La travessia d'Àngel Guimerà pels carrers de Vilafranca

Ahir, 3 d’abril, va fer exactament 90 anys que el carrer de la Parellada es va batejar amb el nom d’Àngel Guimerà. La figura del dramaturg vendrellenc va ser molt popular, com demostra la gran quantitat de poblacions que li tenen dedicat un carrer. És el vuitè nom de persona més utilitzat per batejar vies públiques a Catalunya (darrere Pau Casals i Jacint Verdaguer) i el 37è nom més repetit, concretament 224 vegades.* Actualment a Vilafranca no hi ha cap espai dedicat a la seva figura, per bé que hi ha hagut dos carrers que sí que se’ls ha conegut amb el seu nom. I en tots dos casos, amb unes circumstàncies ben singulars.

Tot va començar al ple del 16 de juny de 1920, quan l’Ajuntament acorda aplicar el nom d’Àngel Guimerà al carrer de la Parellada, a proposta de 43 veïns. Aleshores tot anava més ràpid que ara: a l’acta del ple consta que l'endemà arribava el mestre i s'acorda anar-lo a rebre i a procedir al descobriment de la nova placa de carrer. Però menys d’un mes després (ple del 7/07/1920), es té constància que uns veïns havien presentat un recurs contra el bateig al governador civil, recurs que el aquest desestima, segons es deixa constància al ple del 19 de gener de 1921.

Anuncis a "Acció Catòlica" d'establiments al carrer d'Àngel Guimerà, 05/01/1934

Sense un motiu conegut, el 9 de juny de 1926 la Comissió Permanent reposa el nom "Parellada" i el nom del dramaturg l'aplica a un "pasaje-calle en proyecto" del Poble Nou entre els carrers de Copons (Germanor) i Menéndez Pelayo (referint-se a l'actual d'Ignasi Iglésias). Però el 1930 es torna a traslladar a la Parellada (Ple 3/04/1930), amb l'objectiu declarat de restituir noms d'abans de la Dictadura (també es recupera el nom de "plaça de la República" per a la de l'Estació). L'acte de descoberta de les plaques es va fer per la Diada de Sant Jordi, enmig d'una celebració amb actes de tota mena amb fort component catalanista: repic de campanes, tronada, ofici, sardanes, espectacles infantils... ("Acció", 26/04/1930). Un mes i mig després, el carrer del Poble Nou que s'havia quedat sense denominació rep el nom encara actual d'Ignasi Iglésias (Ple 28/05/1930), dramaturg per dramaturg. Finalment, el 1939 la Comissió Gestora substitueix el nom del carrer pel de José Antonio Primo de Rivera. I aquí s'acaba la presència de Guimerà a la vila. O potser no? 

El cas és que a Vilafranca queda una reminiscència d’aquell acord del 3 d’abril de 1930, pel qual la Parellada passava a dir-se carrer d’Àngel Guimerà: resulta que avui, encara avui, la central de telèfons de Telefònica que està instal·lada al número 35 del carrer es denomina oficialment «Central Vilafranca – Guimerà» (al costat de la «Central Vilafranca – Ors [= carrer d’Eugeni d’Ors]).** Probablement, va ser instal·lada en aquest carrer quan aquest tenia aquest nom, o sigui, entre 1920 i 1926 o 1930 i 1939. L'edifici actual el va inaugurar el 23 de gener de 1968 el governador civil de Barcelona (que la mateixa tarda havia inaugurat l'Institut Eugeni D'Ors i l'oficina de Correus de l'avinguda de Tarragona). 

El dramaturg vendrellenc, doncs, segueix present a la vila, encara que de manera subtil.

"Panadés", 15/07/1967

Central Telefónica - Guimerà

---------
* »Els noms més posats dels carrers i places de Catalunya», 2015. Estudi de Miquel Parella (IGCC) (data de consulta: 18/03/2020)
** Agraeixo aquesta informació als amics Agnès Vallvé i Àlex Sánchez.