Calamitats toponímiques

Una de les coses que fan posar més nerviós no només a la gent que ens apassiona l’estudi dels noms de lloc, sinó també a tothom amb un mínim de sensibilitat lingüística és trobar-se un nom de lloc mal escrit en algun llibre, document oficial, cartell, mapa, etc. I a Vilafranca hi ha hagut casos, com a tot arreu, per posar-se les mans al cap, alguns que han acabat desplaçant l’original i després ha costat déu i ajuda d’esmenar (per exemple, Cal Salines).

Jo diria que el rècord de calamitats toponímiques el té el mapa (en realitat una minuta, un esborrany) “Término de Villafranca del Panadés” (Instituto Geográfico Nacional, 1:25 000), del 1914. Noms traduïts, desfigurats, desplaçats... Fixeu-vos: camino del Mallo, camino del Sort del Toro, Espiraiu, Santarina, Calcaña, el Vivet, la Sima del Sabeta...

Un altre focus clàssic d’errors han estat els populars mapes de l’Exèrcit, que malgrat tot tant havíem fet servir en les nostres excursions. Al full corresponent a la vila (ed. 1983, per exemple) apareixen dos turons amb el nom de san Pau [sic], que un dels quals ha de ser, naturalment, el de Sant Jaume. També hi surten els noms el Sallet i la riera de la Doveria (nom aquest també repetit posteriorment a diversos llocs).

Però no sempre el problema recau en el desconeixement de la llengua dels autors dels mapes, origen, creiem, dels errors esmentats fins ara. A l’edició del 1994 del mapa comarcal de l’Alt Penedès escala 1:50 000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya apareixia la capella de Santa Maria dels Morts (!!). I fins fa ben poc, en mapes i moltíssima documentació de l’Ajuntament encara esmentaven el barri de les Salines.

I no cal dir que de vegades, l’error no només és en l’ortografia del nom, sinó també, en el cas dels mapes, en la situació. Per exemple, la creu de la Pelegrina al mapa de l’Exèrcit susdit, situada al camí de Sant Pau.

I no tot són mapes: què me'n dieu d'aquest cartell a la seu del Consell Comarcal de l'Alt Penedès?

Com dèiem al principi, però, sempre hi ha algú amatent per denunciar els errors. Josep Estalella se’n queixa amargament ja el 1927, en un article dit “Mapes d’aquests encontorns” (que vaig consultar fa temps i ara no trobo: algú em pot ajudar?). I un article signat per “Uns vilafranquins” a les pàgines del Tothom (17/07/1982) denuncia sense pietat nombrosos errors, sobretot de contingut, però també de toponímics al capítol dedicat a Vilafranca de la Geografia Comarcal del Catalunya (1982): Molí [i riera] de la Rovira, palau del Fraret, plaça del Sagrat Cor i plaça de la Verdura, entre altres.

La llista de casos podria ser llarguíssima, però cansa. Oi?

[En el mateix ordre en què han aparegut, ressenyem les formes correctes dels topònims: riera de l’Adoberia, camí de Melió, camí de l’Hort del Tona, l’Espirall, Santa Digna, Cal Cana, el Viver, la sínia del Sabeta, el Celler, riera de l’Adoberia, capella de Santa Maria dels Horts, casa de Font-rodona o Cal Freixedes, Cal Salines, molí i riera d’en Rovira, palau de Cal Fraret, plaça de l’Estació, plaça de Sant Joan.]