Carrers de Roma

De visita per Roma, no he deixat d’entretenir-me amb la toponímia tot llegint els noms de les plaques dels carrers (per cert, fins i tot el carrer més petit amb tota una senyora placa). N’hi ha dos de ben curiosos.

La Via Catalana es troba al centre històric de Roma, a tocar del riu Tíber i prop del Teatro Marcello. Voreja l’actual sinagoga major de Roma, també seu dedicada als estudis hebreus, erigida al que havia estat el call romà. Naturalment el carrer no té res a veure amb la concentració multitudinària del 2013. Sembla que l’origen és el nom d’una de les cinc escoles (o cultes) jueves que hi havia hagut en aquesta zona abans de la seva remodelació total el 1870. Segons he pogut llegir, aquestes escoles reunien jueus de diferents procedències: romans nadius, sicilians i castellans. L’Scuola Catalana arrecerava un bon nombre de jueus expulsats de Catalunya (o de tota la corona catalanaragonesa) a partir de 1492 i sembla que des del punt de vista arquitectònic era la més important, construïda el 1628. Per tant, la Via Catalana (nom aprovat el 1954) és un vestigi de la presència de catalans (jueus) a Roma i de la seva escola. Més informació en aquest llibre.

 La Via Villafranca, com és de suposar, no està dedicada a la nostra vila penedesenca, i més tenint en compte que a Itàlia hi ha com a mínim vuit vilafranques diferents. El nom es va aprovar el 1901 i fa referència a l’armistici signat el 1859 a Villafranca di Verona entre Francesc Josep I d’Àustria i Napoleó III i que donava fi a la II Guerra de la Independència. Tots els carrers de la zona tenen noms relacionats amb llocs i episodis bèl·lics de les guerres de la independència italiana del segle XIX. Villafrancha di Verona, a més, va ser seu del quarter general dels piemontesos (1848) i hi tingué lloc una batalla entre austríacs i italians (1866). [Agraeixo aquesta informació al Sr. Enrico Giovanini.] 

Finalment, us sonen aquests noms de carrers?