Tintin i el carrer del Vol a Vela

Llegint l’àlbum de Tintin El ceptre d’Ottokar, em va sorprendre el nom de carrer que apareix a la primera pàgina. Resulta que en Tintin es troba una cartera en un parc i, amb la intenció de tornar-la al seu propietari, mira el seu interior i llegeix: «Nèstor Halambique. Carrer del Vol a Vela, 24». I dues vinyetes després es veu el protagonista caminant sota la placa del carrer.

 

Avui dia estem acostumats a tota mena de noms de carrers, des dels clàssics carrer Major, carrer de la Font, etc., fins als més asèptics carrer del Clavell, carrer del Vi o carrer 300 (vegeu la sèrie a Twitter #nomscuriosos de carrers. Però el sorprenent del cas que presento és que l’àlbum de què parlem data del 1939. La toponímia urbana d’aquella època i fins ben bé els anys 80 o 90 sempre s’inscrivia en algun d’aquests grups:

• noms naturals. Són els que connecten amb una realitat del carrer: un edifici o un element característic, una persona o nissaga que hi vivia, la forma que té... (carrers de la Font, Sant Joan, Ferran...). La majoria d’aquests noms han nascut de forma natural, però també n’hi ha que, amb bon criteri, s’anomenen modernament per decisió administrativa.
• noms d’homenatge. Dedicats a un personatge eminent (propietari, polític, intel·lectual...: Ramon Freixas, Amàlia Soler...), sants/santes/marededeus (Sant Fèlix, Santa Maria...), entitats (Germanor, Casal...), conceptes polítics (Llibertat, Constitució...), poblacions (Gelida, Martorell, Montblanc...). Tots aquests són aprovats pel plenari dels ajuntaments i això fa que siguin els més susceptibles de canviar segons com bufi el vent de la política.

Posteriorment, van arribar els noms capriciosos (com el que ens ocupa de l'àlbum del Tintin), sense connexió amb el territori, i habitualment lligats a plans urbanístics que necessitaven noms per a diversos carrers. Així, els anys noranta entren al nomenclàtor vilafranquí noms de vents (Terral, Garbí, Migjorn...), del món del vi (Vi, Enologia, Cava, Macabeu...), etc. A altres poblacions la quantitat i l’extravagància dels noms escollits són colossals: noms de flors, d’ocells, de déus grecs, de planetes, rius, números, lletres, etc. Afortunadament, les comissions assessores per al nomenclàtor que funcionen en molts ajuntaments estenen el bon criteri de fer prevaldre els noms naturals per davant de qualsevol altre.

Com és que a Hergé se li va acudir dedicar un carrer a un esport el 1939? I per què concretament al vol a vela, també conegut com a vol sense motor, una disciplina aeronàutica començada a practicar-se el 1920? Hem buscat i no hem trobat cap relació entre l’autor i aquesta especialitat. És una excentricitat o una altra mostra del seu talent visionari?

Per cert, a la versió en castellà també diu "calle del Vuelo a Vela", però la versió anglesa diu "Flyaway road", una adreça que existeix a Castle Rock (EUA), sense relació amb la sèrie de TV.