El carrer de Valls de Vilafranca és un carrer que molta gent, fins i tot estudiosos de la vila com Enric Regull i Pere Mas i Perera (i Antoni Massanell, en un primer moment), li han atribuït un origen equivocat, relacionat amb la capital de l’Alt Camp. El 26 de maig de 1879 l’Ajuntament aprovava un projecte de parcel·lació d’una finca situada als afores de la vila, en una partida de terra anomenada el Pouet o les Cases Noves. El projecte incloïa la perllongació del carrer de Montserrat i d’un altre que encara no tenia nom, i l’obertura de dos carrers nous. L’acord preveia el bateig d’aquests carrers amb els noms Pati del Gall («Quinta del Gallo»), Valls i Nord. El carrer de Valls, al voltant del qual s’articula tota la parcel·lació, està dedicat al propietari de la finca i promotor de la urbanització: Pau Valls Ribés.
 |
Plànol parcel·lari presentat per Pau Valls Ribés el 1879 (ACAP) |
M. Àngels Alió (veg. Projectes i realitat d'un procés urbà decimonònic. Vilafranca del Penedès 1865-1839. 1986:59) registra que el primer projecte de parcel·lació de la finca de Pau Valls data del 1870, tot i que no consta a les actes del ple de l’Ajuntament. Si es confirmés aquesta data, ens trobaríem davant del primer projecte urbanístic modern de Vilafranca. Tanmateix, les turbulències polítiques i socials provocades per la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que afectà directament la vila fins al punt d’haver de fortificar les entrades i construir quatre torres de defensa per por dels atacs, degueren fer impossible endegar obres als ravals de la vila amb seguretat.
Finalment, com hem dit, el 1879 s’aprova el projecte de Pau Valls, el qual va veure (literalment!) com se li dedicava el carrer que donava accés a les parcel·les que aniria venent a partir d’aleshores. En aquella època era habitual dedicar els carrers als propietaris urbanitzadors en vida seva, com els següents: Amàlia Soler, Manuel Vidal Rollán (carrer de Rollán), Teresa Folquet Bonet (carrer de Folquet), Albert Moliner, Joan Alcover Milà (passatge d’Alcover), Antoni Vidal i Verdaguer (carrer de Vidal)... El projecte estava firmat per l’arquitecte Adrià Casademunt Vidal, que també firmaria la remodelació del Mercat de la Carn i l’alineació d’algunes cases de la plaça de la Constitució i de la rambla de Sant Francesc (veg. Joan Rosselló et al., Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. 1992:99-101).
Qui era Pau Valls?
Pau Valls Ribés va néixer a Castellvell del Camp (Baix Camp) el 19 de desembre de 1828, batejat a Reus l’endemà. Era fill de Joan, pagès, i de Maria. Va tenir tres germanes més grans. El 1842 va morir el seu pare, i el 1846, la seva mare. Amb 18 anys, orfe, passa a viure a Vilafranca, amb totes les seves germanes. Una d’elles ja hi vivia feia anys i allà s’hi casaran tots: Pau, primer amb la vilafranquina Josepa Grau l’1 de novembre de 1851, que morí, i, en segones núpcies, el 6 de març de 1855 amb Maria Giralt i Rovira. Pau consta com a rajoler, com ho havia estat el seu padrí de Castellvell, i com ho serà el seu fill gran Pau Valls Giralt (per cert, també casat amb una vilafranquina, la viuda Consol Regàs Giralt).
 |
| Pau Valls Ribés i la seva esposa, la vilafranquina Maria Giralt Rovira (fotografia cedida per Consol Llauradó Valls) |
D’alguna manera, potser amb els guanys de la venda d’una finca a Castellvell heretada de la seva mare (1855) o tal vegada amb el dot o l’herència del primer matrimoni o el dot del segon, va tenir la capacitat d’adquirir propietats a Vilafranca: tenia una casa a l’avinguda de Tarragona, una finca prop del Pont Vell i també la finca on es farien parcel·les al llarg del carrer amb el seu nom. Hem documentat que aquesta finca la va comprar en dos actes notarials successius, el 1852 (amb tan sols 24 anys) i el 1866, a l’hisendat Marià Miret, veí de Barcelona. La finca es descriu així: «tros de terra... part del camp anomenat pon nou o pohuet... immediat a las parets del arrabal de la mateixa [vila] anomenat de la Font, y detrás de les casas novas... Confrontant lo descrit tros de terra de solixent y migdia amb terra del mateix camp del Pont nou o pohuet, a Ponent ab la carretera que del arrabal de la Font se dirigeix a la vila de Sant Sadurní de Noya i a tramuntana ab la nova que condueix a Igualada» (protocol del notari Lino Ubach del 6/12/1852).
Probablement ja amb un bon nivell econòmic, el 1878 passa a viure amb la família (esposa i tres fills) a Tarragona, al carrer d’August; posteriorment es trasllada a viure a la carretera de Castelló (actualment, carrer de Ramón y Cajal de la mateixa ciutat), on hi té una bòbila que funcionarà fins a la Guerra Civil. Aquí morirà el 2 de juliol de 1900, amb 72 anys, encara amb l’etiqueta de «rajoler».
Com hem dit, el seu fill Pau Valls Giralt va continuar l‘ofici de rajoler a la mateixa bòbila i els seus descendents l’anaren transformant en un negoci de venda de materials de construcció. La progressiva integració del carrer a la xarxa urbana va fer que es construïssin a l’indret blocs de pisos, on actualment encara viuen descendents de Pau Valls Ribés.
 |
| Albarà de la bòbila de Pau Valls de Tarragona |
Aquesta és la història del nom d’aquest discret carrer, que de cap manera s’ha de confondre amb la ciutat de l’Alt Camp. Tal vegada s’aclariria retolant el carrer amb el nom complet?
(Agraeixo la informació aportada per Consol Llauradó Valls i Joan Solé Bordes, i l’ajut de Daniel Sancho.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada