Les petjades de sant Jordi a Vilafranca

Una vegada passada aquesta estrambòtica Diada de Sant Jordi, desvetllem tot seguit el repte que llançàvem a les xarxes de trobar els noms de lloc de Vilafranca que s’anomenen amb el nom del patró de Catalunya.

El lloc més conegut és, de segur, el carrer de Sant Jordi. Està situat al barri de les Clotes. Es va batejar el 1889, juntament amb el carrer de Sant Jaume, que és paral·lel, i el motiu d’aquestes dues denominacions és que els carrers prenien la direcció d’aquestes dues muntanyes, la de Sant Jaume i la de Sant Jordi. S’imitava, així, el que es va acordar el 1851, quan es va batejar oficialment el carrer que sortia del Portalet amb el nom de “carrer de Sant Pau” i que enllaçava amb el camí del mateix nom (dit també “dels Pegats”) i que portava a la muntanya. Durant la Guerra Civil aquest carrer es va anomenar "Valentí Almirall".

Naturalment, al paràgraf anterior hem anunciat el segon nom de lloc amb el nom del patró de Catalunya: la muntanya de Sant Jordi. Per explicar-ho cal explicar també on era la capella de Sant Jordi. Aquesta estava situada al cim de la muntanya de Sant Pau, ja al terme de Pacs, exactament on ara hi ha un restaurant. Està ben documentada: "a muy corta distancia de esta ermita [la de Sant Pau] se ven las ruinas de una capilla que hubo con el título de San Jorge" (Madoz, 1845/50). Els autors no es posen d’acord en quan va quedar enrunada del tot, cosa que indica que devia ser un procés gradual entre els segles XVIII i XIX (Llorac, 2003b:171; Carbonell, 2003; Planas, 1935:153; 1948:118; Alagret, 1887:265). Sigui quan sigui, les ruïnes foren visibles fins al 1977, quan s'hi construí un restaurant.

Muntanya de Sant Pau o de Sant Jordi

I és clar, l'existència de la capella va fer que la muntanya també se la conegués amb aquest nom: "Pujant a la montanya dita de Sanct Jordi, pranent lo mitx de la capella..." (Llibre Verd I:315, segle XVII) i "cami al lloch de Pachs y a la muntanya y capella de Sant Jordi” (Capbreu 1632). El 1993 es beneí una capella a l'església de Sant Genís de Pacs dedicada a sant Jordi, com a successora de l'antiga capella (Llorac, op. Cit.), i diuen que els de Pacs encara coneixen la muntanya amb aquest nom.

I encara, l’antiga capella i l’antic nom de la muntanya devia fer que la font que hi ha al costat de l'entrada a l'esplanada de l'ermita de Sant Pau pujant des dels Pegats (actualment en molt mal estat) tingui aquest nom: font de Sant Jordi (vegeu el text gravat envoltat de pedretes inserides al ciment).

Font de Sant Jordi

Finalment, deixem constància d’altres petites traces del patró de Catalunya a Vilafranca, com la capella de Sant Jordi de l’església de Sant Francesc (que allotja el reputat retaule del mateix nom); o l’ara casal cívic del carrer de Peguera, que crec recordar que es deia Casal d’Avis Sant Jordi (tenia una rajola a la façana?); o la pedrera abandonada a la muntanya de Sant Pau (o sigui, de Sant Jordi), tot i que documentada només una vegada amb aquest nom.

-------------
Bibliografia:

• Madoz, Pascual (1845/50). Diccionario geogràfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Vol. XVI; pàg. 130-134. Madrid
• Llorac i Santis, S. (2003b). Pacs del Penedès. Un municipi en harmonia amb la natura. Ajuntament de Pacs del Penedès.
• Carbonell Virella, Vicenç (2003). 61 excursió a peu pel Penedès. Els turons de la Muntanyeta de Pacs: Lluern, Sant Jordi i Sant Jaume. IEP, CEP, et al.
• Planas, Josep (1935). Notes històriques de Santa Maria. Impremta de la Renaixença; (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca.
• Apuntes históricos de Vilafranca del Panadés y su comarca. Pere Alagret ed.; 1887