Activisme ciutadà i toponímia (I)

El 12 d’octubre passat, l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita va organitzar una consulta popular per canviar o no el nom del municipi, de l’actual Sant Carles de la Ràpita a la Ràpita. No entrarem amb els motius ni amb el resultat, que dona per molt. Del que volem parlar en aquest apunt és de les iniciatives populars vilafranquines per canviar noms de carrers.

No he trobat cap consulta com la de poble ebrenc, però sí moltes sol·licituds de particulars, grups de veïns, entitats i partits polítics. Algunes d’elles acaben amb èxit i entren al nomenclàtor; d’altres (en podem donar fe) queden a l’espera de trobar un espai adient; i algunes són una reacció d’unes altres. Vegem avui les peticions de veïns i un altre dia repassarem les de les entitats i partits.

La recollida de firmes entre veïns per canviar un nom de carrer és més antic del que sembla. (Com devien ser aquests reculls de firmes?)

El 1863, els veïns del carrer del Marquès d’Alfarràs, molestos amb el nom popular que tenia des de ben bé el segle XVI, que era «carrer dels Jueus», van suggerir dedicar el carrer al marquès, "por ocupar la propiedad del Sr. Marquès de este nombre mucha parte de ella [carrer]".

Tampoc agradava el nom de carrer de les Mosques, perquè els veïns van adreçar dues sol·licituds a l'Ajuntament per canviar-lo: el 1890 (quan demanen un nom "más propio y adecuado") i el 1891. Finalment, el canvi es produeix el 1893 (passa a dir-se Consellers), encara que l'antiga denominació ha perviscut fins a l'actualitat. (Veg. l'apunt "Noms que no agraden" d'aquest blog.)

Extracte del ple del 14 de juliol de 1891

 
El 1902, trobem la «Instancia de varios vecinos de la Rambla de Nuestra Señora exponiendo que al objeto de perpetuar la memoria del malogrado Sr. Dr. Bartolomé Robert, piden al Ayuntamiento acuerde sea substituida por su nombre”. L’Ajuntament satisfà aquest desig en part, ja que el nom l’aplica a la plaça de l’Estació.

El 1920, l’Ajuntament aprova el nom d'Àngel Guimerà per al carrer de la Parellada com a resposta a un escrit de 43 veïns. Immediatament uns altres veïns presentaren aleshores un recurs al governador civil en contra del bateig, però aquest el rebutjà.

La plaça de la Constitució ha estat en diverses ocasions en el punt de mira dels activistes toponímics. El 1923 ho intenten el Centre Nacionalista del Penadès i veïns (proposen que es denomini plaça de Catalunya), però no s’aconsegueix. I als nostres dies, hi ha hagut sol·licituds formals i accions informals de rebatejar-la amb el nom de plaça de la República. De moment, sense èxit. Per cert que el nom actual el va proposar el grup municipal del PSC, per fer fora el de Juan Álvarez.

El 1931, els veïns del carrer de Santa Magdalena demanen rebatejar-lo amb el nom d’Isidre Rius, cosa que es concedeix; i els del carrer de Sant Pere proposen el nom de 14 d’abril, i també s’aprova.

El 1932, també s’aprova el nom del carrer de Salvador Seguí per al carrer de la Cera, "con motivo de la celebración de la Diada del Trabajo que tendrá lugar el primero de mayo", sol·licitud també presentada pel veïnat. En aquest carrer hi havia la seu del Sindicat Únic de Treballadors.

Dos casos musicals: el 1934, els veïns i l’Associació dels Cors de Clavé demanen que el carrer de Pines es dediqui a Jaume Ferrer Cabra, cosa que s’aprova. I el 1936, els veïns i l'Associació Musical de Vilafranca sol·liciten canviar el nom del carrer de la Paloma pel de Pep Ventura, i també s’aprova.

L'Associació de Veïns de les Clotes, una de les més actives de la vila els anys setanta, el 1977 va demanar per carta a l'Ajuntament que els veïns poguessin decidir el nom de la plaça. I efectivament, el 1978 es complí la seva voluntat: el veïnat va decidir el nom de plaça de les Clotes en una assemblea, es va traslladar a l’Ajuntament i aquest el va aprovar.

Sense moure’ns de les Clotes, Antoni Massanell i Esclassans té una plaça dedicada al barri gràcies a la iniciativa d'un grup de veïns d'aquell barri el 1994, que ho van demanar. En aquest barri és on tenia el taller familiar.

Document extret del bloc "Bibliografia vilafranquina"

 
La plaça del Penedès s'anomenava del Ejército Español fins que el 1986 una comissió de 12 entitats i el suport de centenars de firmes demanaren el canvi de nom coincidint amb el Congrés de la Llengua Catalana. Aquests, però, proposaven el nom de plaça de la Pau. L'Ajuntament, finalment, va imposar el nom actual.

 Finalment, també sabem que la plaça d’Arroyomolinos del barri de l'Espirall s’anomena així des del 2011 perquè així li ho van demanar directament a l’alcalde nombrosos vilafranquins, originaris d’aquest poble extremeny.

Aquests són els casos que hem pogut documentar, tot i que segur que n’hi ha d’altres. Al pròxim apunt parlarem dels casos sol·licitats per entitats. De moment, s’admeten aportacions, esmenes o ampliacions.