Les places de la Constitució

Acabada la jornada de l’1 d’octubre passat, s’esdevingueren a diversos punts de Catalunya tota una sèrie d’accions espontànies relacionades amb la toponímia urbana. Ho explicàvem en apunt d'aquest blog: Aiguaviva, Tortosa, Sant Julià de Ramis, Balsareny... Dèiem que a Vilafranca es va tapar, de manera artesanal, la placa de la plaça de la Constitució amb el nom de “la República”. Casualment, el fet recorda, en sentit contrari, l’episodi protagonitzat pel general Romagosa i el seu seguici de carlins, que arrencaren la placa un una de les seves incursions a la vila. Així ho explica Esclasans (1902), que ho devia treure dels Apuntes: "Una volta dins, [el general Romagosa i seguidors] derribaren la làpida de la Constitució que hi havia col·locada a la plaça d'aquest nom".

Deixant de banda la conveniència o no de la proposta del canvi, el fet ens recorda que aquesta plaça és de llarg l’espai urbà que més noms ha tingut al llarg de la història Fixeu-vos (entre parèntesis, el període de temps o data concreta en què es documenta. Font: Massanell, 1985b:50):

• plaça del Blat (1320-1608) o del Forment (1443), pel fet de vendre-s’hi aquest cereal
• la Plaça (s. XIV-s. XVI, però també el segle XX: "El Pepitu Esteve fou l'home de la Plaça, com qui diu de la City, el nucli i centre umbilical de la nostra vila. La Plaça, així dita per excel·lència, amb les seves columnates de fòrum romà...", Trens, 1990:159)
• plaça Pública (1500)
• plaça del Comú (1504) o Comuna (1526-1542)
• plaça Major (1504-1834)
• plaça Gran (1825-1831)
• plaça del Rei (1834)
• plaça de Juan Álvarez de Sisternes (1939-1980), propietari, advocat i alcalde.

Tenim documentat un intent de donar una nova denominació a la plaça el 1923: el Centre Nacionalista del Penadès (amb firmes de veïns) va sol·licitar el canvi de nom de la plaça pel de pl. de Catalunya (Ple 15/08/1923). Es va deixar sobre la taula i l'arribada al poder de Primo de Rivera el 13 de setembre degué enterrar la proposta del tot.

També, no fa gaires anys, l’Ajuntament va tenir sobre la taula una proposta del grup municipal de la CUP de canviar el nom, però es va anar descartant amb l’argument que es tracta d’un nom històric adoptat l'any 1820 per recordar la Constitució de 1812, la primera constitució política espanyola, aprovada per les Corts de Cadis. Segons Arnabat (1997:46), aquell any fou obligatori de denominar amb aquest nom la plaça major de tots els pobles i a Vilafranca la placa es va instal·lar el 23 d’abril de 1820, al principi del Trienni Liberal.

El cas és que per les circumstàncies polítiques actuals, és un nom en recessió. Segons un estudi de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el 2015 a Catalunya hi havia 101 poblacions que tenien un carrer o plaça amb aquest nom, cosa que el situava en la posició 132 dels noms més posats. És possible que aquesta xifra es redueixi per processos de substitució: s'ha culminat a Celrà; s'ha intentat a Llardecans, les Borges Blanques i Lleida; s'ha plantejat a Girona... Una altra dada significativa és l'acció de l'Ajuntament de Barcelona del 2013: retirada de la placa que encara hi havia a la façana de quan la plaça es deia així.

--------------------

Bibliografia:

• Massanell Esclassans, Antoni (1985b).  Petita història de les denominacions vials vilafranquines compreses dins els recinte que cloïa la muralla. Fundació Antoni i Vicenç Mestres Jané.
• Trens, Manuel (1990). Vilafranca, senyora vila i altres proses. Vilatana.
• Arnabat Mata, Ramon (1997). Liberals i reialistes. El Trienni Liberal al Penedès (1820-1823). Ajuntament d’Alguaire.