l'espai, o també posar-hi un codi QR per poder obtenir més informació. Veurem com ho soluciona l'Ajuntament. 

Les Voltes, al carrer de la Cort (ACAP 1945)

D'aquesta manera es dona resposta a altres estudiosos que havien reclamat el mateix, com l'Eloi Miralles des de El 3 de Vuit amb l'article "Per un nomenclàtor popular de carrers vilafranquins" (24/12/2015). O com Ramon Marrugat, que ja va fer anys va fer-me arribar una bona arreplega de noms populars històrics i actuals, de dins i de fora la vila. Per tenir-ne més informació, tots els teniu recopilats al llibre Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès.

A Vilafranca hi ha correlons

Correló dels Escudellers (ACAP)

El passat 2 de juliol, la Junta de Govern Local va aprovar la proposta de la Comissió Tècnica del Nomenclàtor sobre diverses denominacions de vies públiques de la vila, que a la vegada complia una moció aprovada ple presentada pel grup municipal de Junts. Probablement, la decisió més destacada és la identificació amb el genèric correló de diversos carrers del centre que fins ara constaven com a carreró. Aquesta és una decisió atrevida, ja que la paraula no consta al diccionari oficial, però en canvi és absolutament d'ús corrent a bona part del Penedès. En realitat, al diccionari sí que apareix el terme corraló, amb el significat de carrer estret, però la comissió va valorar els treballs d'investigadors com Ignasi M. Muntaner, que defensen l'ortografia amb E, producte d'una doble metàtesi: carreró > *carreló > correló. A més, tot i que no surt a l'acord de la Junta de Govern, en el marc de la Comissió del Nomenclàtor es va decidir que l'Ajuntament i l'Institut d'Estudis Penedesencs demanarien oficialment a l'Institut d'Estudis Catalans la inclusió del mot correló a la propera actualització del diccionari oficial que es dugui a terme.

I quins són aquests correlons?:

• correló de la Torre: va de la plaça de Jaume I fins al carrer del Campanar, vorejant la basílica de Santa Maria. Oficialment, des del 2008 també inclou l'espai porxat fins a la plaça de la Constitució. Popularment també s’ha conegut per correló de cal Fraret, en referència al Palau Baltà, Cal Fraret.
• correló del Campanar, entre la plaça del Campanar i el correló de la Torre. Fins ara aquest tram formava part del carrer del Campanar.
• correló dels Escudellers: surt de mig carrer dels Escudellers, d'on ve el nom, i connecta amb el correló de la Torre i el carrer del Campanar. Té aquest nom oficialment des del 1851.

Aquests tres són els que tradicionalment s'han anomenat els correlons. Però també hi ha aquests altres:

• correló de Cal Ralet, entre la plaça de la Constitució i el carrer del Campanar, segurament el carrer més estret de la vila. El nom és oficial des del 2008 i fa referència a una botiga de roba d'una banda del carreró. Popularment, també se'n deia de Cal Quel, perquè des de la plaça s'anava a la fonda de Cal Quel (de "Miquel"), fonda del carrer del Campanar.
• correló de la Palma, correló sense sortida al carrer del mateix nom. També anomenat de la Germanor, pel fet que durant uns anys hi hagué la seu de Germanor, l'entitat mutualista.
• correló dels Serraülls; nom oficialitzat el 1851, aplicat a l'actual correló al costat de la capella dels Dolors. Popularment també rep el nom de correló dels Dolors, en referència a la capella.
• correló de l’Oli, situat a la plaça de l'Oli. Des del novembre del 2013 connecta la plaça amb un aparcament públic.
• correló de Jaume I, situat a mitja plaça del mateix nom, aboi davant per davant del de Sant Ramon, sense sortida. És un nom oficial. Antigament també s’anomenava de l’Oli (perquè la plaça rebia aquest nom) o del Castell (en referència al castell que hi havia hagut en època medieval).
• correló de Sant Ramon, situat a la plaça de Jaume I, quasi davant per davant del de Jaume I, sense sortida.

Els únics correlons que s'han quedat igual són el passatge de Sant Joan i el carreró d'en Coll, a causa de la seva singularitat urbanística. Trobareu més informació de cada correló i d'altres que hi ha hagut però que s'han fet desaparèixer en l'apunt que vam dedicar l'1/12/2023.

L'acord de la Junta de Govern va incloure altres punts molt interessants sobre toponímia urbana, però que desenvoluparem en un altre apunt.