Noms vilafranquins i republicans

Avui, 14 d’abril, fa 88 anys que es va proclamar la Segona República espanyola i en aquest apunt farem una repassada als noms de lloc de Vilafranca, bàsicament carrers, amb alguna relació amb la república, actuals i pretèrits.

Les traces republicanes en la toponímia local es concentren fonamentalment en els moviments en el nomenclàtor del 1931 al 1938, sempre amb una motivació doble: l’eliminació de l’espai públic de referències religioses i l’entrada de noms significats de la causa republicana o catalanista, o de la vida local. Destaquen dos grans paquets de canvis (entre parèntesis, el nom substituït i/o l’actual):

ple del 22 d’abril de 1931:

• plaça de Fermín Galán (Sant Joan)
• rambla de Francesc Macià (Nostra Senyora)
• carrer de García Hernández (Sant Joan)
• rambla de Pi i Margall (Sant Francesc)

ple del 30 de setembre de 1936:

• carrer d’Alcalá Zamora (Mestre Recasens)
• carrer dels Almogàvers (Muralla de Sant Magí)
• carrer del Dinou de juliol (Bisbe Estalella)
• carrer del Doctor Robert (Mare Ràfols)
• carrer de Jaume Carner (Sant Ramon)
• carrer de Jaume Compte (Sant Pau)
• carrer de Joan Alujas (Trinitaris)
• carrer de Joan Maragall (Santa Digna)
• carrer de Francesc Ascaso (Bisbe Morgades)
• carrer de Francesc Ferrer i Guàrdia (Duc de la Victòria, actualment Cal Bolet)
• carrer de Francesc Layret (General Cortijo)
• carrer de Luis Bello (Sant Julià)
• carrer de Lluís de Sirval (Sant Sebastià)
• carrer de Manuel Barba (Sant Jaume)
• carrer de Pere Alegret (Sant Antoni)
• carrer del President Azaña (Santa Clara)
• carrer del President Companys (Santa Maria)
• carrer del Primer de Maig (Sant Jocund)
• carrer de Rafael Casanova (Sant Cristòfor)
• carrer de Ramon Llull (Sant Fèlix)
• plaça de la Revolució (Santa Maria)
• carrer de Valentí Almirall (Sant Jordi)

Anunci a Acció, amb la rambla de Francesc Macià

Anunci a Acció, amb el carrer d'Isidre Rius

Anunci a Acció, amb el carrer Prat de la Riba

Altres noms aprovats durant el període republicà en acords de ple esparsos:

• 6 de maig de 1931: carrer del 14 d’abril (Sant Pere)
• 25 de juliol de 1931: carrer d’Isidre Rius (Santa Magdalena)
• 2 d’abril de 1932: carrer de Salvador Seguí (Cera, actualment Oviedo)
• 1934: carrer de Jaume Ferrer Cabra (Pines)
• 22 d’abril de 1936: carrer de Pau Casals (Sant Bernat)
• 29 d’abril de 1936: carrer de Pep Ventura (Paloma)
• 25 de novembre de 1936: carrer de Durruti (Ferrers) i carrer de Joaquim Maurín (Palma)
• 16 de febrer de 1938: carrer d’Antoni Sesé (Font)

Descoberta de la placa del carrer d'Isidre Rius (1932, ACAP))

Tots aquests noms es van eliminar per acord del 9 de febrer de 1939. Només hi ha un cas de carrer batejat durant la República que no es modifica el 1939 i que ha arribat fins a l’actualitat: es tracta del passatge d'Enric Regull, batejat el 20 d'agost de 1935.

Un cas a part és la plaça de l’Estació. Ha tingut oficialment el nom de plaça de la República en tres períodes diferents: del 1892 al 1902 (se substitueix amb el nom de "Doctor Robert"); del 1906 al 1927 (substituït pel nom de "Alfons XIII"; i del 1930 al 1939 (substituït per "Sagrado Corazón"). En tots els casos es refereix en genèric a la forma de govern en què el cap d'estat és elegit pels ciutadans o a la Primera República Espanyola (1873-1874).

La plaça de l'Estació (o de la República) (1942, ICGC)

Per acabar, actualment els noms de referència republicana vigents són els dels presidents de la Generalitat: carrer de Francesc Macià, batejat el 14 de setembre de 1984, i avinguda de Lluís Companys, batejada el 3 de febrer de 1997. I finalment cal afegir la plaça de les Brigades Internacionals (batejada el 14 de juliol de 2008). Hi ha hagut propostes per incloure el nom «república» que de moment no han passat d’aquí.