El passat 21 de març se celebrava arreu el Dia Mundial de la Poesia. Alguns llocs vilafranquins han estat objecte de la dedicatòria d’un poema. És ben conegut el que va escriure Manuel Milà i Fontanals el 1843: la font de Melió, que ell escriu «Melior» (font que avui ja no existeix, però sí la partida, la riera i el camí), és l’escenari d’una tràgica història d’amor, entre una noia (dita «Melior») i el seu enamorat. Aquest és el començament d’aquest poema tan romàntic:
Set
patges acompanyen
mes
ai! A l’aimador
que
va a trobar sa nina
mes
ai! Prop de la font.
Del
castell de son pare,
mes
ai! Que n’és a prop,
cap
a la font se’n baixa
mes
ai! Na Melior.
Un
dia, quan baixava,
...
[Vegeu
el poema
sencer: http://www.endrets.cat/text/3984/la-font-de-melior-ca.html]
La
muntanya i l’ermita de Sant Pau han estat objecte de poemes, en
part a iniciativa dels organitzadors de l’aplec
de Sant Pau. Antoni Massanell i la germana Maria Lluïsa Siguán
hi tenen dedicat un poema reproduïts en una activitat
d'educació ambiental de l’Ajuntament de Vilafranca:
Ermita
de Sant Pau,
oberta
dins la roca:
la
muntanyenca pau
la
pietat em toca.
I
el goig que se m'enroca
i
ell viure que em decau
com
una vella soca,
em
banyes de cel blau.
Quan
el gener rodola
cap
a la seva fi,
mateix
que un pelegrí
segueixo
el teu camí
d'olor
de farigola
o
olor de romaní.
La
publicació Acció del 30 de juny de 1934 relata i
lamenta l'enderrocament de les creus de terme, i publica el poema
"Aquella paraula" sobre la creu de terme de les Cabanyes o
de la Pelegrina, "barroerament enderrocada la nit del dia 19 al
20 de juny de 1934":
Aquella
paraula
Les
folles ungles d'unes mans traïdores
fan
rodolar per terra antics carreus...
Les
hores de la nit són bones hores
per
a treballar els grans galifardeus!
De
res no hi val que l'Art o bé la Història
o
el gloriós passat d'un Poble hi tingui a dir;
del
símbol de la fe ni l'art ni la memòria....
És
temps de llibertat i el lema és "destruir".
Mes
ai, que'l Crist que en pedra es suspenia
retrova
la pregària en llunyania
bo
i aixecant la veu tot pantejan....
I
mentre de la Creu salten bocins
s'encela
el prec per als nocturns botxins:
"Pare,
perdoneu-los; no saben el que fan".
Finalment,
ressenyem que Antoni Massanell també ha dedicat força poemes
dedicats a diversos indrets, com les places de la Constitució i de
l’Oli, Cal Noi Noi, el cementiri (que ell anomena «fossar») i les
Clotes, tots elles publicades al recull Antologia
poètica (IEP, Vilafranca: 1984). Vegem-ne una mostra:
Les
Clotes a primers de maig
D’un
sol color, avui, és tota
la
clota, s´ha uniformat:
verd
i verd: el del sembrat
i
el de la vinya que brota.
Al
llarg dels anys no s’esgota
la
seva fertilitat:
si
el graner és curull de blat,
al
celler es vessa la bóta.
Terra
meva, clota meva,
que,
braços oberts, m’aculls,
quin
goig dur-te dins els ulls
dia
a dia, sense treva.
Per
a mi ets la millor llenca
de
terra penedesenca.
En sabeu més?
L'històric i ben retrobat amic Ton Ferret m'informa de la iniciativa del Jordi Llavina de perpetuar en una placa un poema del Joan Teixidor dedicat a la plaça de Sant Joan. Aquí: https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=10209202753480431&id=1068581332
ResponEliminaMolt interessant! Seguiu amb aquesta tasca.
ResponElimina