Vilafranca 1863 (1)

Fa molts anys, a l’Ajuntament de Vilafranca em van donar una fotocòpia d’un document que portava manuscrita la data de 1894. Hi havia una relació de 35 cases o grups de cases fora del nucli urbà de Vilafranca i se n’especificava la distància amb l’Ajuntament i si estaven habitats o no. Acabo de descobrir el document original i resulta que forma part d’un llibre, en 4 volums, titulat Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc., de las cuarenta y nueve provincias de España: dispuesto por riguroso órden alfabético entre las provincias, partidos judiciales, ayuntamientos, y entidades de poblacion. Es tracta d’una obra elaborada «bajo la dirección de la Junta general de Estadística», editada entre 1863 i 1870. Vilafranca apareix al volum 1 (pàg. 564, imatge 288), dins la província de Barcelona i el partit judicial de Vilafranca, òbviament. Per tant, és força més antic del que fins ara havia considerat. Essent com és la relació més antiga dels masos del terme que he vist fins ara, és una fotografia interessant del poblament fora vila. En farem alguns comentaris, sense gaire ordre ni concert. Tothom és convidat a fer-hi els seus. 

Pàgina del Nomenclàtor... dedicat a Vilafranca

El document permet confirmar que al terme hi havia dos molins fariners actius, el d’en Rovira i el de Morató, tots dos habitats, un a cada una de les rieres principals que travessen el municipi. També apareix el Molí de Vent, que no era hidràulic com els anteriors, és clar; l’origen del nom podria ser que fos perquè hi havia un molí mogut per l’aire que, al promontori on està situada aquesta casa, deu bufar força.

També apareix el celler d’en Soler, deshabitat, amb l’especificador de «lagar» (=»magatzem»). És el que posteriorment, abandonat, seria el Cellerot, que encara hem vist i que ha donat nom a la partida del voltant, fins que s’hi va construir el barri de la Girada i l’estació d’autobusos. Aquest «Soler» és en Rafael Soler, el del passeig i pare de l’Amàlia, gran propietari. 

La Sínia del Ponton ens ha fet ballar força el cap, però creuant algunes dades de què disposàvem ens atrevim a dir que és Cal Sabeta, una casa que hi havia molt a prop de la riera de Llitrà. Tenim documentat que prop d’aquesta casa hi havia un pontet per travessar la riera, que en algun lloc hem l’hem vist anomenat com a «pont del Taronja» (un renom vilafranquí). Per tant, aquesta casa podria ser també la del «Pontón» (segons el DRAE, «Puente formado de maderos o de una sola tabla»). És un nom que no hem vist mai més.

Ni l’hort “del Vicentó” ni el “del Rovireta”, ni la «granja de l’Isidret» existeixen, actualment, engolits per l’eixamplament urbà. El primer, que ara podem demostrar que era molt més antic del que havíem consignat al llibre, era a l’actual avinguda de Tarragona, on ara hi ha un hipermercat (tancat). Hi havia una casa i un hort tancat amb paret de pedra. En aquest punt hi havia hagut les grades de les curses de cotxes que organitzava la Penya Rhin els anys vint (Giner, 2015:127); el segon corresponia a la finca dita «pati del Gall», a la cantonada del carrer del mateix nom amb el carrer del Nord (on hi havia una casa amb un gall penell). L’últim estava situada al costat de l'actual carretera de Moja (i abans, camí de Rocallisa o de la Pedrera), just passat l'antic pont del ferrocarril.

Vista de l'hort del Vicentó, acabada de construir la primera nau del polígon Avinguda de Tarragona, la casa Tractor (1962. IGCC).

Continuarà...