Masies amenaçades

Fa un any, es coneixia la mort d’Isidre Duran Ventura, conegut a Vilafranca per la seva feina a Caixa Penedès i de directiu Club Patí Vilafranca d’hoquei. Vivia a Cal Duran, una casa de camp de tres plantes, amb hort al davant, que amb els anys ha quedat engolida dins la trama urbana. Cal Duran ara es troba situada a la cantonada de l’avinguda de Vilanova i el carrer de Bühl i hi ha una placa a l’entrada. No cal dir que enmig dels edificis actuals la casa i l’hort deixa entreveure que la zona ha passat per un procés de transformació profund. Ara com ara, Cal Duran es manté dreta i ferma, però en trobar-se en una zona afectada pel POUM, la temptació a substituir-la per un bloc de pisos és gran.

Aquest fet ens porta a fer una repassada d’altres masies o cases del terme que originalment estaven aïllades i que ara o bé han quedat engolides per l’expansió urbanística, la majoria definitivament desaparegudes, o bé estan amenaçades. En aquest apunt parlarem de les que encara resten dempeus, habitades, tot i que la seva proximitat o, fins i tot, la seva situació dins del nucli urbà amenaça de tirar-les a terra per edificar-hi al damunt.

 Al bell mig del barri del Molí d’en Rovira, a l’espai no edificat entre el carrer del Doctor Fleming, el sector Melió residencial, el sector Molí d’en Rovira Sud i la N-340, resisteixen quatre cases aïllades. Tota aquesta zona està afectada pel POUM i serà ben difícil que en el moment que comenci la urbanització quedin dempeus, sobretot perquè els carrers projectats passen per sobre de gairebé totes elles. 

• Cal Joan del Sepulcre es troba al camí del Molí d’en Rovira. Construïda abans de la Guerra quan un tal Joan es va casar i s’hi traslladar des del Sepulcre, al municipi d’Olèrdola, d’on provenia. 
• Cal Ton de la Granja (o masia Montserrat, com diu una rajola al pilar d’entrada) és al camí de Mas Rabassa. Basant-nos en els padrons dels anys vint, pensem que els dos noms venen d’un dels estadants, Antonio Montserrat Rovira, i del fet que la casa hi surt anomenada “la Granja” (i d’aquí venen els dos noms). 
• Cal Selvet, al carrer del Doctor Fleming, fou construïda els anys vint del segle XX per una família de cognom Grau, però ara és d’uns altres propietaris. 
• Finalment, Cal Grau, una casa construïda davant de Cal Ton de la Granja el 1911 per una família de cognom Grau, sense relació amb Cal Selvet.

En verd, les cases encara existents esmentades; en vermell les desaparegudes (ICGC, 1949)

Cal Selvet

  

Cal Grau

Entrada de Cal Duran

 

Hi ha quatre altres masies que es troben en sòl industrial. No gaire lluny, a tocar de la rotonda del final de l’avinguda de Barcelona hi ha Cal Coral de Santa Maria, nom que és producte d’un trasllat: un integrant de la família Coral que vivia a la masia de Santa Maria s’hi va traslladar per viure-hi. I a l’altra banda de la rotonda, la casa dels Quatre Vents, o Cal Sogas, una casa i jardí perfectament conservada. I a l’altra punta del terme hi ha dues cases, també en sòl industrial, actualment propietat de l’Ajuntament: Ca l’Alaio va estar a punt d'enderrocar-se totalment el setembre de 2008, però a última hora l'Ajuntament va aturar la llicència d'obres per estudiar-ne la protecció (E3V 26/09/2008). El seu estat actual és ruïnós. I finalment, la Casa dels Capellans, on viuen els antics propietaris dels terrenys on hi ha al polígon industrial Domenys II. En un altre apunt parlarem de les masies que ja no existeixen i, per tant, segurament menys conegudes.