Noms de lloc amb el número quatre

Comencem una sèrie d’apunts dedicats a topònims amb números. I comencem pel quatre (4). A Vilafranca n’hi ha alguns, i en tots ells el número lliga amb la forma o la configuració de l’indret.

Sense cap mena de dubte, el més popular i més antic de tots és el dels Quatre Cantons. Així anomenen els vilafranquins la cèntrica intersecció dels carrers de la Parellada, la Font i la Indústria. Ja en parla el Llibre Verd el 1600: "Va per lo carrer del sanct Sperit, passa per los Quatre Cantons de la Ferradura...". La "Ferradura" era el nom amb què més antigament s'anomenava aquest lloc. Posteriorment l'hem documentat d'aquesta manera: "carrer de Capdecreus, lo qual carrer va dels quatre cantons de Capdecreus al carrer dit de las Corts" (Capbreu 1703). I així fins a l’actualitat. Hi havia una popular botiga de joguines amb aquest nom, que actualment porta un bar restaurant.

Anunci a Acció Catòlica, 5/01/1934

Els Quatre Camins és un topònim repetit a tota la geografia catalana. Al Penedès es troba com a mínim a Sitges, Olivella, Albinyana, Vilanova i Calafell. A Vilafranca apareix a la documentació de la segona dècada del segle XX aplicat a dos indrets diferents. El més documentat és la confluència dels camins de la Bleda i de Pacs als Monjos, dita així en un mapa del 1914 (Mp. 1914b), a les actes de fixació municipal de l’Instituto Geográfico Nacional (IGN) del 1913 i altra documentació municipal (Ple 21/05/1913). Hi ha una fita que separa els tres termes de Vilafranca, Pacs i Santa Margarida i els Monjos, que, pel que es veu, va desaparèixer el 1913 i se n'hi va instal·lar una altra que es va pagar a mitges entre els tres ajuntaments (Ple 21/05/1913).

Quaderns de línies de terme del Instituto Geográfico y Estadístico. Itinerari entre Vilafranca i Santa Margarida i els Monjos, 14/05/1913

L’altre punt que rep aquest nom és la intersecció dels camins de la Pedrera i de la Girada, segons hem trobat en alguns papers i mapes del segle XX (Ple 19/09/1910; Mp. 1914) i un informant actual ens ha confirmat.

Els altres noms amb el número «quatre» ja no són tan coneguts, segurament. A Vilafranca hi ha hagut com a mínim dues cases anomenades dels Quatre Vents. L'expressió és aplicable a les cases aïllades, que tenen vistes per tots els costats. La casa dels Quatre Vents més antiga era una casa documentada com a mínim en un capbreu del 1788, situada prop del camí de Sant Julià. També en parla Pere Alagret als seus Apuntes (1887:269), que la situa al carrer dels Corders i en diu: "hoy propiedad de los herederos de D. Jaime Almirall". Aquests hereus devien ser Ignasi Font-rodona Vila i Francesca Almirall Vidal, o llur fill Gaietà Font-rodona Almirall. Per tant la casa dels Quatre Vents devia ser el nom de l'edifici primitiu que, reformat, seria primer la casa Font-rodona i, després, Can Freixedas (i avui seu del Consell Comarcal de l'Alt Penedès), a la cantonada dels carrers d'Hermenegild Clascar i Sant Julià.

I probablement, la porta dels Quatre Vents que apareix als llibres d'actes dels plens de l'Ajuntament ha de ser la porta de la muralla al carrer de Sant Bernat. Ho confirma una referència que la situa a l'extrem del carrer dels Corders (General Prim) (Ple 7/5/1852); però una altra la situa vora l'adoberia d'en Jané ("curtidoría den Jané en las afueras del portillo dels cuatre vents...", Ple 20/01/1854).

La segona casa documentada com a casa dels Quatre Vents és la dels Cirerers, situada actualment a la cantonada dels carrers de Lavern i de Sant Cugat Sesgarrigues. Amb aquest nom apareix en un mapa del terme de 1914 i diverses vegades als llibres d'actes de l'Ajuntament: “Arrendamiento de la casa dels Quatre Vents con destino a aislamiento de los inválidos o atacados de alguna enfermedad epidémica y contagiosa.” (Ple 19/05/1909; 16/12/1914).

Mapa 1914