Noms de lloc repetits (i 2)

A l'apunt passat, parlàvem de l'existència inevitable de noms de lloc repetits i, malgrat tot, dels esforços de l'administració per forçar la distinció, afegint-hi, com a mal menor, algun especificador. I dèiem que, per nosaltres, aquesta distinció no s'havia de forçar. L’existència d’unes arrels i realitats geogràfiques, històriques, culturals i lingüístiques comunes (o molt semblants) faciliten el naixement d’un mateix nom, el que se’n diupoligènesi. Hi ha altres causes, no tan naturals, que expliquen l’existència de noms repetits: per calc (realitats geogràfiques semblants), per recreació (batejos d’indrets amb noms ja existents) i per transport (topònim > antropònim > topònim) (vegeu l’article “Toponímia transportada: el cas valencià”, de Xavier Terrado). 


Sense sortir de Vilafranca, hi ha dos camins de la Bleda i de Sant Pau, dues masies amb el nom Cal Ferret, dos camins Fondo, dos camins de la Pedrera, dos llocs dits els Quatre Camins... 

I aquests altres noms es repeteixen al Penedès i a tot Catalunya: cal Frare (és nom de més masies), la Serreta (nom de cinc nuclis diferents), les Clotes (com a nom de masies, paratges i urbanitzacions), els Cinc Ponts (paratges i barris), la Barceloneta (barris i pobles), el Poble Nou (barris), Vallmoll (poble), Sant Pau (muntanya), etc. Vegeu-ho en aquest mapa (feu clic al botó a l'esquerra del títol per conèixer els detalls):